La literatura infantil en valencià i en català

 La primera aparició de la literatura infantil en català fou el 22 d’agost de l’any 1846, quan la revista londinenca “The Atenaeum” publicava un article de William Thoms (sota el pseudònim d’Ambrose Merton) ,que es referia a la necessitat de l’estudi de les «popular antiquities» o de la

«popular literature» (Thoms [1846] 1965: 4). Thoms no solament en creà el terme, ens proposava, sobretot a través de la seva pràctica investigadora i el treball de camp, «que les velles popular antiquities es redimensionen i passen a servir de documents a un nou tipus d’especulació que també a Alemanya existia però que es feia damunt d’un altre tipus de materials.No es tractava, doncs, d’un simple nom nou per a un concepte antic: es tractava d’un nou concepte i d’una metodologia que tot just sorgia i que requeria d’un nom específic.

El panorama de LIJ en català des dels anys noranta i en la dècada inicial del segle XXI presenta unes característiques similars al de les edicions en castellà:

-     -  Producció abundant

-    -   Una àmplia nòmina d’autors entre els quals hi han molts noms amb llarga trajectòria algunes noves veus

-      - Diversitat de gèneres —a excepció del teatre, que manté una presència testimonial—.

-      - Una oferta extensa i plural que es nodreix amb l’aparició constant de noves col·leccions per a totes les edats.

-     - Bon nivell mitjà de qualitat

Però fins als anys seixanta no es va poder editar en llengua catalana,

La bona salut del llibre infantil en català és visible tant en la quantitat d’empreses editorials que publiquen llibres infantils com en la llarga llista d’autors i il·lustradors, molts dels quals poden dedicar-se de manera professional a escriure només per a nens i joves. Cal recordar, però, que l’edició de llibres infantils i juvenils en català presenta, cada vegada més, grans coincidències amb l’edició castellana, ja que els llibres s’editen, simultàniament o al cap de poc temps, en les dues llengües.

Amb el nou segle va haver-hi un cert enrenou a les empreses editorials: d’una banda, fusions i compres que han portat a desdibuixar els trets d’editorials que van marcar la història de la literatura infantil catalana (La Magrana, abduïda per RBA, o totes les que es troben actualment dins del Grup 62, participat per Planeta, com ara Destino, Empúries o Columna); de l’altra han sorgit noves iniciatives i segells independents que han renovat les propostes.

Cal fer esment especialment de les editorials valencianes que es mantenen a còpia de tenacitat i d’imaginació en un medi lingüístic menys favorable. S’esforcen per ampliar l’oferta amb noves col·leccions i, amb la irrupció de llibres d’acurat disseny i edició, fan possible que la LIJ en valencià tingui, cada vegada més, projecció fora del País Valencià. Just és referir-nos a les dues editorials amb més recorregut, Tàndem i Bromera, 

  

Els nostres joves lectors poden gaudir de la versatilitat de Joan de Déu Prats i de Joan Armangué asi com de molts autors experts en el realisme i la quotidianitat.

  

D’altra banda, mentre autors procedents de la literatura d’adults, com ara Lolita Bosch, han desembarcat feliçment a la LIJ, altres incursions de professionals mediàtics (homes del temps, presentadors de televisió) han tingut menys significació. La normalització s’observa també en el nombre creixent de premis (vint en la relació que anualment facilita la revista CLIJ) a obres originals en llengua catalana, majoritàriament de narrativa, amb una notable participació d’entitats de la Comunitat Valenciana.

Per als primers lectors o per als que no saben llegir, han sorgit col·leccions on predomina les imatges, entre les quals cal destacar: 

• -      Espais, una iniciativa de La Galera en què Cristina Losantos perfila uns detallats escenaris desplegables

                                       

• -      Les enginyoses històries breus i circulars de Ziu, escrites i dibuixades per Montse Ginesta

                                     

                                                 

• -      Els particulars personatges dels Bum-bum creats per Luchini que va publicar Abadia de Montserrat
• -      Les divertides propostes d’Imma Pla i Montse Ganges. 

Per a lectors joves, la novel·la realista segueix dominant el panorama sota el guiatge d’autors que tracten temes una mica a remolc de l’actualitat —Dolors Garcia Cornellà, Gemma Pasqual— amb derivacions cap a temes de conscienciació social com la d’Àngels Bogunyà” Les veus protectores” (2004), o de sensibilitzacions feminista com la de Gemma Lienas “El diari lila de la Carlota” (2001), per esmentar dues de les més destacables.

 En el rànquing de gèneres, se situen les novel·les d’intriga, encara que amb diferents tractaments, que van des de les més properes al terror a les més habituals amb joves investigadors o professionals que han de resoldre un misteri o fins i tot gènere negre.  

  

La consciència que cal atendre la diversitat ha arribat també als llibres infantils. Sorgeixen edicions de textos preparats amb les pautes de “lectura fàcil” dirigits a col·lectius amb dificultats lectores com per exemple de gènere biogràfic (Abadia de Montserrat), i la col·lecció Kalafat (Castellnou), de clàssics juvenils.

Per la seva banda, l’editorial El Cep i la Nansa ha tret al mercat la col·lecció Ginjoler, de llibres que combinen l’escriptura amb el llenguatge dels signes. La multiculturalitat lingüística es veu reflectida en la col·lecció Minaret (La Galera), que presenta textos escrits en tres llengües: català, castellà i àrab o xinès. 

Ja abans de la concessió el 2002 del Premio Nacional de Literatura Infantil al poeta Miquel Desclot, la poesia havia iniciat una tímida aparició; però en aquests deu anys ha crescut considerablement.  

Hui en dia son moltes institucions que estudien la LIJ i també des de diferents universitats s’ha impulsat l’estudi i anàlisi de la LIJ, amb uns resultats excel·lents, com ara els treballs generats per la Xarxa Temàtica de LIJ catalana (1999-2006), formada per investigadors de les universitats de l’àrea catalana, que s’han materialitzat en dues publicacions. Així mateix, aquests anys s’han celebrat quatre congressos de la LIJ catalana.

 El potencial de l’entorn digital ha afavorit l’augment de presència de la LIJ: a més de les possibilitats d’informar-se en línia a través de catàlegs, obres de referència, butlletins d’editorials, revistes digitals, etc., hi ha un gran nombre de blocs sobre tots els temes i gèneres per als qui volen parlar, discutir i criticar el que es publica i a qui ho publica. Cal destacar en aquesta immensa xarxa la revista digital Cornabou, dirigida pel periodista i crític Andreu Sotorra i, en el doble format, imprès i en línia, la revista Faristol, publicació del CClijCAT, que aquest any 2010 farà vint-i-cinc anys.

       

Es pot concloure que l’edició de llibres infantils en català és abundant en títols, variada en gèneres i temàtiques, formalment correcta i equiparable a la d’altres països. El panorama és satisfactori i se espera que en aquest nou segle, millorar els resultats en alguns aspectes.

tradició oral

“La literatura oral és un compendi de narracions amb estructures sòlidament forjades segle a segle que vehiculen uns continguts que interessen tant als individus com a les comunitats que les han fet néixer, i aquestes narracions formen part de l’imaginari col·lectiu”. (Ros, 2009)

La LIJ és aquella escrita per a xiquets i joves. El naixement de la LI es relaciona amb la pedagogia, la moralitat i el folklore.

La literatura universal es divideix en una sèrie de etapes que vaig a explicar a continuació:

• ·         Època Primitiva

  Aquest es el primer període i on comença la historia de la literatura en general. Tot comença quan el ésser humà te la capacitat de processar informació i transmetre-ho a través de la llengua. En aquest període destaquen: els mites, relats que tracten de explicar el origen del món, del ésser humà, de la societat... i les llegendes històries inverosimils basades en la realitat, a més dels contes en comunitats amazòniques.

• ·         Època Medieval

  A aquest període la LIJ és un recurs al que solament poden accedir uns pocs, l’anomenada noblesa, i a més, la societat s’estructurava en un sistema feudal. A aquest període destaquen els abecedaris, els sil·labaris i els bestiaris.

• Renaixement  Barroc (segle. XVI – XVII)

  El Renaixement suposà la reivindicació de la civilització clàssica , la introducció de la impremta a 1476 i l’acostament de les històries orals en forma de llibres.

  El Barroc suposa una crisi dels dogmes, l’explotació dels recursos de la retòrica, de la sintaxi i de la versificació i l’utilització de tots els recursos de l’ art. Aquesta època va considerar-se com introducció i consagració del món de les fades a la literatura infantil.

  Dins d’aquest període destaquem llibres com: L’ocell blau i El príncep seglar de Madame D’aulnoy, Els pastors de Betlem de Lope de Vega i Jocs de la Nit de Nadal amb enigmes d’Alonso de Ledesma, entre els més destacables.

