La literatura
infantil és un gènere definit pels seus receptors, com exposa J. Cervera en la
seua obra Teoria de la literatura infantil: “la
literatura infantil com a tal, sorgeix a partir del moment en què es comença a
considerar al xiquet com a un ser amb entitat pròpia i no sols com un futur home”.
Abans del naixement
de la literatura infantil, els xiquets llegien els mateixos llibres que els
adults i durant molt de temps es van considerar els llibres infantils com,
abecedaris, cartilles pedagògiques, llibres de divulgació d'història sagrada (Holbein.
H, “Antiguo Testamento para los ninos”
(1549))
Un llibre que va revolucionar la educació infantil va ser, Comenius “El Mundo en imágenes” Alemania (1658), llibre d'imatges en el qual cada paraula porta el
seu dibuix.
![]() |
| Comenius, "El mundo en imagenes" (1658) |
Durant l'època
Il·lustrada, predominen les obres de caràcter moral, aquest gènere deriva de
les “Las Fábulas de Lafontaine” (1668).
En el segle XVIII canvia
la concepció del xiquet gràcies a la influència de la pedagogia suïssa. En
aquest segle els dos llibres, Defoe D, “Robinson Crusoe” (1719) y Swift J, “Los Viajes de Gulliver” (1726), marquen
dos camins que prendrà posteriorment la literatura infantil, les aventures i la
invenció fantàstica.
![]() |
| Defoe D, "Robinson Crusoe" (1719) |
![]() |
| Swift J, "Los viajes de Gulliver" (1726) |
El segle XIX i el
Romanticisme, afavoreix la fantasia i l’interès pel nacional, fomenta el
folklor autòcton que porta als autors a buscar i recopilar antigues llegendes i
contes folklórics
A finals de segle,
Oscar Wilde segueix amb el conte meravellós, que tanca un simbolisme moralitzador,
en contes com “El gigante egoista”.
Actualment exerceixen
una gran influència autors com Gianni Rodari y Michael Ende amb “La historia interminable” (1979).
Quant a la
literatura infantil a Espanya, en el Renaixement sorgeix un gran invent, que en
aquest àmbit suposarà un abans i un després, per la seua funcionalitat i és l’impremta
(1476) a mes se s’observa un acostament de les histories orals en forma de llibres
Més tard en el
Barroc el que més destaca és la introducció i consagració del món fantàstic en
la literatura infantil.
En el Segle XVIII
naix la literatura per a xiquets amb una intenció didàctica i moralitzadora
però al mateix temps fantasiosa, com pràcticament a Europa (com ja havíem
explicat) però a Espanya concretament es pot observar una intenció pedagògica
amb certs tocs humorístics.
En el segle XIX hi
ha un gran auge de la fantasia i sorgeixen grans escriptors que passaran a la
història sent uns clàssics de la literatura infantil com Luis Coloma Roldán
creador del “Rató Pérez”.
![]() |
| Coloma L, "Ratón Pérez" |
Sobre tot es poden
distingir tres gèneres:
-Poesia
-Prosa
-Teatre,
En tots ells hi ha
arrels folklòrics (líriques, burlesques, de joc, etc.) , la recopilació
d'aquests aspectes folklòrics es produeix ja des de finals del segle XIX per l’influencia
romàntica d'autors com Fernán Caballero
Quant a la poesia
infantil, trobem les primeres manifestacions en el segle XIX i ja al
començament del XX es troben obres d'autors modernistes com, Rubén Darío o
Salvador Rueda, atrets per les possibilitats sonores del llenguatge.
En la primera
mitat del segle XX destaquen tres autors: Salvador Bartolozzi, que publica en
la segona etapa de l’editorial Calleja, “Nuevas
aventuras de Pinocho” (1917), Elena Fortún i
Antoniorrobles
En la postguerra
es trunca este panorama i s'intenta usar la literatura per a alliçonar
ideològicament als xiquets. Molts dels autors anteriors Bartolozzi, Elena
Fortún, i Antonio Robles parteixen a l’exili, mentres que autores conservadores
com Josefina Bolinaga i Carmen Martel entre altres, intenten oferir lectures convenients
per al xiquet de la nova Espanya.
En la dècada
següent es consagra la literatura infantil i, en 1958, es crea el “Premio Lazarillo”,
i posteriorment es crea el “Premio Doncel”.
A partir dels anys
setanta la literatura infantil té un autèntic boom a Espanya, afavorit per
diversos factors:
- Les influencies
de Gianni Rodari, María Gripe i Michael Ende, quins han marcat la línia cap a
una literatura imaginativa.
- La influència
del canvi educatiu que estableix un plantejament actiu en l'ensenyança de la
llengua.
- El boom editorial,
amb l’aparició d’editorials i col·leccions com Alfaguara, Anaya, Júcar, etc.
- L’influencia de
les corrents novel·lesques dels anys seixanta.
L'auge editorial
porta també a una gran esplendor en el món de la il·lustració, sent considerada
l'espanyola com una les millors del món.
L'interés pel
teatre infantil es manifesta a principis de segle en obres com, en els anys
trenta, Fortún E, “Teatro para niños”, encara
que després de la guerra civil, la labor teatral va quedar truncada en gran
manera a finals dels anys quaranta es podien trobar representacions. En els
anys cinquanta es consoliden altres companyies de teatre infantil com "Los
Tïteres", posteriorment es va crear el CNINAT en el qui dramatitzen textos
infantils.
A Hispanoamèrica
la literatura infantil sorgeix més tard que a Europa, al començament s'inspira
en els llibres d'Espanya i Portugal, quan comencen a crear una literatura
pròpia també la fan imitant i així sorgeixen els fabulistes (com Samaniegos) en
el segle XIX, però prompte els autors comencen a incorporar elements exòtics i
nacionals propis. Alguns polítics comencen a preocupar-se per l'educació
infantil i promouen la combinació de literatura, política i pedagogia
recuperant el folklore com a element integrant de la pròpia nacionalitat, la
dita recopilació s'estén fins al segle XX tenint autors de literatura infantil
hispanoamericà com Blanca Lidia Trejo que escriu contes populars en els anys quaranta.
Actualment la
literatura infantil en l'escola és molt important ja que, per exemple, a través
de la lectura s’adquireixen molts dels coneixements necessaris per a la
formació dels xiquets i per açò hi ha la necessitat de endinsar a l’alumnat en l’àmbit
de la literatura, ja que gràcies a este acostament l'alumnat pot eixir molt
beneficiat.




Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada