Ressenya d'activitat SAC

L’activitat de la SAC que he triat es crida  “Gimcana Poètica”, aquesta l’organitza Nuria Olmos i l’objectiu que te es introduir als alumnes que participen en ella, en el mon de la literatura, mitjançant cinc probes grupals.

En el meu grup (el blau) érem dotze persones, cada proba farà als participants del grup posar en pràctica tot el que coneguin sobre la literatura (sobre tot poètica),  l'activitat començava amb unes instruccions que escanejaves a través d'uns codis, que et portaven a un aula diferent, al pas de cada proba anavem fent un puzzle.

La primera proba consistia en mostrar la actualitat en una imatge amb un títol, nosaltres van decidir exposar el tema dels mòbils, i el títol que van elegir fou “Connectat a la vida”, en la imatge van posar el cartel de “dona wifi, dona vida” ratllant el símbol del wifi per a fer veure que el wifi no ens dóna la vida, que al contrari ens la lleva, i per açò havia una xica en el sòl connectada al carregador del mòbil.

        La segona, realització d'un cal·ligrama que deu fer somriure a una persona, nosaltres vam posar “¿Y si la palabra corazón no fuera más que el aumentativo de la palabra coraza? Yo tengo un corazón, un corazón, un corazón...” en forma de cor, en aquesta proba vaig ser la que va escriure.

La següent, tractava de crear dos frases relacionades amb la educació i a més devien rimar “El buen profesor enseña con amor” (aquesta la vaig escriure jo) i “La innovació naix de la vocació”.

Quasi per a finalitzar vam fer un vídeo, recitant un poema que no te sentiment per si sol, amb el sentiment de por, on vam participar tots.

Per últim agafaven una paraula, “bes”, teníem que pensar paraules que rimaren, i amb açò fer un poema.

Aquesta activitat m’ha agradat molt ja que les probes eres entretenies i algunes com la de comprendre frases la puc fer quan siga mestra per a ajudar als xiquets a relacionar-se amb la poesia, ja que a més el van ver amb temperes que els agraden molt als xiquets.

Imatges:

Ressenya Peter Pan

El llibre Barrie J.M “Peter Pan”, tracta  l’aventura que viuen Wendy (sobre tot), John y Michel al conèixer i anar amb Peter Pan al País de Mai Més, cal destacar que el narrador parla directament al lector.

Primer es presenten al Senyor i Senyora Darling, més tard a Wendy, John i Michel, Nana la cuidadora (una gossa) i Peter Pan.

En el primer capítol se li dona la major importància a la Senyora Darling (ressaltant la figura de la dona com en altres moments del llibre) i a la comissura del seu llavi, que pareix estar molt relacionada amb Peter, “Si vosaltres o Wendy o jo haguérem estat allí ens hauríem donat compte que (Peter) s'assemblava molt al bes de la senyora Darling”, quan el Senyor Darling i Nana parlen malament de Peter aquesta no "havia quelcom en la comissura dreta de la seua boca que no li volia insultar”.

Al escoltar als seus fills parlar de Peter, recordar que “quan els xiquets morien els acompanyava part del camí per a que no tingueren por” (una idea tétrica es que els xiquets moren quan boten per la finestra).

Es presenta a Peter en la història amb “Mai va haver-hi una família mes senzilla i tan feliç fins que va arriba Peter Pan”, avisant als lectors de que revolucionarà tot. Al llarg del llibre es veu en Peter gran respecte cap a les dones “les xiques son llistes por això no se cauen dels carrets”, "Wendy, una xica val mes que vint xics", amés dir que es la representació de tots els aspectes de la infància.

Quan els xiquets es van de casa hi ha dues cares, la tristor dels pares “Aquell divendres d'amarg record” i la nova aventura dels xiquets.

Al començament de la seua aventura observem:

—Campaneta i Wendy com dos “tips” de dones: Campaneta, dona roina i zelosa "Campanilla atrau a Wendy cap al seua destrucció", i Wendy com la dona prototip que  tot home vol i tota dona voldria ser (en aquella època).

—Una nova cara de Peter en la que se li obliden molt les coses si s'allunya del País de Mai Mes (com quan ens fem majors i ens anem oblidant de l'infancia) “Si m'oblide de tu, repetix-me sóc Wendy i em recordaré” i la poqueta importància que li dóna a les persones "Pareixia que era la seua habilitat el que li interessava, no salvar una vida humana".