• ·         El segle XVIII

  En aquest període te lloc el naixement d’una literatura per a infants on s’enfronten la intenció didàctica i moralitzadora i la fantasia. En 1750 apareix la figura de John Nweberry com fundador de la primera llibreria de Londres i en 1751 es va aparèixer la primera revista infantil anomenada The Iilliputian magazine, però  fins a 1798 no va aparèixer una com aquestes a Espanya: La Gaseta dels xiquets. També va aparèixer Jeanne Marie Leprince amb El magatzem dels xiquets a 1757 dividit en 4 volums: la bella i la bèstia, les mil i una nit, Robinson Crusoe i Els viatges de Gulliver.

  Dins d’aquet període, situant-nos a Espanya, destaquem la figura de Samaniego i Tomas de Iriarte els quals compartien dos característiques fonamentalment: la intenció pedagògica amb tocs humorístics i les auques i al·leluies.

• ·         El segle XIX

  En aquest període comença a tindre força la fantasia i apareixen els escriptors que es convertiren en clàssics de la LI. Els Germans Grim van recollir històries de les veus del poble o de manuscrits de les biblioteques on treballaven. van saber donar a les narracions senzillesa i saviesa natural de la tradició narrativa oral ja que, la oralitat era molt important en contes com Hansel i Gretel, Barba blava, El llop i les set cabrets, La bella dorment del bosc, La ventafocs, Blancaneu entre altres.

  També és important en aquest període la figura de Oscar Wilde, el qual reprèn la tradició romàntica i contes de fades com a “El príncep feliç”, “El rossinyol i la rosa”, etc.

  A la segona meitat del segle XIX varen destacar les novel·les de viatges i aventures entre les quals apareixen: L’illa del tresor de Robert Louis Stevenson, El viatge de la Terra a la Lluna, Vint mil llugües de viatge submarí o Viatge al centre de la Terra Jules Verne entre altres importants.

Literatura infantil universal

       En l’apartat anterior hem parlat de la tradició oral i la seua evolució, i ara cal anar temps enrere per a poder entendre com ha arribat la literatura infantil i juvenil transformant-se fins convertir-se en lo que és en la actualitat.

Per introduir-nos en el món de la literatura infantil i juvenil, cal remarcar que, aquesta ha sigut possible, gràcies a l’acceptació del xiquet com un ser amb entitat pròpia. Podem diferenciar-la de la literatura per adults perquè té un llenguatge adequat als infants, i on les imatges són molt rellevants per a una bona comprensió del text.

Hem considerat, amb la finalitat d’explicar la seua història i evolució, fer un repàs cronològic de les diferents èpoques, respecte a aquesta temàtica.

     ·    Època primitiva: podem dir que la literatura comença quan el ser humà te capacitat per a raonar i s’expressa mitjançant el llenguatge. En aquest moment, els contes son narrats per tota la comunitat educativa. Es dona pas a la formació de mites i llegendes.

        ·    Època medieval: no existia una noció de la infància com període diferenciat, i per tant, tampoc la necessitat d’obres específiques.

      ·    Renaixement: un aspecte rellevant per a la literatura infantil i juvenil d’aquest període, es la introducció de l’impremta (1946), la qual cosa produeix que les lectures orals queden plasmades en llibres.

      ·    Barroc: durant aquesta època s’introdueix el les lectures infantils el món de les fades. A més a més, es produeix una explotació desmesurada dels recursos literaris, el que fa que algunes obres no tinguen qualitat.
 ·    Segle XVIII: es produeix el naixement d’una literatura per a infants. Hi ha dues vessants, la intenció didàctica i moralitzadora i la fantasia, com a un reflex dels mites, llegendes i contes propis de la transmissió oral. Un esdeveniment important va ser la creació de la primera llibreria londinenca (1750). Durant aquest període trobem ja algunes obres conegudes en el temps actual, com son La Bella i la Bèstia, Les mil i una nit, Robinson Crusoe, Els viatges de Gulliver, etc.  Un any mes tard, 1751, es va llançar la primera revista infantil, The lilliputian magazine. Un poc més va tardar en arribar a Espanya aquest fenomen, ja que va ser en 1798 amb la revista La Gaseta dels xiquets. Dos autors rellevants en Espanya, van ser Samaniego i Tomas de Iriarte.
 ·    Segle XIX: arriba el segle d’or de la literatura infantil i juvenil, i es produeix un augment del gènere fantàstic. Es un període on sorgeixen grans autors que ara són clàssics de la literatura infantil i juvenil com:
    - Els germans Grim: no són els inventors de contes tradicionals com La caputxeta vermella o La ventafocs, sinó que van recollir aquestes històries de la gent del poble i les van recollir de forma escrita donant-li la simplicitat de la tradició oral.
     - Hans Christian Andersen: és l’autor de contes com La sireneta, L’aneguet lleig o  El soldadet de plom.

