LITERATURA INFANTIL I JUVENIL

 La literatura infantil i juvenil és un conjunt de produccions de signe artístic literari, de trets comuns i compartits amb altres produccions literàries a què el lector té accés en primerenques etapes de formació lingüística i cultural, entesa com les obres de creació per a xiquets i jóvens (i les escrites per estos col·lectius).

"Aquesta literatura està dirigida a un públic en formació amb una competència literària en creixement exponencial i que descobrirà paraules, estructures, recursos, etc., a mesura que entren en contacte amb els llibres. També, inevitablement, hi haurà un transfons ideològic ". (Hollindale, 1992) (Minguez X., Cap a una definició de la literatura infantil i juvenil i els seus àmbits).

 La importància d'aquests llibres és el fet que mitjançant aquests, els joves poden desenvolupar la seua identitat i triar el seu lloc al món que canvia constantment. Trobem dos factors bàsics que han sigut els conseqüents de l'augment de la literatura infantil i juvenil. En primer lloc, els mestres que volen conservar l'interés per la literatura i per això s'adapten als nous gustos i coneixements dels xiquets i en segon lloc, a un canvi de les actituds de l'alumnat (García, Padrino, 2001).

 La literatura infantil i juvenil pot ser dividida en diverses maneres, entre elles per gènere. 

Els gèneres, en la Literatura infantil i juvenil, poden ser determinats per la tècnica, el to, el contingut, o la longitud. sis categories principals de literatura de infantil i juvenil, amb alguns subgèneres:

• Els llibres il·lustrats.
• Literatura tradicional: hi ha deu característiques de literatura tradicional: Autor desconegut, introduccions convencionals i conclusions, vagues ajustos, personatges estereotipats, antropomorfisme, causa i efecte, final feliç per a l'heroi, màgia acceptada com normal, breus històries amb arguments simples i directes, repetició d'acció i model verbal. La major part de la Literatura tradicional consistix en contes tradicionals, que transporten les llegendes, la duana, supersticions, i les creences de persones en vegades passades. Este gènere gran pot ser descompost en subgèneres: mites, faules, balades, música folklórica, Llegendes, cuentos d'hadas, fantasia, ciència-ficció, comèdia, romanç, etc.
• Ficció, incloent els subgèneres de fantasia i ficció realista.
•  Biografies, autobiografies.
• Poesia i vers.
• Teatre infantil: teatre per a xiquets (realitzat per adults i destinat a un públic infantil que és tan sols espectador-receptor) i teatre dels xiquets (creat per a ser escenificat pels xicotets. Ell es convertix en l'emissor.) Autors importants van ser: Benavente, Lorca, Valle-Inclán, etc.

 Per una banda els objectius que té aquest tipus de literatura és incentivar la creativitat augmentant la imaginació, ampliació del vocabulari descobrint noves paraules en els textos i obres literàries, fomentar el gust per la lectura. Per altra banda les funcions que té aquesta literatura és transmetre valors mitjançant les histories  i la transmissió de cultura.

GÈNERE NARRATIU

 El gènere narratiu és una expressió literària que es caracteritza per relatar històries fictícies. La història literària sol ser imaginaria,  però amb models del món real. Tota l'acció es desenvolupa en un lloc determinat i durant un cert període de temps. 

 Els textos de gènere literari tenen una estructura interna definida per una presentació on es presenta la història o es fa una descripció d'aquesta, el desenvolupament on es planteja un problema i el desenllaç es ressol el problema.

 Al gènere narratiu ens trobem normalment amb relats narrats en primera persona o en tercera persona. El relat en tercera persona permet una major objectivitat i distanciament respecte a l'acció i els personatges, en canvi amb la primera persona hi ha una major subjectivitat i permet una identificació emocional del lector respecte a este personatge. 

Hi ha diversos tipus de narradors però els mes comuns són el narrador intern on és un protagonista de la història i utilitza la primera persona, no poden comptar més que aquelles dades que el personatge haja pogut conéixer. Podem assenyalar dos subtipus: el narrador "jo testigo" que és un personatge secundari en la trama del relat, i el narrador "jo protagonista" que és el protagonista de la història. I el narrador extern el qual conta la història en tercera persona, on el mes comú son l'omnicient que sap tot el que pensen i senten el protagonistes i l'observador que observa dónes de certa distància l'escena i no sap el que pensen o senten.

 Dins del gènere narratiu trobem diversos subgèneres: el vaig comptar, la llegenda, la faula, la novel·la, etc.

PLA LECTOR

 Un pla lector és el disseny d’una estratègia pedagògica per fomentar i orientar la pràctica de la lectura dels estudiants que es situa en un marc conceptual determinat, que entén la lectura com un acte de comunicació més enllà de la pura descodificació del que està escrit, i s'estructura entorn d'una sèrie d'objectius generals i eixos d'actuació (currículum, enfocaments didàctics i organització escolar, reforç i suport educatiu, biblioteques, context familiar i cultural, tecnologies de la informació i la comunicació, i formació permanent del professorat) interrelacionats entre si que estan destinats a afavorir la competència lectora de l’alumnat i el desenvolupament de l’àmbit lector.

 No hi ha un pla lector model, sinó que cada centre, cada grup, amb la participació i concertació de directius, professors i pares de família dissenyen aquets pla. Una cosa important és que la seqüència dels llibres siga determinada pels propis alumnes amb l'orientació d'un docent.

 Per a l’execució del pla lector unes bones ferramentes per a fomentar aquest serien: l’ús de la llibreria, lectures, avaluacions, com a elements motivadors incentivant la lectura i el gust per ella.

COMPETÈNCIA MEDIÀTICA

La competència mediàtica comporta el domini de coneixements, destreses i actituds relacionats amb sis dimensions bàsiques, de les que s’oferien els indicadors principals. Estos indicadors han de veure, segons els casos, amb l'àmbit de participació com a persones que reben missatges i interaccionen amb ells (àmbit de l'anàlisi) i com a persones que produïen missatges (àmbit de l'expressió).

COMPETÈNCIA LECTORA

La competència lectora, és un component de la competència literària, és la capacitat de comprendre, utilitzar i analitzar textos escrits per a assolir els objectius del lector, desenvolupar els seus coneixements i possibilitats i participar en la societat (OCDE, 2009). A més és la clau en l'accés a la interacció entre el text i el lector.

CÀNON LITERARI

Es coneix com a cànon literari, al conjunt de les obres clàssiques que formen part de l'alta cultura. Aquestos treballs, ja siga per les seues característiques formals, la seua originalitat o la seua qualitat, han aconseguit transcendir les èpoques i les fronteres, resultant universals i sempre vigents. El cànon literari no es troba tancat, amb l'avanç de la història nous escriptors poden passar a considerar-se com a clàssics i els seus llibres, inclosos en el cànon.

Llibre

       Entenem per llibre el conjunt de fulls de paper que formen només un volum. Un llibre literari és aquell que utilitza un llenguatge literari, amb un fi estètic per aconseguir l’atenció del lector. Es caracteritza per utilitzar un vocabulari selecte i on la major importància la té el text. El lector es l’encarregat de comprendre’l i donar-li un significat.

Paraliteratura

      Podem definir-la com una part de la literatura creada per al consum de masses, es a dir, amb la finalitat de satisfer les necessitats d’una gran part del públic. El seu objectiu es bàsicament comercial, i pretén manipular els sentiments. Es una literatura considerada al marge del gèneres literaris establits. Són, per exemple, el còmic o les novel·les policíaques. 

Àlbum il·lustrat

        És una obra literària dirigida principalment al públic infantil, que es caracteritza perquè, encara que conté una part textual combinada amb imatges com altres llibres infantils, sense una d’aquestes parts, l’altra no té sentit ja que es complementen. Es a dir, el text no es pot entendre sense les imatges gràfiques, que donen sentit al relat, i aquest busca les orientacions que condueixen a la fantasia. 

Gènere Líric

        La lírica es un dels gèneres literaris. Podem definir el gènere líric com el conjunt d’obres escrites en vers o prosa, on s’expressen sentiments i emocions segons la percepció del autor, la qual cosa implica que tenen un caràcter subjectiu. A més a més, en el gènere líric es recorre a les diferents qualitats estètiques del llenguatge.

       Les principals característiques d’aquest tipus de gènere son:

       - Expressen i transmeten sentiments.

       - Apareix la primera persona escrita per l’autor del poema.

       - La temàtica pot ser variada.