El País de Mai Més (es la representació de la ment d'un xiquet) es tot el que els tres germans imaginaven quan jugaven però amb una part obscura, en aquesta es situaven els pirates (part de la ment dels xiquets que no s’ha desenrotllar (la adulta)), en aquesta illa sorgeixen dos grups de personatges:

—Els xiquets perduts (part infantil de la ment dels xiquets) "Els que cauen dels seus carrets quan la cuidadora infantil no mira. Sial cap de set dies ningú els reclama Peter els porta al País de Mai Més" (també ens pot fer pensar que els xiquets han morts).

—Els pirates (part adulta de la ment del xiquets), els roïns de l’historia, representats com adults, el més roin es el Capità Garfi es intel·ligent i odia a Peter per la seua arrogància, açò destaca quan té l'oportunitat de matar-ho mentres dorm i vacil·la, fins al veure la forma (als ulls del Capità) arrogant de com dormr, en mi opinió açò pot ser la lluita del adult per conservar al xiquet que te dins.

Desprès de molt temps en aquest lloc vivint aventures, Wendy decideix que és hora d'anar-se'n a casa e invita als altres a anar amb ella, Peter (l'infancia personificada) no vol anar perque no vol fer-se major i no li agraden els adults, per això quan se'n van tots menys ell no s'adona de que els rapten. Per a aconseguir raptar-los i arribar fins a Peter els pirates lluiten deshonestament contra els indis (sent adults els roins).

El Capità intenta enverinar Peter però Campaneta l’impedeix (donant importancia al paper de la dona) i li compta tot el que està passant, per la qual cosa aquest va a salvar-los i acabar amb el Capità per això el títol del capítol  <<Aquesta vegada o Garfi o jo>>, guanya Peter espentant al Capità contra el cocodril que sempre li volia menjar.

El dia de la volta a casa el narrador observa als pares, que han canviat molt des de la desaparició dels seus fills. Abans de que arriben Peter i Campaneta tanquen la finestra, però al veure a la mare plorar la tornen a obrir, a l'estona la família es torna a unir incloent als xiquets perduts.

Fan un tracte en el que cada primavera Wendy anirà una setmana en primavera, a l'any següent moltes coses han canviat (campaneta a mort, Peter no es recorda de quasi res del que va passar...). Peter ja no torna ningun any més. Wendy es fa major i té una filla, Jane, a qui li compta aquestes històries, un dia Peter apareix i plora al veure a Wendy tan major, però fa el mateix tracte amb Jane, quan aquesta es fa major ho farà amb la seua filla Margaret i així amb totes les generacions.

Peter Pan exposa la innocència i la imaginació dels xiquets, i les ajuda a no tindre por de ser diferent ,a més de mantindre sempre viu el xiquet que tots portem en el nostre interior. Però també amaga un homenatge a l'amor incondicional de les mares i al valor de la família.

Història i panorama de la literatura infantil Espanyola i en espanyol.

La literatura infantil és un gènere definit pels seus receptors, com exposa J. Cervera en la seua obra Teoria de la literatura infantil: “la literatura infantil com a tal, sorgeix a partir del moment en què es comença a considerar al xiquet com a un ser amb entitat pròpia i no sols com un futur home”.

Abans del naixement de la literatura infantil, els xiquets llegien els mateixos llibres que els adults i durant molt de temps es van considerar els llibres infantils com, abecedaris, cartilles pedagògiques, llibres de divulgació d'història sagrada (Holbein. H, “Antiguo Testamento para los ninos” (1549))

Un llibre que va revolucionar la educació infantil va ser, Comenius “El Mundo en imágenes”  Alemania (1658),  llibre d'imatges en el qual cada paraula porta el seu dibuix.

Comenius, "El mundo en imagenes" (1658)

Durant l'època Il·lustrada, predominen les obres de caràcter moral, aquest gènere deriva de les “Las Fábulas de Lafontaine” (1668).

En el segle XVIII canvia la concepció del xiquet gràcies a la influència de la pedagogia suïssa. En aquest  segle els dos llibres, Defoe D, “Robinson Crusoe” (1719) y Swift J, “Los Viajes de Gulliver” (1726), marquen dos camins que prendrà posteriorment la literatura infantil, les aventures i la invenció fantàstica.

