Ressenya Peter Pan

El llibre Barrie J.M “Peter Pan”, tracta  l’aventura que viuen Wendy (sobre tot), John y Michel al conèixer i anar amb Peter Pan al País de Mai Més, cal destacar que el narrador parla directament al lector.

Primer es presenten al Senyor i Senyora Darling, més tard a Wendy, John i Michel, Nana la cuidadora (una gossa) i Peter Pan.

En el primer capítol se li dona la major importància a la Senyora Darling (ressaltant la figura de la dona com en altres moments del llibre) i a la comissura del seu llavi, que pareix estar molt relacionada amb Peter, “Si vosaltres o Wendy o jo haguérem estat allí ens hauríem donat compte que (Peter) s'assemblava molt al bes de la senyora Darling”, quan el Senyor Darling i Nana parlen malament de Peter aquesta no "havia quelcom en la comissura dreta de la seua boca que no li volia insultar”.

Al escoltar als seus fills parlar de Peter, recordar que “quan els xiquets morien els acompanyava part del camí per a que no tingueren por” (una idea tétrica es que els xiquets moren quan boten per la finestra).

Es presenta a Peter en la història amb “Mai va haver-hi una família mes senzilla i tan feliç fins que va arriba Peter Pan”, avisant als lectors de que revolucionarà tot. Al llarg del llibre es veu en Peter gran respecte cap a les dones “les xiques son llistes por això no se cauen dels carrets”, "Wendy, una xica val mes que vint xics", amés dir que es la representació de tots els aspectes de la infància.

Quan els xiquets es van de casa hi ha dues cares, la tristor dels pares “Aquell divendres d'amarg record” i la nova aventura dels xiquets.

Al començament de la seua aventura observem:

—Campaneta i Wendy com dos “tips” de dones: Campaneta, dona roina i zelosa "Campanilla atrau a Wendy cap al seua destrucció", i Wendy com la dona prototip que  tot home vol i tota dona voldria ser (en aquella època).

—Una nova cara de Peter en la que se li obliden molt les coses si s'allunya del País de Mai Mes (com quan ens fem majors i ens anem oblidant de l'infancia) “Si m'oblide de tu, repetix-me sóc Wendy i em recordaré” i la poqueta importància que li dóna a les persones "Pareixia que era la seua habilitat el que li interessava, no salvar una vida humana".

El País de Mai Més (es la representació de la ment d'un xiquet) es tot el que els tres germans imaginaven quan jugaven però amb una part obscura, en aquesta es situaven els pirates (part de la ment dels xiquets que no s’ha desenrotllar (la adulta)), en aquesta illa sorgeixen dos grups de personatges:

—Els xiquets perduts (part infantil de la ment dels xiquets) "Els que cauen dels seus carrets quan la cuidadora infantil no mira. Sial cap de set dies ningú els reclama Peter els porta al País de Mai Més" (també ens pot fer pensar que els xiquets han morts).

—Els pirates (part adulta de la ment del xiquets), els roïns de l’historia, representats com adults, el més roin es el Capità Garfi es intel·ligent i odia a Peter per la seua arrogància, açò destaca quan té l'oportunitat de matar-ho mentres dorm i vacil·la, fins al veure la forma (als ulls del Capità) arrogant de com dormr, en mi opinió açò pot ser la lluita del adult per conservar al xiquet que te dins.

Desprès de molt temps en aquest lloc vivint aventures, Wendy decideix que és hora d'anar-se'n a casa e invita als altres a anar amb ella, Peter (l'infancia personificada) no vol anar perque no vol fer-se major i no li agraden els adults, per això quan se'n van tots menys ell no s'adona de que els rapten. Per a aconseguir raptar-los i arribar fins a Peter els pirates lluiten deshonestament contra els indis (sent adults els roins).

El Capità intenta enverinar Peter però Campaneta l’impedeix (donant importancia al paper de la dona) i li compta tot el que està passant, per la qual cosa aquest va a salvar-los i acabar amb el Capità per això el títol del capítol  <<Aquesta vegada o Garfi o jo>>, guanya Peter espentant al Capità contra el cocodril que sempre li volia menjar.

El dia de la volta a casa el narrador observa als pares, que han canviat molt des de la desaparició dels seus fills. Abans de que arriben Peter i Campaneta tanquen la finestra, però al veure a la mare plorar la tornen a obrir, a l'estona la família es torna a unir incloent als xiquets perduts.

Fan un tracte en el que cada primavera Wendy anirà una setmana en primavera, a l'any següent moltes coses han canviat (campaneta a mort, Peter no es recorda de quasi res del que va passar...). Peter ja no torna ningun any més. Wendy es fa major i té una filla, Jane, a qui li compta aquestes històries, un dia Peter apareix i plora al veure a Wendy tan major, però fa el mateix tracte amb Jane, quan aquesta es fa major ho farà amb la seua filla Margaret i així amb totes les generacions.

Peter Pan exposa la innocència i la imaginació dels xiquets, i les ajuda a no tindre por de ser diferent ,a més de mantindre sempre viu el xiquet que tots portem en el nostre interior. Però també amaga un homenatge a l'amor incondicional de les mares i al valor de la família.