       - Estan escrits en vers o prosa.

       - Cada estrofa té versos presentats amb un ritme determinat.

       El gènere líric conté una sèrie d’elements que es troben dividits segons la seua estructura que pot ser externa e interna. Els elements de cadascuna d’elles són els següents:

      - Externa: composta per la rima, el vers i l’estrofa.

      - Interna: inclou el parlant líric, les actituds líriques, objecte líric i motiu líric.

        L’expressió habitual del gènere líric es el poema. Els poemes lírics els podem dividir en populars i cultes:

      - Populars: El seu autor sol ser anònim, i es transmeten oralment de generació en generació.

      - Cultes: Són poemes molt treballats i de perfecta elaboració, a més a més, tenen un públic molt              reduït. 

Intertext

      El intertext lector equilibra, gestiona i fica en connexió les diferents aportacions del lector, i a més a més, manté la relació entre la competència i l’experiència literària. La formació literària es recolza en l’espai que delimiten les habilitats de lectura, la competència literària, i l’experiència lectora.

       L’educació literària té com a finalitat formar lectors capaços de interactuar amb el text, i saber comprendre-ho e interpretar-ho. Mitjançant activitats de formació lectora, es desenvolupen habilitats per a que el lector puga establir una relació amb el text, i faja una interpretació coherent i adequada.

       La recepció literària està condicionada per les referències culturals del individu, que componen la seua competència literària i el seu intertext lector. Podem afirmar que “el diálogo intertextual, en su última instancia, se verifica y cumple plenamente en la conciencia que ofrece el espacio psíquico del lector”. Es a dir, cada lector pot dotar d’un significat diferent al mateix text, ja que depèn dels seus coneixements previs.

     Cal remarcar que cada individu té el seu propi intertext lector, ja que cadascun d’ells té els seus propis coneixements i unes específiques lectures acumulades. Al mateix temps que podem dir que cadascun té la seua pròpia competència literària.  

       Trobem una sèrie d’àmbits que cal remarcar dins d’aquest concepte:

             -  Àmbit d’anàlisis crític del discurs literari.

             - Àmbit de la recepció.

             - Àmbit didàctic de formació del lector i a la educació literària.

Competència Literària

Segons Bierwisch (1965) es defineix la Competència Literària com una “específica capacidad humana que posibilita tanto la producción de estructuras poéticas como la comprensión de sus efectos”.

       Una definició més actual es la de Cruzata Martínez, A. (2007) qui defineix el concepte de Competència Literària com “el resultado de las reflexiones y valoraciones independientes y críticas, que hace el lector, desde una perspectiva creativa, cognoscitiva, comunicativa, crítica y valorativa, que lo expresa de forma oral o escrita en el acto de la producción del discurso”.

     Podem definir la Competència Literària com la capacitat del lector d’identificar les característiques d’un text literari, i saber diferenciar-lo d’altres tipus de text, segons els trets de cadascun d’ells. A més a més, amb la seua adquisició el lector desenvolupa les seues capacitats i destreses que pot expressar tant de forma oral com escrita. Es a dir, es un conjunt de sabers culturals, discursius, textuals i pragmàtics que permeten que els alumnes i les alumnes llegeixen, comprenguen  i valoren els textos literaris, i al mateix temps pugen crear els seus propis textos. El desenvolupament de la Competència Literària necessita de la lectura como activitat bàsica de accés a la construcció de coneixements.

    Es diu que l’alumnat adquirirà una competència literària adequada quan:

          - Té coneixements sobre el fet literari

       -  Compren allò que llig

      - Interpreta un text en el seu context

      - Coneix autors i obres representatives

      -  Pot crear els seus propis textos literaris

      -  Contrasta la seua opinió amb els seus companys

   La Competència Literària conté una sèrie de components com son el text literari, el discurs literari, el intertext i el text lector. A més a més, dins d’aquest concepte trobem dos altres com són la percepció i la producció. El primer fa referència a la capacitat dels individus per a interpretar textos i obres literàries, trets que són més fàcils que posseeixen la majoria d’ells. D’altra banda, la producció i construcció de textos es un tant mes complicat, i no totes les persones son capaces de fer-ho, ja que requereix una major capacitat.

   Es molt important que el lector gaudi i desenvolupe la seua imaginació i la seua creativitat a través del coneixement de textos, tenint en compte el context cultural on aquests s’han produït.

  El procés d’adquisició d’aquest concepte requereix el domini de la comprensió de textos literaris, característica que va augmentat progressivament. Es a dir, la Competència Literària no s’adquireix en un determinant moment de la vida i ja està, sinó que va evolucionant a mesura que el lector va llegint nous textos i va adquirint noves habilitats.

  El paper del mestre en aquest àmbit ha de ser el de propiciar situacions que fomenten l’expressió de sentiments, idees i opinions dels seus i de les seues alumnes, així com facilitar espais que afavoreixen la comunicació amb els seus iguals. A més a més, ha de conèixer els diferents processos relacionats amb la Competència Literària per tal d’aconseguir una lectura compressiva d’aquests. Per la seua part, els estudiants han de mostrar-se receptius davant del fet literari amb una actitud positiva, i  es un fet primordial que sàpiguen a distingir el text literari d’altres varietats lingüístiques. 

Animació lectora

    Conjunt de recursos i estratègies que faciliten la aproximació dels xiquets i xiquetes als llibres i a la literatura oral d’un mode lúdic i gustos.

    En la animació a la lectura es deurà seleccionar adequadament els texts i les activitats de abans, durant i després de la lectura a més de tindre en compte: el alumnat, la família, els llibres, la escola i el professorat.

   Amb aquesta podem desenvolupar el hàbit lector, transmetre valors positius (solidaritat, estima a la naturalesa, respecte,..), descobrir la diversitat dels llibres i les seues possibilitats lúdiques, creatives, etc.

Figures retòriques

    Entenem per figura retòrica tota modificació del us normal del llenguatge; per que es consideri com a tal deu tindre el propòsit de utilitzar una expressió innovadora i atraient, es dir, consisteix en donar un sentit diferent al comú utilitzat.

    Las apareixen, sobre tot, en el àmbit del llenguatge literari, però no significa que sol puguem encontrar-les en aquest, també es possible en el  us quotidià o en distints llenguatges especialitzats

    A l’hora de analitzar-les no n’hi ha que identificar-la, valorar i explicar l’importància i significació que dita figura te en un text concret.

Intertextualitat

    La intertextualitat es la relació que un text (oral o escrit) manté amb altres texts (orals o escrits).

    Aquest concepte permet comprendre el mode en que els texts influeix uns en altres. I es pot activar tant quan un emissor produeix un text, com quan el seu receptor lo interpreta.

    La intertextualitat pot incidir (sent un obstacle o un recolzament) en la comprensió d’un text, ja que al ser gran part cultural, es possible que no siga compartit totalment per membres de diferents comunitats lingüístiques.

Gènere dramàtic

    Obra dramàtica es aquella destinada a ser representada davant espectadors, i que consisteix en una acció dialogada representada per personatges (actors) en un espai (escenografia). Per això, les obres de aquest gènere son texts teatrals.

    El seu principi bàsic es el diàleg, utilitza la funció apel·lativa del llenguatge. Presenta un conflicte al espectador per medi de la actuació directa de personatges. Es una representació literària de la vida mediant la acció. El autor cedeix la seua veu als personatges que desargollen el conflicte davant els espectadors, fent que exerceixen de intermediaris.

    En la construcció dramàtica distingirem quatre aspectes fonamentals: la acció dramàtica, el conflicte dramàtic, las instancies dramàtiques i les situacions dramàtiques.

    En el mon dramàtic podem observar que està constituït per acció, personatges (protagonista, antagonista, secundari i col·lectiu) i espaci-temps.

    Els elements tècnics del drama serveixen per a un millor maneig de l’obra dramàtica, es necessari que coneixen alguns conceptes com els següents: Acte, quadre, escena, Mutis...

    La forma textual pròpia dels texts del gènere dramàtic es el diàleg que correspon als intercanvis verbals entre els personatges que intervenen en l’historia, a més del diàleg, en un text dramàtic poden aparèixer estes altres formes textuals: monòleg, part i acotació.

    Alguns de los subgèneres dramàtics més destacats son la tragèdia, la comèdia, i tragicomèdia.

Gèneres literaris

    El concepte de gènere se ha anat conformant històricament; se entén per gènere un conjunt de constants retòriques i semiòtiques que identifiquen i permeten classificar els texts literaris. Els gèneres literaris son els distints grups o categories en que podem classificar les obres literàries atenent a el seu contingut.

    Pot resultar sorprenent que ara es siga utilitzant la primera classificació dels gèneres, deguda a Aristóteles, qui els classifico en tres: èpica, lírica i dramàtica. Hui es manté essencialment la mateixa classificació amb distints nombres (narrativa, poesia i teatre), però la evolució dels gustos i modes ha provocat que en molts texts moderns resulta difícil fixar rígidament els límits entre lo purament líric, lo narratiu o lo dramàtic, també destacar que existeixen dins del gèneres els subgèneres.

    Entre altres coses, gracies a aquesta classificació, es pot accedir al estudi de la literatura ordenant el treball per gèneres literaris. Constitueix una forma de estudi transversal i te la avantatja de poder fer-se millor a través de l’estudi directe de los texts originals. El agrupar els texts literaris en gèneres, ens permet també concentrar el nostre anàlisis en els recursos retòrics propis de cada gènere.

Educació literària

    Aquest termini surt per modificar la didàctica de la Literatura basada en informació literària, en la memorització de dates, característiques, etc. “Per tant es declara que la finalitat de l’ensenyança de la literatura es formar lectors competents, al contrari del que es pot pensar no tracta de transmetre informacions sobre historia literària.” (Colomer, 1991).

    A més va lligat amb la competència literària, es ja que la capacitat de comprendre i gaudir amb els texts literaris es un component de la competència comunicativa. Tan mateix, els textos literaris front a texts de caràcter funcional tenen unes convencions específiques el qual els coneixements son necessaris per la adequada comprensió dels mateix. La Educació Literària busca  dotar a tots els alumnes, de les habilitats específiques que requereixen la comprensió de los texts literaris. El èmfasi es col·loca en la lectura de les obres literàries i en la seua comprensió, es dir en la formació de lectors competents.

    L’educació literària implica la intervenció de tres camps molt relacionats:

•     Ajudar als alumnes a descobrir la lectura com experiència satisfactòria, que depèn de la resposta afectiva del lector, quan se emociona amb la intriga, se identifica amb els personatges, descobreix mons alejats de la seua experiència immediata, contrasta la seua pròpia interpretació amb la de altres lectors, etc.

•     Ensenyar a construir el sentit del text.

•     Ensenyar a familiaritzar-se amb les particularitats discursives, textuals i lingüístiques de les obres literàries.

    Aquest tres components de l’educació literària fan experimentar la lectura com una activitat bona i farà al alumnat aprendre coses que li ajuden a entendre millor quan es llig.

    La classe de literatura ha de ser concebuda sobre tot com un context d’aprendizatje, on el professorat ha de planificar les activitats d’acord amb les metes propostes i els alums han de seguir les pautes de esta planificació.

    Existeixen valuosos recursos per a la educació literària i que no tenen perquè ser llibres com:

•     Biblioteques virtuals per al treball amb relats i poemes.

•     Edicions digitals de obres clàssiques amb notes, glossari, edicions facsimilars, etc.

•     Pàgines amb informacions sobre art, literatura, mitologia, etc.

•     Plataformes per gravar en línia relats i poemes i allotjar-los en la Red, amb la possibilitat de mostrar-los després en una web.

•     Us de blogs i wikis per mostrar i compartir els treballs, poemes i relats compostos en l’aula.

    La funció del docent cap als fins de formació literària i cap els continguts literaris te, essencialment, els rasgos de formador, estimulador i animador de lectors i de crític literari. El professor de literatura estimula el aprendizatje del alumne fent que els lectors observen els rasgos específics, els estímuls que presenten el text concret i els efectes que motiven en el receptor.

    La funció del professor com crític es la de potenciar una comunicació més inteligent i, sobre tot, significativa amb l’obra literària, obrint nous enfocs, sugerencies o perspectives que incideixen en els diversos aspectes de aquest àmbit de comunicació.

(Felipe Zayas y Antonio Mendoza Fillola)

    Per a concloure exposar la frase, «El texto literario no está acabado en sí mismo hasta que el lector lo convierte en un objeto de significado, el cual será necesariamente plural». Roland Barthes: Le plaisir du texte. 1974

Entrada inicial