Qui som

Som un gurp de quatre alumnes de Magisteri Infantil, amb aquest blog volem transmitir les nostres experiències lligades amb la literatura i ara exposarem les nostres autobiografies literàries.



MARTA PÉREZ SÁNCHEZ:

El meu nom és Marta, estudie segon de magisteri infantil i us vaig a contar la meua experiència literària.

El primer que recorde és als cinc anys a la meua mare com abans de dormir cada nit, ella i jo al llit, era el nostre moment després de dinar ja que ella treballava i arribava quasi a l´hora de dinar. També recorde les llargues histories que em contava el meu iaio quan anava a la seua casa després de l’escola i mentre berenava, el les que la majoria de les vegades ell i jo érem els protagonistes d’aquells comtes plens d’aventures. També de vegades llegia amb la meua iaia llibres de Disney, de les princeses que me agradaven tant, Ventafocs, La Blancaneu, La Bella i la Bèstia, etc.

Quan vaig començar la primària recorde amb desgana les lectures que ens manaven a classe i per les quals no m’agradava gens llegir, ja que les nits amb ma mare llegint amb mi un conte que m’agradava es van convertir en les nits on tenia que llegir els llibres que les mestres Vicky, Mamen o Inma (les meues professores al llarg de tota la primària) manaven per a les assignatures de castellà i valencià. Però d’aquesta etapa també recorde amb un poquet d’estima la col·lecció Leo-Leo, eixos llibres m’agradaven bastant. També va haver llibres que em van encantar com un que em va regalar un del meus cosins, va ser un llibre de Tina Superbruixa que es titulava Tina Superbruixa boja pel futbol, em va agradar molt, ja que apareixia el futbol que era el meu esport preferit i el que practicava quan tenia huit anys fins fa uns anys, després de llegir-me aquest llibre li vaig demanar a la meua mare que em comprara més llibres d’aquesta col·lecció i poc a poc em la vaig llegir tota.

En començar l’educació secundaria, va a tornar a cridar-me la atenció la lectura gracies a un llistat de llibres que eren obligatoris, però nosaltres podíem elegir el que volíem i el que vaig escollir em va encantar, el títol es Molly Moon y el Increíble Libro del Hipnotismo del qual em vaig llegir les altres dos parts que continuaven les aventures de l’òrfena Molly Moon. En tercer de l’ESO em manaren un llibre per a l’assignatura de castellà que a pesar de ser exigit em va enamorar i va fer que m’agradara eixe autor, Carlos Ruiz Zafón amb el llibre Marina, eixa historia de suspens, intriga que em va captivar, després de llegir-ne vaig llegir també La Sombra del Viento i El Juego del Ángel que també em van agradar molt, però considere que el llibre de Marina és el meu favorit.

Durant la secundaria també vaig llegir llibres d’amor, què xica adolescent no ha llegit algun llibre de Federico Moccia, jo em vaig llegir tots entre ells Tres Metros Sobre el Cielo o Tengo Ganas de Ti. Més avant quan va sorgir la gran moda de Crepúsculo tinc que reconèixer que també vaig llegir els quatre llibres, amor i fantasia, una bona combinació. A més, també em vaig unir amb l’altra moda que va sorgir poc després, Cincuenta Sombras de Grey, Cincuenta Sombras más Oscuras i Cincuenta Sombras Liberadas.

Durant el batxillerat vaig llegir els llibres que em manaren per a fer la selectivitat, però vaig deixar del llegir com a afició, ja que no tenia quasi temps per a fer-ho, però fa poc vaig començar a reprendre la lectura amb el llibre de José A. Gómes Iglesias (defreds) els llibres Casi sin querer i Cuando Abras el Paracaídas.

Com a conclusió que puc extraure de la meua experiència literària, crec que el sistema educatiu fomenta la lectura de forma equivocada ja que les primeres lectures que fan son imposades per qui no conec els seus gusts i per tant està fent que un xiquet llisca una cosa que pot se no li agrade i com a conseqüència fent que el xiquet tinga una visió de la lectura com a una obligació i no com una afició que pot ajudar-li en un futur a expressar-se i a tindre més coneixements.



NOEMI BERMÚDEZ IBÁÑEZ:

No recorde amb precisió quan va ser la primera vegada que vaig llegir un llibre, supose  que seria obligatori dels que manen en el col·legi. El primer contacte amb un llibre que ve a la meua ment es al voltant dels set o huit anys, amb el meu llibre preferit Chocolatoski, ¡que divertido es ser perro!, per aquest motiu el vaig triar per a la tertúlia literària.

Amb el pas del temps, es quan va sorgir la meua passió per la lectura. Un dels llibres que va marcar un període de la meua vida va ser Memorias de Idhún, una trilogía de la magnífica Laura Gallego. La veritat que va a ser una autora amb la que vaig sentir-me identificada ja que al voltant del dotze anys els meus llibres preferits eres del subgènere fantàstic.

També, per la mateixa època, vaig llegir altres novel·les seues com Crónicas de la Torre, composta per quatre llibres. A més a més, poc temps després, vaig començar a escriure un llibre anomenat Viaje en el tiempo, pertanyent al subgènere fantàstic, i que vaig deixar de banda per falta de temps, la qual cosa es una paradoxa pel títol que vaig posar al llibre. Algun dia m’agradaria finalitzar-lo. Encara que la meua forma, tant de pensar com d’escriure, ha canviat de manera considerable des de que tenia dotze anys. Però es una cosa que sempre tindré pendent.

Al voltant d’aquest temps, mes o menys, la meua relació amb la lectura va anar enfredant-se, ja que sentia que cada vegada el meu temps lliure disminuïa o que, simplement, preferia invertir-lo en altres coses. Sí que he llegit altres llibres fa menys temps, però una gran part d'ells eren lectures obligatòries. Puc anomenar un altre llibre que vaig llegir per plaer al voltant del quinze anys i va ser Crepúsculo, de Stephenie Meyer. 

