Literatura de tradició oral

Literatura de tradició oral

Se pot dir que la literatura de tradició oral esta constituïda per romances, mites, llegendes i cançons que se transmeten de pares a fill. Aquesta literatura es de caràcter popular i generalment anònima i es diu de tradició oral per que qualsevol autor pot agafar una obra tradicional i la pot tornar-la a escriure-la de la manera que vulga i contar-la de forma oral al poble, per això eren importants la improvisació i el cant per a que puga tindre fins pedagògics.

El autor d’aquesta literatura oral te com a objectiu expressar la consciencia del poble i per això opta per temes relacionats amb el entorn familiar, social, burles a coneguts etc. Per altra banda els espectadors tenen que ser considerats perquè gracies a la seua memòria quan escolten estes relats o llegendes tradicionals orals poden transmetre-les de generació en generació.

Alguns autors defineixen la literatura de tradició oral amb diferents paraules però amb el mateix objectiu com per exemple Margaret Meek (1982) diu que la literatura de tradició oral es adquirida integralment i recreada una i altra volta en cada generació a traves de la narrativa, o tal con fa referència Adolfo Colombres(1998), “diu que vivim baix la ingènua suposició de que la realitat es com la percebem però les interpretacions no expressen veritat eternes ni absolutes.

Per finalitzat podem dir que la literatura de tradició oral ens dona la possibilitat de revisitar la cultura i els coneixements antics i les experiències d’una comunitat a traves de mites o llegendes que a demes de entretenir al finalitzar tenen una xicoteta ensenyament.