Ressenya El meravellós Màgic d'Oz

    El llibre de El meravellós Màgic d’Oz pertany als llibres clàssics de la literatura infantil i juvenil, escrit per Lyman Frank Baum, i publicat en l’any 1900. L’edició que jo he llegit es de l’any 2010 publicada per Alianza Editorial.

   Aquest llibre que pertany al gènere fantàstic i conté vint-i-quatre capítols que narren la història d’una xiqueta anomenada Dorothy.

    Dorothy i el seu gos Totó, són arrasats per un cicló que els porta fins a el país d’Oz. Aquests dos, van buscant el camí per a tornar a casa, i es troba amb un espantaocells, un lleó i un llenyataire, personatges que van fent-se els seus amics. Junts emprenen el seu viatge en busca de la Ciutat Maragda, on viu el màgic d’OZ.

   En el llibre es tracten temes com l’amistat que sorgeix entre els personatges, la fantasia i la imaginació que està present durant tot el transcurs de la història, i el coneixement personal i l’autoestima, tant per part de Dorothy com dels seus amics.  

   Podem dividir el llibre en tres parts. La primera part es quan Dorothy es troba amb els seus oncles i no troba la seua felicitat en eixe lloc. La segona part va des de que comença el camí fins que arriba a Ciutat Maragda, on persegueix el seu objectiu que es tornar a casa. I per últim, la tercera part es quan troba el camí de tornada a casa i finalment es reuneix amb la seua família.

   S’han fet diverses interpretacions d’aquest llibre i m’agradaria fer un repàs d’algunes d’elles.

   La primera que trobe interesant, es que el llibre fa una interpretació del món espiritual. Dorothy viu en Kansas, que simbolitza el món material, el camí simbolitza el viatge espiritual, per això al principi tot es gris i segueix el camí de la il·luminació. En aquesta interpretació el espantaocells representa la ment, el llenyataire les emocions que la vida oxida i el lleó la por que nos paralitza.

   La segona es una interpretació de la política de Estats Units del segle XIX. La majoria d’agricultors d’aquesta època eren deutors i volien que la plata també es tingués en compte com l’or. Dorothy representa els valors americans, i a més a més, és qui descobreix el valor de la plata (sabates). El espantaocells representa els agricultors, el llenyataire els obrers industrials i el lleó a un polític que va perdre les eleccions. A més a més, el camí groc representa l’or (la falsa promesa), i Oz es l’abreviació de Onza (mesura del pes de l’or).

   En tercer lloc, he fet la meua pròpia interpretació. Dorothy és una xiqueta que no pareix conforme en el lloc on viu, per això emprèn un viatge en la seua imaginació cap un lloc millor. El espantaocells, el llenyataire i el lleó representen allò que creuen que no tenen. El primer representa la ment, la intel·ligència, el segon el cor, es a dir, els sentiments, i el tercer i últim representa la valentia. Per últim el Màgic d’Oz simbolitza l’esperança.

   Podem afirmar que El meravellós Màgic d’Oz és un dels grans llibres de la literatura infantil, donat que presenta molts valors educatius que podem inculcar als xiquets al mateix temps que fomenta la imaginació d’aquests. A més a més, és un relat molt senzill, clar i atractiu, amb capítols curts que fan la lectura més entretinguda. També conté molts elements simbòlics que es poden representar de diverses maneres.

   En lo personal, es un llibre que m’ha sorprès en molts aspectes. A l’hora de triar els llibres en el meu grup, el que menys m’apetia llegir era aquest, no per alguna cosa en concret, sinó perquè era un dels llibres que menys coneixia i creia que no m’agradaria. Però quan vaig començar a llegir em vaig enganxar a la història i me’l vaig llegir en un tres i no res. 

RESSENYA: Alícia en Terra de Meravelles

Alícia en terra de meravelles és  un relat infantil publicat en 1865 y escrit per Lewis Carroll.

  Tracta la historia d’Alícia, on una xiqueta avorrida veu un conill amb un rellotge amb molta presa y que decideix seguir amb molta curiositat fins la seua madriguera on cau al país de meravelles. En aquest lloc Alícia va viure moltes aventures com fer-se gran i xicoteta amb uns aliments, l’hora del te massa llarga o una partideta de criquet. A més, en aquestes aventures que va vivint al llarg de la historia coneix personatges entranyables com el Barreter, la Llebre de Pasqua, una eruga que fuma, un gat que apareix i desapareix al seu gust o una reina a la que li agrada tallar caps.

