Gènere assagístic
L’assaig es un gènere literari en prosa molt antic, se pot dir que els seus orígens venen d’èpoques mes o menys remotes on s’utilitzava el relat per a explicar el pensament de l’autor en els diferents aspectes del coneixement.
Diferents autors tenen diverses formes de definir un genere assagístic com per exemple segons “José Ortega i Gasset” el va definir com "La ciència sense la prova explícita". “Alfonso Reyes” d'altra banda va afirmar que "l'assaig és la literatura en la seua funció ancilar", és a dir, com a esclava o subalterna de alguna cosa superior. El crític “Eduardo Gómez de Baquero”, més conegut com a "Andrenio", va afirmar el 1917 que "l'assaig està en la frontera de dos regnes: el de la didàctica i el de la poesia i fa excursions de l'un a l'altre". “Eugeni d'Ors” el va definir com la "poetització del saber". El seu origen es troba en el gènere epidíctic de l'antiga oratòria grecoromana
L’assaig no te una estructura definida com altres textos per tant es va considerar un gènere obert, també es caracteritza per la seua voluntat artística d’estil i per la subjectivitat ja que aquest gènere no pretén donar informació sinó que té com a objectiu persuadir o convèncer a traves del discurs.
Actualment en aquest gènere assagístic presenta dos tipus de tipología textual: l'argumentació i l'exposició i dins d’aquestos dos grups hi han tres modalitats de discurs:
- Discurs dramàtic: diàleg
- Discurs objectius: assaig i articles
- Discurs subjectiu: autobiografia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada