Paratextos

Paratextos

Es diu paratextos a aquells missatges o expressions que complementen el contingut principal d’un llibre, entenem per contingut d’un llibre, el text en si mateix ja que te una sèrie de elements associats com per exemple el títol del llibre, la tapa i la contratapa, la dedicatòria, el índex, el glossari o el pròleg. Aquests elements conformen el paratexto d’un llibre. 

La finalitat dels paratextos es aportar mes informació sobre l’obra en qüestió i organitzar la estructura. El concepte de paratextos es pot aplicar a un article periodístic, a una novel·la o qualsevol format amb contingut escrit.

Competència lectora

Competència lectora

La competència lectora es un concepte defès per la Organització per a la cooperació i el desenvolupament econòmic (OCDE) i nombrosos organismes internacionals. Segons la OCDE, entitat responsable del informes PISA, defineix la competència lectora com la capacitat individual per a comprendre, utilitzar i analitzar textos escrits con el fi de aconseguir els seus objectius personals, desenvolupar els seus coneixements i possibilitats i participar plenament en la societat.

Algunes edicions ofereixen diversos materials que ajuden a treballar la competència lectora amb xiquets per a que siguin capaços de extraure informació a partir d’un text, adquirir una comprensió general dels continguts, elaborar una interpretació, reflexionar i valorar el contingut i reflexionar sobre la forma i l’estructura del text.

La competència lectora es per tant la capacitat de

• Comprendre, utilitzar i analitzar textos escrits 
• Aconseguir els objectius del lector
• Desenvolupar els seus coneixements i possibilitats 
• Participar en la societat.

Conte

Conte

Un conte es una narració breu que es caracteritza per estar formada per uns personatges que solen ser reials però també poden ser imaginaris i un narrador. Normalment comencen per frases típiques com per exemple: havia una vegada, una vesprada. I per finalitzar donen una solució definitiva.

El conte te una estructura tradicional que es la següent:

• Inici 
• Nus 
• Desenllaç 

I tambe es poden distinguir tres tipus de contes:

1. El conte fantàstic, un simple joc d'imaginació, basat la majoria de vegades en mites i llegendes.

2. El conte anecdòtic, que gira al voltant d'un fet, esdeveniment o dita significativa i enginyosa.

3. El conte didàctic, que duu una ensenyança o moral

Gènere assagístic

Gènere assagístic

L’assaig es un gènere literari en prosa molt antic, se pot dir que els seus orígens venen d’èpoques mes o menys remotes on s’utilitzava el relat per a explicar el pensament de l’autor en els diferents aspectes del coneixement.

Diferents autors tenen diverses formes de definir un genere assagístic com per exemple segons “José Ortega i Gasset” el va definir com "La ciència sense la prova explícita". “Alfonso Reyes” d'altra banda va afirmar que "l'assaig és la literatura en la seua funció ancilar", és a dir, com a esclava o subalterna de alguna cosa superior. El crític “Eduardo Gómez de Baquero”, més conegut com a "Andrenio", va afirmar el 1917 que "l'assaig està en la frontera de dos regnes: el de la didàctica i el de la poesia i fa excursions de l'un a l'altre". “Eugeni d'Ors” el va definir com la "poetització del saber". El seu origen es troba en el gènere epidíctic de l'antiga oratòria grecoromana

L’assaig no te una estructura definida com altres textos per tant es va considerar un gènere obert, també es caracteritza per la seua voluntat artística d’estil i per la subjectivitat ja que aquest gènere no pretén donar informació sinó que té com a objectiu persuadir o convèncer a traves del discurs.

Actualment en aquest gènere assagístic presenta dos tipus de tipología textual: l'argumentació i l'exposició i dins d’aquestos dos grups hi han tres modalitats de discurs:

1. Discurs dramàtic: diàleg
2. Discurs objectius: assaig i articles
3. Discurs subjectiu: autobiografia

Literatura de tradició oral

Literatura de tradició oral

Se pot dir que la literatura de tradició oral esta constituïda per romances, mites, llegendes i cançons que se transmeten de pares a fill. Aquesta literatura es de caràcter popular i generalment anònima i es diu de tradició oral per que qualsevol autor pot agafar una obra tradicional i la pot tornar-la a escriure-la de la manera que vulga i contar-la de forma oral al poble, per això eren importants la improvisació i el cant per a que puga tindre fins pedagògics.

El autor d’aquesta literatura oral te com a objectiu expressar la consciencia del poble i per això opta per temes relacionats amb el entorn familiar, social, burles a coneguts etc. Per altra banda els espectadors tenen que ser considerats perquè gracies a la seua memòria quan escolten estes relats o llegendes tradicionals orals poden transmetre-les de generació en generació.

Alguns autors defineixen la literatura de tradició oral amb diferents paraules però amb el mateix objectiu com per exemple Margaret Meek (1982) diu que la literatura de tradició oral es adquirida integralment i recreada una i altra volta en cada generació a traves de la narrativa, o tal con fa referència Adolfo Colombres(1998), “diu que vivim baix la ingènua suposició de que la realitat es com la percebem però les interpretacions no expressen veritat eternes ni absolutes.

Per finalitzat podem dir que la literatura de tradició oral ens dona la possibilitat de revisitar la cultura i els coneixements antics i les experiències d’una comunitat a traves de mites o llegendes que a demes de entretenir al finalitzar tenen una xicoteta ensenyament.

Literatura (i fet literari)

Literatura (i fet literari)

Per a començar a definir que es literatura tenim que començar per dir que ve del llatí litterae, i que fa referència a la acumulació de sabers per a escriure i llegir d’un mode correcte. També cal  anar-nos-en al període vèdic on sorgien els cants èpics com per exemple “Mahabharata” que en la seua versió definitiva es considerada l’obra literària mes extensa feta i esccrita per l’home ací com mes llibres.

Però a mesura que avancem en la historia ens trobem els cants èpics com per exemple els atribuïts a “Homero”. Va ser ell mateix qui va començar anant poble per poble cantant els seus poemes , era molt necessari que el tema que tractava el poeta no es vinguera abaix per que si passava això, el poeta tenia que anar-se’n a un altre lloc. D’aquí ve la gran extensió del cants èpics i la llibertat per a caviar el text.

Després en l’Europa medieval van ser els joglars quins anàvem cantant les ultimes noticies al poble i per tant van reemplaçar als antics cantors. A continuació en el segleXIX els poetes van ser considerats “maldits” com va ser el cas de poetes com per exemple : “Baudelaire, Rimbaud, Mallarmé i Verlaine” o empresonats con “Mallarmé i Oscar Wilde”.

En l’actualitat Segons el diccionari general de la llengua catalana, la literatura és una activitat de raïl artística que aprofita com a via d'expressió al llenguatge. També s’utilitza el terme per a definir a un grup de produccions literàries sorgides en el sí d'un mateix país, i al conjunt de materials que giren sobre un determinat art o una ciència (literatura Deportiva, literatura jurídica, etc.).Dins de la literatura podem trobar diferents tipus de textos escrits per autors amb una finalitat determinada anomenats generes literaris. Hi ha tres tipus de generes literaris:

1. Gènere líric que es caracteritza per expressar sentiments utilitzant totes les obres desenvolupades mediant la poesia i en vers com per exemple: “Rafael Alberti o Federico García Lorca” ací com obres com el “Romancero gitano”, de l’últim autor.

1. Gènere narratiu caracteritzat per tindre personatges que poden ser reals o de ficció i un narrador que introdueix el context de la historia o posa en situació als lectors. Dins d’aquest grup poden introduir les novel·les, els contes o relats etc. Un exemple de generes narratius podria ser “ El Quijote” de Miguel de Cervantes.

1. Gènere dramàtic es caracteritza per tindre obres que seran representades o posades en escena  davant de un públic. Te personatges que sense la medició de ningú narrador seguiran les indicacions sobre vestuari o gestos. Un exemple sobre aquest gènere  “La vida es sueño” de Pedro Calderón de la Barca.