  La historia està narrada des de el punt de vista de Alícia, la trama és inverosimil, no té ni peus ni cap, ja que és molt fantasiosa. És un llibre en el que contínuament estan passant coses i amb tot es va descobrint el país de les meravelles.

  Alícia és un llibre que tens que llegir al menys una vegada en la vida, i pense que és una d’eixes històries que t’agrada o no t’agrada, no hi ha un mig termini. En la meua opinió aquets llibre és divertit ja que conta moltes aventures que a mi mentre me l’he llegit m’he rigut, a més a sigut un llibre que a mi m’ha atrapat des del principi i de lectura és ràpida i fàcil. El que m’ha sorprès és que no s’assembla molt a l’ultima pel·lícula que s’ha fet i que he vist, ja que en aquesta a Alícia és com dir-ho d’alguna manera valent i no té por i al llibre és al contrari. A més he trobat varies similituds amb la adaptació de Disney, per al meu parèixer es pareix molt la pel·lícula al llibre.

Per a concloure aquesta ressenya recomane aquest llibre per a passar una estona divertida i plena de bogeries on lo lògic és lo il·lògic i totalment fantasiosa per a totess les edats.

Ressenya del llibre "Sin familia 1 "

El llibre de “ sin família” tracta molts temes bastants controvertits com es la família i la mort o el dolor de perdre a un ser volgut. Fa un temps la família era molt important per a l’educació i sobre tot per al desenvolupament del xiquet tant en el àmbit educatiu com personal , el pare i la mare devien d’estar junts de cas contrari moltes investigacions deien que en cas de no ser així, el xiquet patiria danys tant  emocionals com psicològics.  

En l’actualitat aquesta tradició, per posar-li un nom, a canviat i es deu al canvi de la societat, ja no es pot definir la família com una unió entre pares i mares necessariament si no hui en dia n’hi ha mes tipus de famílies com per exemple hi ha qui te una mare i un pare o dues mares o dues pares, també hi ha qui te sols una mare o ni tan sols així, hi ha qui es adoptat o a qui se vol com a un pare no te la mateixa sang.

Aquest llibre tracta de fer-nos veure com es pot nàixer sense pares o sense cap persona que porta la mateixa sang que tu i formar una nova família i aquesta no necessariament deuen de ser persones, també poden ser animals com es el cas d’aquest llibre que tracta d’un xiquet que va nàixer orfe, però un senyor major li va adoptar i se’l va portar amb ell per a fer teatre per els pobles que passava, al principi aquest xiquet no el volia perquè el posava a treballar però quant va passar el temps el xiquet va començar a donar-se compte que estimava aquell senyor major i van començar a gaudir l’un de l’altre. El senyor i el xiquet junt als gossos i al mono van anar de poble en poble com una gran família.

El segon tema controvertit d’aquest llibre es la mort i es controvertit per això, no sempre en les escoles infantils es parla de la mort tan de cop o a vegades ni tan sols es parla ja que hi ha famílies que no volen ensenyar als xiquets des de tan xicotets el significat de la mort.

 La historia segueix amb males noticies ja que quan aquesta gran família va arribar a un poble i  vam començar a treballar fent teatre per a totes les persones. Una dona que estava mirant el teatre va acusar al senyor de robatori i se’l van endur a la presó un temps, en aquest temps que ell va passar en presó, el xiquet va tindre que continuar sol amb els gossos i el mono fent teatre per a totes les persones.

Un dia quan la fam i el fred es van apoderar d’ells, el gosset va eixir corrent en mig de la neu i del llops que vivien per aquella zona i va acabar morint. Cada vegada el xiquet s’anava quedant molt sol com al principi però ell sempre esperava l’eixida del seu pare de la presó.

El xiquet va tindre que lluitar contra tot i mantenir-se fort per ell. Un gran dia quant ja no tenia mes forces per a continuar estava practicant el teatre sol i es va encontrar amb un xiquet en cadira de rodes i de sobte aquest es va començar a riure i va riure i riure de tal manera que la mare del nen va contractar al xiquet per a fer riure al seu fill.

Al final del llibre conta com el senyor surt de la presó on estava per equivocació i al poc de temps degut al fred i a la fam va morir i com a final del llibre el xiquet es troba a un altre xiquet que igual que ell estava sol en el món i van continuar ells dos.

Aquest llibre es molt controvertit, però es un llibre que toca uns temes importants com es la mort d’un ésser estimat o proper a tu i per altra banda la importància de tindre una família.     

Les aventures de Pinotxo

El llibre de Carlo Collodi “Las aventuras de pinocho”, tracta d’una aventura que viuen Maese Cereza i el seu amic Geppeto però sobre tot aquest últim amb la creació del seu ninot.

Primer que tot en aquest llibre es narra de com un personatge que es diu Maese Cereza, un fuster va trobar un tros de fusta que plorava i reia com un xiquet, en aquest moment va decidir regala-li aquell tros al seu gran amic Geppeto i ací comença les grans aventures de Pinotxo.

Aquest llibre esta dividit en 36 capítols i en cada un d’ells conta una aventura diferent. L’autor vol donar a entendre aquesta novel·la com una xicoteta faula sobre la vida humana; del be i del mal, dels errors i dels penediments, de les temptacions i dels capritxos que tots tenim en la vida reial.

La varietat i multiplicitat de les situacions límits com per exemple quan es va convertir-se en ruc o quan va tenir que fer de gos, per innocent o quan va ser arrebossat per ser fregit com si fora un peix exòtic, etc. Son algunes de les ironies que fa el autor a aquest llibre.

En primer lloc ens conta com un senyor es troba una fusta que parla com un xiquet i va ser tan gran l’ensurt que va regalar aquesta fusta tan rara al seu gran amic Geppeto a qui també li va sorprendre que una fusta parli i se li va ocórrer una gran idea, aquesta idea consistia en crear un xiquet de fusta que ball, faça esgrima, sàpiga donar salts mortals i que sobretot parli; dit i fet, va començar a fer un ninot amb les seues mans, peus, cap, nas, cames... etc.

Una vegada va ser creat, Pinotxo va eixir fugint de casa de Gepetto i va començar a fer entremaliadures de ninot, va comportar-se tan malament que per la seua culpa Geppeto va terminar empresonat i el pobre ninot va passar tantes penúries com per exemple passar molta fam i es va donar compte la falta que li feia el seu pare.

Pinotxo segueix les seues aventures però sempre al voltant del seu comportament i sempre està en la franja d’actuar bé o d’actuar mal dons sempre, al final del tot per alguna raó o per altra sempre acaba actuant de mala forma. Per més que els majors li donen bons consells com per exemple: Pinotxo no façs cas dels consells dels mals amics: si no, et penediràs. Però no ho aconseguís i termina fent-les cas i ficant-se en embolics.

En el camí de les seues aventures es troba amb dos amics, la guineu i un gat. Aquestes animals volien fer-li mal al ninot però tan gran era l’astúcia dels animals que van convèncer a Pinotxo per a que vaga amb ells a plantar unes monedes que li havien donat al ninot en un lloc que es deia ‘el pais de los bobolicones’

El pobre Pinotxo passa histories tan iròniques que el que volen donar a conèixer o a entendre  en aquest llibre és que malgrat totes les accions i les males decisions sempre hi ha com a una eixida als problemes. Pinotxo es un gran exemple de com l’ innocència d’un xiquet que per voler fer el be i fer cas al seu pare i desprès a la fada que apareix pel mes que ells vol no te la capacitat de fer-ho.

A pesar de totes les males coses que fa el ninot sempre te un únic desig i es trobar al seu pare per a poder cuidar-lo i comprar-li un gran abric per a que no passi fred i al final del tot quan ja pensa que això es impossible, la història ens torna a sorprendre i fa que pare i fill es retroben i que per fi Pinotxo puga donar-li tot el que ells volia al seu pare i per finalitzar aquesta historia el ninot Pinotxo va terminar treballant per a donar-li menjar i moltes coses al seu pare i desprès a part de treballar per a mantindre al seu pare es va posar a treballar el doble per a cuidar també a la seua fada que es va convertir con en la seua mare que sempre protegís a Pinotxo.

Potser el resum més senzill i eficaç sigui el de Nicola Rilli: que diu que Pinotxo representa una anàlisi profunda de la vida en general de l'home comú, que viu la seua vida comuna, de vegades de grans valors, i de vegades incolora.

 El que importa fer notar és la realitat amb què Carlo tracta el tema humà, tancat en la història d'aquest ninot que ens entusiasma i ens commou. Potser per això aquest xicotet heroi de fusta, tan humà, tan de carn i ossos ell, captiva a tots els lectors amb aquesta senzillesa de les coses ben fetes.

 Referència bibliogràfica: (Collodi, 1983)

Ressenya Peter Pan

El llibre Barrie J.M “Peter Pan”, tracta  l’aventura que viuen Wendy (sobre tot), John y Michel al conèixer i anar amb Peter Pan al País de Mai Més, cal destacar que el narrador parla directament al lector.

Primer es presenten al Senyor i Senyora Darling, més tard a Wendy, John i Michel, Nana la cuidadora (una gossa) i Peter Pan.

En el primer capítol se li dona la major importància a la Senyora Darling (ressaltant la figura de la dona com en altres moments del llibre) i a la comissura del seu llavi, que pareix estar molt relacionada amb Peter, “Si vosaltres o Wendy o jo haguérem estat allí ens hauríem donat compte que (Peter) s'assemblava molt al bes de la senyora Darling”, quan el Senyor Darling i Nana parlen malament de Peter aquesta no "havia quelcom en la comissura dreta de la seua boca que no li volia insultar”.

Al escoltar als seus fills parlar de Peter, recordar que “quan els xiquets morien els acompanyava part del camí per a que no tingueren por” (una idea tétrica es que els xiquets moren quan boten per la finestra).

Es presenta a Peter en la història amb “Mai va haver-hi una família mes senzilla i tan feliç fins que va arriba Peter Pan”, avisant als lectors de que revolucionarà tot. Al llarg del llibre es veu en Peter gran respecte cap a les dones “les xiques son llistes por això no se cauen dels carrets”, "Wendy, una xica val mes que vint xics", amés dir que es la representació de tots els aspectes de la infància.

Quan els xiquets es van de casa hi ha dues cares, la tristor dels pares “Aquell divendres d'amarg record” i la nova aventura dels xiquets.

Al començament de la seua aventura observem:

—Campaneta i Wendy com dos “tips” de dones: Campaneta, dona roina i zelosa "Campanilla atrau a Wendy cap al seua destrucció", i Wendy com la dona prototip que  tot home vol i tota dona voldria ser (en aquella època).

—Una nova cara de Peter en la que se li obliden molt les coses si s'allunya del País de Mai Mes (com quan ens fem majors i ens anem oblidant de l'infancia) “Si m'oblide de tu, repetix-me sóc Wendy i em recordaré” i la poqueta importància que li dóna a les persones "Pareixia que era la seua habilitat el que li interessava, no salvar una vida humana".

El País de Mai Més (es la representació de la ment d'un xiquet) es tot el que els tres germans imaginaven quan jugaven però amb una part obscura, en aquesta es situaven els pirates (part de la ment dels xiquets que no s’ha desenrotllar (la adulta)), en aquesta illa sorgeixen dos grups de personatges:

—Els xiquets perduts (part infantil de la ment dels xiquets) "Els que cauen dels seus carrets quan la cuidadora infantil no mira. Sial cap de set dies ningú els reclama Peter els porta al País de Mai Més" (també ens pot fer pensar que els xiquets han morts).

—Els pirates (part adulta de la ment del xiquets), els roïns de l’historia, representats com adults, el més roin es el Capità Garfi es intel·ligent i odia a Peter per la seua arrogància, açò destaca quan té l'oportunitat de matar-ho mentres dorm i vacil·la, fins al veure la forma (als ulls del Capità) arrogant de com dormr, en mi opinió açò pot ser la lluita del adult per conservar al xiquet que te dins.

Desprès de molt temps en aquest lloc vivint aventures, Wendy decideix que és hora d'anar-se'n a casa e invita als altres a anar amb ella, Peter (l'infancia personificada) no vol anar perque no vol fer-se major i no li agraden els adults, per això quan se'n van tots menys ell no s'adona de que els rapten. Per a aconseguir raptar-los i arribar fins a Peter els pirates lluiten deshonestament contra els indis (sent adults els roins).

El Capità intenta enverinar Peter però Campaneta l’impedeix (donant importancia al paper de la dona) i li compta tot el que està passant, per la qual cosa aquest va a salvar-los i acabar amb el Capità per això el títol del capítol  <<Aquesta vegada o Garfi o jo>>, guanya Peter espentant al Capità contra el cocodril que sempre li volia menjar.

El dia de la volta a casa el narrador observa als pares, que han canviat molt des de la desaparició dels seus fills. Abans de que arriben Peter i Campaneta tanquen la finestra, però al veure a la mare plorar la tornen a obrir, a l'estona la família es torna a unir incloent als xiquets perduts.

Fan un tracte en el que cada primavera Wendy anirà una setmana en primavera, a l'any següent moltes coses han canviat (campaneta a mort, Peter no es recorda de quasi res del que va passar...). Peter ja no torna ningun any més. Wendy es fa major i té una filla, Jane, a qui li compta aquestes històries, un dia Peter apareix i plora al veure a Wendy tan major, però fa el mateix tracte amb Jane, quan aquesta es fa major ho farà amb la seua filla Margaret i així amb totes les generacions.

Peter Pan exposa la innocència i la imaginació dels xiquets, i les ajuda a no tindre por de ser diferent ,a més de mantindre sempre viu el xiquet que tots portem en el nostre interior. Però també amaga un homenatge a l'amor incondicional de les mares i al valor de la família.

Ressenya llibre Nicolás tiene dos papás

      El llibre de Nicolás tiene dos papàs està escrit per Leslie Nicholls Ramón Gómez (Octubre, 2014), Ed: Movilh.

      Aquest llibre tracta un tema controvertir com és l’homosexualitat. Ho fa mitjançant la història d’un xiquet, Nicolás, que viu amb els seus dos papàs. A més a més, tant ell com els seus pares, tenen una bona relació amb sa mare, qui va a visitar-ho tots els caps de setmana.

     En quant al text, les paraules que utilitza no son complicades per als xiquets de primerenca edat, però per a una bona compressió es necessari que el professor que lliga el conte, pose èmfasi en els aspectes més rellevants.

       Un aspecte que m’agrada molt d’aquest llibre, es la importància que té la imatge en comparació al text, ja que aquesta ocupa una gran part de les pàgines. Crec que és molt important en la literatura infantil les imatges gràfiques donat que, per al xiquet o la xiqueta és molt més fàcil entendre la història, i a la vegada captar la seua atenció.

      També trobe rellevant, que en algun moment de la història, Nicolás li conta a una amiga del col·legi com es viure amb dos pares, i crec que es important ensenyar als xiquets mitjançant el punt de vista d’un altre xiquet, ja que es més fàcil que empatitzen amb ell.

       Com a conclusió, m’agradaria afegir una frase que diu Nicolás en el conte: “La primera vez que fui al colegio la profesora nos dijo que dibujáramos a nuestras familias. Yo dibujé a mis papás y a mi mamá”. Encara que, durant molt de temps, hem cregut que la família soles estava formada per un pare, una mare i els fills, en la societat actual en la que vivim ens donem compte de que el terme família ha evolucionat, i que per a un xiquet o una xiqueta, o nosaltres mateixos la família està formada per aquelles persones que volem i que ens volen. 

Ressenya de lectura del llibre Julia tiene una estrella

El llibre del que vaig a parlar es de José, E y Gubianas, V, (Mayo 2006), Julia tiene una estrella, España: La Galera, aquest llibre presenta un esdeveniment que canviarà la vida de Julia per a sempre, sense que ella s’adoni, i es la mort de sa mare.

En el llibre, es descriu a la mare amb símptomes de que va a morir, però Julia tan sols pensa que està molt malalta. La mare de Julia pren la decisió de contar-li a la seua filla la historia de que se va a anar a treballar a una estrela, molt prompte, i per això no li podrà veure, però no ho pot comptar, a Júlia se li plantegen moltes preguntes com “¿Y cuando volverás? ¿Y a papà tampoco puedo decirselo?”, ella li explica que no li podrà veure en molt de temps i que el pare quan complisca sis anys li explicarà més coses sobre aquest tema, pel que fa quan li trobe a faltar, li comenta, que li farà senyals des de la seva estrela que està a l'esquerra del tot i brilla més que cap.

Les il·lustracions afegeixen una bona dosi de complicitat al text.

El text mai diu que la mare va a morir, ni que li dirà el pare a la seua filla al sis anys, tot es pressuposa, per tant no pense que aquest llibre puga ajudar a un xiquet a superar el duel de la mort, en tot cas és una forma d'explicar a un nen, de manera bonica, que no va a veure a una persona durant molt de temps, sense contar-li el motiu, que en aquest cas es la mort.

            Lingüísticament parlant el llibre es simple i no es necessari una gran competència lingüística o lectora, a més s’utilitza una forma de parla molt infantil (com si l’autor parlara amb el xiquet lector) “Julia tiene una estrella. No vayais a creer que es una estrella de juguete, ni de esas dibujadas en un papel”

Entrada inicial