Per concloure dir que, encara que ara mateix no trobe cap estona per a dedicar-la a la lectura, m’agradaria tornar a “devorar” els llibres como abans ho feia, i poder gaudir llegint com quan era menuda. A més a més, crec que les lectures obligatòries no fomenten el bon ús de la lectura, perquè molts xiquets i xiquetes veuen els llibres com una cosa avorrida que han de llegir perquè l'escola se'ls imposa. Si per altra banda, se'ls deixara explorar amb llibres del seu grat, cada un d'ells podria llegir aquells llibres que els resulten més interessants.

KATHERINE BORJA:

La meua experiència amb la literatura comença com a receptora, ja que des de molt xicoteta, concretament quan tenia 5 anys la meua mare s’encarregava de llegir-me contes com per exemple “ Los tres cerditos o caperucita roja “.

Des d’aquell temps em va agradar molt escoltar aquelles histories plenes de acció i molta màgia, tant va ser el meu gust que vaig tomar el eixample de la meua mare i vaig començar a llegir-li els contes a la meua germana que era mes xicoteta que jo, fins que ella se dormia.

Desprès quant ja estava a la escola i vaig començar a llegir mes i mes, aquell gust per la literatura se va fent mes gran ja que en el col·legi els professors manaven a llegir llibres clàssics de la literatura com per exemple “ El quijote o la celestina”, eren interessants perquè contaven histories que van passar temps arrere. Però quant vaig anar creixent i fent-me mes gran aquell gust va anar desapareixent per una cosa o per altra feia tota la resta menys llegir.

Des de que estic a la Universitat tinc molt clar que la lectura de qualsevol llibre en general i sobre tot la lectura de obres literàries es un dels instruments mes eficaços per a la formació de la personalitat i del coneixement del mon que ens envolta i sobre tot de nosaltres mateixos.

A traves de la lectura es aconsegueix el desenvolupament de la capacitat de anàlisis i del sentit crític per això que jo vaig a fer tots els esforços per a sacar mes temps per a llegir i aprendre del llibres.

ELENA MATINEZ BAO:

Recorde quan ma mare em llegia un conte del llibre El Planeta de los CUENTOS de la editorial GRAFFALCAO cada nit en castellà abans d’anar a dormir , però sobre tot d’un conte cridat La dama de la lluvia del llibre un CUENTO para cada dia de susaeta Ediciones s.a i tracta d’una breu historia d’amor que m’agradava molt.

També quan passava els cap de setmana amb ma tia, tres anys major que jo, i llegia en veu alta, el llibre que ella es llegia cada nit, a mode de conte per a mi.

Quan vaig ser més major, dels nou als tretze anys, intentava estimar la lectura però quan començava a llegir algun llibre dels que m’havien regalat m’avorria i preferia fer altra cosa, en aquesta edat  tan sols em van interessar els llibres Diari d’un jove maniàtic de los autores Ann McPherson i Aidan Macfarlane, la col·lecció de Kika Superbruja de Ludger Jochmann i per una sèrie de novel·les escrites per Georgia Byng Molly Moon, recorde amb aquests, que quan començava a llegir-los no podia deixar-los per l’intriga de que anava a passar, aquesta sensació i ver com podia imaginar-me tot, es el la meua opinió, la millor sensació quan es llegeix.

Per aquesta raó intentava tindre aquesta agradable costum, que va sorgir a l’edat de catorze anys, quan el professor de llengua ens va manar llegir el llibre de Marina escrit per Carlos Ruiz Zafón, aquest em va fer adonar-me de que els llibres de misteri eren, entre altres, els meus favorits, a més en aquesta edat va ser quan la saga de Crepúsculo de Stephenie Meyer i les pel·lícules, van sorgir amb gran ressò i per això els vaig llegir.

Més tard ma mare em va aconsellar el llibre de Rebeldes, S.E. Hinton, aquest llibre es el segon que més m’agrada, per això quan també em recomanà la saga El clan del oso cavernario de Jean Marie Auel, vaig començar a llegir-la,  tan sols em vaig llegir el primer ja que els demés no els encontraven, al cap d’uns anys els vam trobar però ja havia perdut el fil i l’entriga i no vaig continuar la saga, malgrat això tinc pensat llegir-los. En aquets embolic vaig trobar el meu llibre favorit La orden de la academia Spencer de Libba Bray el qual he llegit més d’una vegada.

Amb l’edat de setze anys, com em va passar abans amb Crepúsculo, sorgí la saga Los juegos del hambre de Suzanne Collins, al contrari que amb Crepúsculo, primer llegí els llibres i després aní a ver les pel·lícules. 

Des de els setze fins ara (vint anys), no he pogut dedicar-me tot el que he volgut a la lectura per els estudis, però tinc moltes ganes de tornar a agafar aquesta bona costum i llegir llibres com El niño con el pijama de rayas de John Boyne, Los pilares de la Tierra de Ken Follett, la saga de Harry Potter de J.K. Rowling...

El meu recorregut literari a anat avançant pel èmfasi que vaig posar perquè m’agradés llegir, no va ser fàcil, ja que en principi veia la lectura com una obligació o un deure més de l’escola, però sabia que era una activitat mol bona i beneficiosa. Sobre tot volia tindre afecte per la lectura per la imatge que tinc de la meua mare i la meua iaia llegint a totes hores, persones que per a mi son models a seguir.

Poc a poc vaig anar trobant els gèneres literaris que més m’agraden gracies a llegir les recomanacions de llibres, i per això a augmentat   la meua relació amb la literatura i actualment es molt bona.