El soldadet de Plom, Jon Erickson

A més a més trobem altres autors d'Espanya:

- Cecilia Böhl de Faber: coneguda pels seus contes, oracions, endevinalles, i refranys infantils i juvenils.

- Luis Coloma Roldán: conegut per contes com Ratoncito Pérez o Jerònim.
- Editorial de Saturnino Calleja: amb novel·les com Cuentos de Calleja, Les mil i una nits, Els viatges de Gulliver i Les aventures de Robinson Crusoe. 

Les aventures de Robinson Crusoe, Daniel Defoe

 ·    Primera meitat del segle XX: els llibres infantils son pensats i escrits per als xiquets. Els personatges són més complexos i es toma al xiquets com a punt de partida per a crear-los. La literatura es fa per a gaudir. Trobem llibres com Peter Pan, Winnie the Pooh, Pippi Calcesllargues, etc. Encara que Espanya s’incorpora tard, trobem autors de prestigi com Valle-Inclán, Jacinto Benavente o Eduardo Marquina. 

Pippi Calcesllargues, Astrid Lindgren

            En la actualitat, trobem diverses funcions de la literatura infantil i juvenil, que segons Teresa Colomer podem dividir en tres.

Se esquematizan en tres las funciones que cumple la literatura infantil en el contexto sociocultural actual: el aprendizaje del lenguaje y de las formas literarias básicas sobre las que se sustentan y desarrollan las competencias interpretativas de los individuos a lo largo de su educación literaria; la incorporación de los niños al imaginario de su colectividad, y la socialización de las nuevas generaciones en los valores y conductas de su cultura. (Colomer. T, 2005, pàgs. 203-216)

            Per a complir la seua funció, es necessari que es relacione amb el context on es produeix, i que tinga en compte les característiques d’aquest.

Com a conclusió, podem observar que el pas del temps ha fet possible que els xiquets i les xiquetes tinguen un tipus de literatura adequada a les seues característiques i a la seua comprensió del món. Nosaltres, com a futurs mestres, hem de ser conscients que vivim en una societat de canvi, i hem de tindre una ment oberta, perquè segurament, d’ací quaranta anys existiran noves formes de literatura. Encara que, es important, que sempre tinguem present tot allò que s’ha aconseguit gràcies a molts autors i autores, inventors, persones que han transmès contes a les generacions futures, mestres, literaris, etc.

En les entrades posteriors farem referència, per una banda, a la literatura infantil espanyola i en espanyol, i d’altra banda, a la literatura infantil en valencià i català, dos aspectes en els que han fer èmfasi les meues companyes. 

Història i panorama de la literatura infantil Espanyola i en espanyol.

La literatura infantil és un gènere definit pels seus receptors, com exposa J. Cervera en la seua obra Teoria de la literatura infantil: “la literatura infantil com a tal, sorgeix a partir del moment en què es comença a considerar al xiquet com a un ser amb entitat pròpia i no sols com un futur home”.

Abans del naixement de la literatura infantil, els xiquets llegien els mateixos llibres que els adults i durant molt de temps es van considerar els llibres infantils com, abecedaris, cartilles pedagògiques, llibres de divulgació d'història sagrada (Holbein. H, “Antiguo Testamento para los ninos” (1549))

Un llibre que va revolucionar la educació infantil va ser, Comenius “El Mundo en imágenes”  Alemania (1658),  llibre d'imatges en el qual cada paraula porta el seu dibuix.

Comenius, "El mundo en imagenes" (1658)

Durant l'època Il·lustrada, predominen les obres de caràcter moral, aquest gènere deriva de les “Las Fábulas de Lafontaine” (1668).

En el segle XVIII canvia la concepció del xiquet gràcies a la influència de la pedagogia suïssa. En aquest  segle els dos llibres, Defoe D, “Robinson Crusoe” (1719) y Swift J, “Los Viajes de Gulliver” (1726), marquen dos camins que prendrà posteriorment la literatura infantil, les aventures i la invenció fantàstica.

Defoe D, "Robinson Crusoe" (1719)

Swift J, "Los viajes de Gulliver" (1726)

El segle XIX i el Romanticisme, afavoreix la fantasia i l’interès pel nacional, fomenta el folklor autòcton que porta als autors a buscar i recopilar antigues llegendes i contes folklórics

A finals de segle, Oscar Wilde segueix amb el conte meravellós, que tanca un simbolisme moralitzador, en contes com “El gigante egoista”.

Actualment exerceixen una gran influència autors com Gianni Rodari y Michael Ende amb “La historia interminable” (1979).

Quant a la literatura infantil a Espanya, en el Renaixement sorgeix un gran invent, que en aquest àmbit suposarà un abans i un després, per la seua funcionalitat i és l’impremta (1476) a mes se s’observa un acostament de les histories orals en forma de llibres

Més tard en el Barroc el que més destaca és la introducció i consagració del món fantàstic en la literatura infantil.

En el Segle XVIII naix la literatura per a xiquets amb una intenció didàctica i moralitzadora però al mateix temps fantasiosa, com pràcticament a Europa (com ja havíem explicat) però a Espanya concretament es pot observar una intenció pedagògica amb certs tocs humorístics.

En el segle XIX hi ha un gran auge de la fantasia i sorgeixen grans escriptors que passaran a la història sent uns clàssics de la literatura infantil com Luis Coloma Roldán creador del  “Rató Pérez”.

Coloma L, "Ratón Pérez"

Sobre tot es poden distingir tres gèneres:

-Poesia

-Prosa

-Teatre,

En tots ells hi ha arrels folklòrics (líriques, burlesques, de joc, etc.) , la recopilació d'aquests aspectes folklòrics es produeix ja des de finals del segle XIX per l’influencia romàntica d'autors com Fernán Caballero

Quant a la poesia infantil, trobem les primeres manifestacions en el segle XIX i ja al començament del XX es troben obres d'autors modernistes com, Rubén Darío o Salvador Rueda, atrets per les possibilitats sonores del llenguatge.

En la primera mitat del segle XX destaquen tres autors: Salvador Bartolozzi, que publica en la segona etapa de l’editorial Calleja, “Nuevas aventuras de Pinocho” (1917), Elena Fortún i Antoniorrobles

En la postguerra es trunca este panorama i s'intenta usar la literatura per a alliçonar ideològicament als xiquets. Molts dels autors anteriors Bartolozzi, Elena Fortún, i Antonio Robles parteixen a l’exili, mentres que autores conservadores com Josefina Bolinaga i Carmen Martel entre altres, intenten oferir lectures convenients per al xiquet de la nova Espanya.

En la dècada següent es consagra la literatura infantil i, en 1958, es crea el “Premio Lazarillo”, i posteriorment es crea el “Premio Doncel”.

A partir dels anys setanta la literatura infantil té un autèntic boom a Espanya, afavorit per diversos factors:

- Les influencies de Gianni Rodari, María Gripe i Michael Ende, quins han marcat la línia cap a una literatura imaginativa.

- La influència del canvi educatiu que estableix un plantejament actiu en l'ensenyança de la llengua.

- El boom editorial, amb l’aparició d’editorials i col·leccions com Alfaguara, Anaya, Júcar, etc.

- L’influencia de les corrents novel·lesques dels anys seixanta.

L'auge editorial porta també a una gran esplendor en el món de la il·lustració, sent considerada l'espanyola com una les millors del món.

L'interés pel teatre infantil es manifesta a principis de segle en obres com, en els anys trenta, Fortún E, “Teatro para niños”, encara que després de la guerra civil, la labor teatral va quedar truncada en gran manera a finals dels anys quaranta es podien trobar representacions. En els anys cinquanta es consoliden altres companyies de teatre infantil com "Los Tïteres", posteriorment es va crear el CNINAT en el qui dramatitzen textos infantils.

A Hispanoamèrica la literatura infantil sorgeix més tard que a Europa, al començament s'inspira en els llibres d'Espanya i Portugal, quan comencen a crear una literatura pròpia també la fan imitant i així sorgeixen els fabulistes (com Samaniegos) en el segle XIX, però prompte els autors comencen a incorporar elements exòtics i nacionals propis. Alguns polítics comencen a preocupar-se per l'educació infantil i promouen la combinació de literatura, política i pedagogia recuperant el folklore com a element integrant de la pròpia nacionalitat, la dita recopilació s'estén fins al segle XX tenint autors de literatura infantil hispanoamericà com Blanca Lidia Trejo que escriu contes populars en els anys quaranta.

Actualment la literatura infantil en l'escola és molt important ja que, per exemple, a través de la lectura s’adquireixen molts dels coneixements necessaris per a la formació dels xiquets i per açò hi ha la necessitat de endinsar a l’alumnat en l’àmbit de la literatura, ja que gràcies a este acostament l'alumnat pot eixir molt beneficiat.