El llibre del que
vaig a parlar es de José, E y Gubianas, V, (Mayo 2006), Julia tiene una estrella, España: La Galera, aquest llibre presenta
un esdeveniment que canviarà la vida de Julia per a sempre, sense que ella s’adoni,
i es la mort de sa mare.
En el llibre, es descriu
a la mare amb símptomes de que va a morir, però Julia tan sols pensa que està
molt malalta. La mare de Julia pren la decisió de contar-li a la seua filla la
historia de que se va a anar a treballar a una estrela, molt prompte, i per
això no li podrà veure, però no ho pot comptar, a Júlia se li plantegen moltes
preguntes com “¿Y cuando volverás? ¿Y a papà tampoco puedo decirselo?”, ella li
explica que no li podrà veure en molt de temps i que el pare quan complisca sis
anys li explicarà més coses sobre aquest tema, pel que fa quan li trobe a faltar,
li comenta, que li farà senyals des de la seva estrela que està a l'esquerra
del tot i brilla més que cap.
Les il·lustracions
afegeixen una bona dosi de complicitat al text.
El text mai diu
que la mare va a morir, ni que li dirà el pare a la seua filla al sis anys, tot
es pressuposa, per tant no pense que aquest llibre puga ajudar a un xiquet a
superar el duel de la mort, en tot cas és una forma d'explicar a un nen, de manera
bonica, que no va a veure a una persona durant molt de temps, sense contar-li
el motiu, que en aquest cas es la mort.
Lingüísticament
parlant el llibre es simple i no es necessari una gran competència lingüística o
lectora, a més s’utilitza una forma de parla molt infantil (com si l’autor
parlara amb el xiquet lector) “Julia tiene una estrella. No vayais a creer que
es una estrella de juguete, ni de esas dibujadas en un papel”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada