Educació literària

    Aquest termini surt per modificar la didàctica de la Literatura basada en informació literària, en la memorització de dates, característiques, etc. “Per tant es declara que la finalitat de l’ensenyança de la literatura es formar lectors competents, al contrari del que es pot pensar no tracta de transmetre informacions sobre historia literària.” (Colomer, 1991).

    A més va lligat amb la competència literària, es ja que la capacitat de comprendre i gaudir amb els texts literaris es un component de la competència comunicativa. Tan mateix, els textos literaris front a texts de caràcter funcional tenen unes convencions específiques el qual els coneixements son necessaris per la adequada comprensió dels mateix. La Educació Literària busca  dotar a tots els alumnes, de les habilitats específiques que requereixen la comprensió de los texts literaris. El èmfasi es col·loca en la lectura de les obres literàries i en la seua comprensió, es dir en la formació de lectors competents.

    L’educació literària implica la intervenció de tres camps molt relacionats:

•     Ajudar als alumnes a descobrir la lectura com experiència satisfactòria, que depèn de la resposta afectiva del lector, quan se emociona amb la intriga, se identifica amb els personatges, descobreix mons alejats de la seua experiència immediata, contrasta la seua pròpia interpretació amb la de altres lectors, etc.

•     Ensenyar a construir el sentit del text.

•     Ensenyar a familiaritzar-se amb les particularitats discursives, textuals i lingüístiques de les obres literàries.

    Aquest tres components de l’educació literària fan experimentar la lectura com una activitat bona i farà al alumnat aprendre coses que li ajuden a entendre millor quan es llig.

    La classe de literatura ha de ser concebuda sobre tot com un context d’aprendizatje, on el professorat ha de planificar les activitats d’acord amb les metes propostes i els alums han de seguir les pautes de esta planificació.

    Existeixen valuosos recursos per a la educació literària i que no tenen perquè ser llibres com:

•     Biblioteques virtuals per al treball amb relats i poemes.

•     Edicions digitals de obres clàssiques amb notes, glossari, edicions facsimilars, etc.

•     Pàgines amb informacions sobre art, literatura, mitologia, etc.

•     Plataformes per gravar en línia relats i poemes i allotjar-los en la Red, amb la possibilitat de mostrar-los després en una web.

•     Us de blogs i wikis per mostrar i compartir els treballs, poemes i relats compostos en l’aula.

    La funció del docent cap als fins de formació literària i cap els continguts literaris te, essencialment, els rasgos de formador, estimulador i animador de lectors i de crític literari. El professor de literatura estimula el aprendizatje del alumne fent que els lectors observen els rasgos específics, els estímuls que presenten el text concret i els efectes que motiven en el receptor.

    La funció del professor com crític es la de potenciar una comunicació més inteligent i, sobre tot, significativa amb l’obra literària, obrint nous enfocs, sugerencies o perspectives que incideixen en els diversos aspectes de aquest àmbit de comunicació.

(Felipe Zayas y Antonio Mendoza Fillola)

    Per a concloure exposar la frase, «El texto literario no está acabado en sí mismo hasta que el lector lo convierte en un objeto de significado, el cual será necesariamente plural». Roland Barthes: Le plaisir du texte. 1974