Defoe D, "Robinson Crusoe" (1719)

Swift J, "Los viajes de Gulliver" (1726)

El segle XIX i el Romanticisme, afavoreix la fantasia i l’interès pel nacional, fomenta el folklor autòcton que porta als autors a buscar i recopilar antigues llegendes i contes folklórics

A finals de segle, Oscar Wilde segueix amb el conte meravellós, que tanca un simbolisme moralitzador, en contes com “El gigante egoista”.

Actualment exerceixen una gran influència autors com Gianni Rodari y Michael Ende amb “La historia interminable” (1979).

Quant a la literatura infantil a Espanya, en el Renaixement sorgeix un gran invent, que en aquest àmbit suposarà un abans i un després, per la seua funcionalitat i és l’impremta (1476) a mes se s’observa un acostament de les histories orals en forma de llibres

Més tard en el Barroc el que més destaca és la introducció i consagració del món fantàstic en la literatura infantil.

En el Segle XVIII naix la literatura per a xiquets amb una intenció didàctica i moralitzadora però al mateix temps fantasiosa, com pràcticament a Europa (com ja havíem explicat) però a Espanya concretament es pot observar una intenció pedagògica amb certs tocs humorístics.

En el segle XIX hi ha un gran auge de la fantasia i sorgeixen grans escriptors que passaran a la història sent uns clàssics de la literatura infantil com Luis Coloma Roldán creador del  “Rató Pérez”.

Coloma L, "Ratón Pérez"

Sobre tot es poden distingir tres gèneres:

-Poesia

-Prosa

-Teatre,

En tots ells hi ha arrels folklòrics (líriques, burlesques, de joc, etc.) , la recopilació d'aquests aspectes folklòrics es produeix ja des de finals del segle XIX per l’influencia romàntica d'autors com Fernán Caballero

Quant a la poesia infantil, trobem les primeres manifestacions en el segle XIX i ja al començament del XX es troben obres d'autors modernistes com, Rubén Darío o Salvador Rueda, atrets per les possibilitats sonores del llenguatge.

En la primera mitat del segle XX destaquen tres autors: Salvador Bartolozzi, que publica en la segona etapa de l’editorial Calleja, “Nuevas aventuras de Pinocho” (1917), Elena Fortún i Antoniorrobles

En la postguerra es trunca este panorama i s'intenta usar la literatura per a alliçonar ideològicament als xiquets. Molts dels autors anteriors Bartolozzi, Elena Fortún, i Antonio Robles parteixen a l’exili, mentres que autores conservadores com Josefina Bolinaga i Carmen Martel entre altres, intenten oferir lectures convenients per al xiquet de la nova Espanya.

En la dècada següent es consagra la literatura infantil i, en 1958, es crea el “Premio Lazarillo”, i posteriorment es crea el “Premio Doncel”.

A partir dels anys setanta la literatura infantil té un autèntic boom a Espanya, afavorit per diversos factors:

- Les influencies de Gianni Rodari, María Gripe i Michael Ende, quins han marcat la línia cap a una literatura imaginativa.

- La influència del canvi educatiu que estableix un plantejament actiu en l'ensenyança de la llengua.

- El boom editorial, amb l’aparició d’editorials i col·leccions com Alfaguara, Anaya, Júcar, etc.

- L’influencia de les corrents novel·lesques dels anys seixanta.

L'auge editorial porta també a una gran esplendor en el món de la il·lustració, sent considerada l'espanyola com una les millors del món.

L'interés pel teatre infantil es manifesta a principis de segle en obres com, en els anys trenta, Fortún E, “Teatro para niños”, encara que després de la guerra civil, la labor teatral va quedar truncada en gran manera a finals dels anys quaranta es podien trobar representacions. En els anys cinquanta es consoliden altres companyies de teatre infantil com "Los Tïteres", posteriorment es va crear el CNINAT en el qui dramatitzen textos infantils.

A Hispanoamèrica la literatura infantil sorgeix més tard que a Europa, al començament s'inspira en els llibres d'Espanya i Portugal, quan comencen a crear una literatura pròpia també la fan imitant i així sorgeixen els fabulistes (com Samaniegos) en el segle XIX, però prompte els autors comencen a incorporar elements exòtics i nacionals propis. Alguns polítics comencen a preocupar-se per l'educació infantil i promouen la combinació de literatura, política i pedagogia recuperant el folklore com a element integrant de la pròpia nacionalitat, la dita recopilació s'estén fins al segle XX tenint autors de literatura infantil hispanoamericà com Blanca Lidia Trejo que escriu contes populars en els anys quaranta.

Actualment la literatura infantil en l'escola és molt important ja que, per exemple, a través de la lectura s’adquireixen molts dels coneixements necessaris per a la formació dels xiquets i per açò hi ha la necessitat de endinsar a l’alumnat en l’àmbit de la literatura, ja que gràcies a este acostament l'alumnat pot eixir molt beneficiat.

Paratextos

Paratextos

Es diu paratextos a aquells missatges o expressions que complementen el contingut principal d’un llibre, entenem per contingut d’un llibre, el text en si mateix ja que te una sèrie de elements associats com per exemple el títol del llibre, la tapa i la contratapa, la dedicatòria, el índex, el glossari o el pròleg. Aquests elements conformen el paratexto d’un llibre. 

La finalitat dels paratextos es aportar mes informació sobre l’obra en qüestió i organitzar la estructura. El concepte de paratextos es pot aplicar a un article periodístic, a una novel·la o qualsevol format amb contingut escrit.

Competència lectora

Competència lectora

La competència lectora es un concepte defès per la Organització per a la cooperació i el desenvolupament econòmic (OCDE) i nombrosos organismes internacionals. Segons la OCDE, entitat responsable del informes PISA, defineix la competència lectora com la capacitat individual per a comprendre, utilitzar i analitzar textos escrits con el fi de aconseguir els seus objectius personals, desenvolupar els seus coneixements i possibilitats i participar plenament en la societat.

Algunes edicions ofereixen diversos materials que ajuden a treballar la competència lectora amb xiquets per a que siguin capaços de extraure informació a partir d’un text, adquirir una comprensió general dels continguts, elaborar una interpretació, reflexionar i valorar el contingut i reflexionar sobre la forma i l’estructura del text.

La competència lectora es per tant la capacitat de

• Comprendre, utilitzar i analitzar textos escrits 
• Aconseguir els objectius del lector
• Desenvolupar els seus coneixements i possibilitats 
• Participar en la societat.

Conte

Conte

Un conte es una narració breu que es caracteritza per estar formada per uns personatges que solen ser reials però també poden ser imaginaris i un narrador. Normalment comencen per frases típiques com per exemple: havia una vegada, una vesprada. I per finalitzar donen una solució definitiva.

El conte te una estructura tradicional que es la següent:

• Inici 
• Nus 
• Desenllaç 

I tambe es poden distinguir tres tipus de contes:

1. El conte fantàstic, un simple joc d'imaginació, basat la majoria de vegades en mites i llegendes.

2. El conte anecdòtic, que gira al voltant d'un fet, esdeveniment o dita significativa i enginyosa.

3. El conte didàctic, que duu una ensenyança o moral

Gènere assagístic

Gènere assagístic

L’assaig es un gènere literari en prosa molt antic, se pot dir que els seus orígens venen d’èpoques mes o menys remotes on s’utilitzava el relat per a explicar el pensament de l’autor en els diferents aspectes del coneixement.

Diferents autors tenen diverses formes de definir un genere assagístic com per exemple segons “José Ortega i Gasset” el va definir com "La ciència sense la prova explícita". “Alfonso Reyes” d'altra banda va afirmar que "l'assaig és la literatura en la seua funció ancilar", és a dir, com a esclava o subalterna de alguna cosa superior. El crític “Eduardo Gómez de Baquero”, més conegut com a "Andrenio", va afirmar el 1917 que "l'assaig està en la frontera de dos regnes: el de la didàctica i el de la poesia i fa excursions de l'un a l'altre". “Eugeni d'Ors” el va definir com la "poetització del saber". El seu origen es troba en el gènere epidíctic de l'antiga oratòria grecoromana

L’assaig no te una estructura definida com altres textos per tant es va considerar un gènere obert, també es caracteritza per la seua voluntat artística d’estil i per la subjectivitat ja que aquest gènere no pretén donar informació sinó que té com a objectiu persuadir o convèncer a traves del discurs.

Actualment en aquest gènere assagístic presenta dos tipus de tipología textual: l'argumentació i l'exposició i dins d’aquestos dos grups hi han tres modalitats de discurs:

1. Discurs dramàtic: diàleg
2. Discurs objectius: assaig i articles
3. Discurs subjectiu: autobiografia

Literatura de tradició oral

Literatura de tradició oral

Se pot dir que la literatura de tradició oral esta constituïda per romances, mites, llegendes i cançons que se transmeten de pares a fill. Aquesta literatura es de caràcter popular i generalment anònima i es diu de tradició oral per que qualsevol autor pot agafar una obra tradicional i la pot tornar-la a escriure-la de la manera que vulga i contar-la de forma oral al poble, per això eren importants la improvisació i el cant per a que puga tindre fins pedagògics.

El autor d’aquesta literatura oral te com a objectiu expressar la consciencia del poble i per això opta per temes relacionats amb el entorn familiar, social, burles a coneguts etc. Per altra banda els espectadors tenen que ser considerats perquè gracies a la seua memòria quan escolten estes relats o llegendes tradicionals orals poden transmetre-les de generació en generació.

Alguns autors defineixen la literatura de tradició oral amb diferents paraules però amb el mateix objectiu com per exemple Margaret Meek (1982) diu que la literatura de tradició oral es adquirida integralment i recreada una i altra volta en cada generació a traves de la narrativa, o tal con fa referència Adolfo Colombres(1998), “diu que vivim baix la ingènua suposició de que la realitat es com la percebem però les interpretacions no expressen veritat eternes ni absolutes.

Per finalitzat podem dir que la literatura de tradició oral ens dona la possibilitat de revisitar la cultura i els coneixements antics i les experiències d’una comunitat a traves de mites o llegendes que a demes de entretenir al finalitzar tenen una xicoteta ensenyament.

Literatura (i fet literari)

Literatura (i fet literari)

Per a començar a definir que es literatura tenim que començar per dir que ve del llatí litterae, i que fa referència a la acumulació de sabers per a escriure i llegir d’un mode correcte. També cal  anar-nos-en al període vèdic on sorgien els cants èpics com per exemple “Mahabharata” que en la seua versió definitiva es considerada l’obra literària mes extensa feta i esccrita per l’home ací com mes llibres.

Però a mesura que avancem en la historia ens trobem els cants èpics com per exemple els atribuïts a “Homero”. Va ser ell mateix qui va començar anant poble per poble cantant els seus poemes , era molt necessari que el tema que tractava el poeta no es vinguera abaix per que si passava això, el poeta tenia que anar-se’n a un altre lloc. D’aquí ve la gran extensió del cants èpics i la llibertat per a caviar el text.

Després en l’Europa medieval van ser els joglars quins anàvem cantant les ultimes noticies al poble i per tant van reemplaçar als antics cantors. A continuació en el segleXIX els poetes van ser considerats “maldits” com va ser el cas de poetes com per exemple : “Baudelaire, Rimbaud, Mallarmé i Verlaine” o empresonats con “Mallarmé i Oscar Wilde”.

En l’actualitat Segons el diccionari general de la llengua catalana, la literatura és una activitat de raïl artística que aprofita com a via d'expressió al llenguatge. També s’utilitza el terme per a definir a un grup de produccions literàries sorgides en el sí d'un mateix país, i al conjunt de materials que giren sobre un determinat art o una ciència (literatura Deportiva, literatura jurídica, etc.).Dins de la literatura podem trobar diferents tipus de textos escrits per autors amb una finalitat determinada anomenats generes literaris. Hi ha tres tipus de generes literaris:

1. Gènere líric que es caracteritza per expressar sentiments utilitzant totes les obres desenvolupades mediant la poesia i en vers com per exemple: “Rafael Alberti o Federico García Lorca” ací com obres com el “Romancero gitano”, de l’últim autor.

1. Gènere narratiu caracteritzat per tindre personatges que poden ser reals o de ficció i un narrador que introdueix el context de la historia o posa en situació als lectors. Dins d’aquest grup poden introduir les novel·les, els contes o relats etc. Un exemple de generes narratius podria ser “ El Quijote” de Miguel de Cervantes.

1. Gènere dramàtic es caracteritza per tindre obres que seran representades o posades en escena  davant de un públic. Te personatges que sense la medició de ningú narrador seguiran les indicacions sobre vestuari o gestos. Un exemple sobre aquest gènere  “La vida es sueño” de Pedro Calderón de la Barca.

LITERATURA INFANTIL I JUVENIL

 La literatura infantil i juvenil és un conjunt de produccions de signe artístic literari, de trets comuns i compartits amb altres produccions literàries a què el lector té accés en primerenques etapes de formació lingüística i cultural, entesa com les obres de creació per a xiquets i jóvens (i les escrites per estos col·lectius).

"Aquesta literatura està dirigida a un públic en formació amb una competència literària en creixement exponencial i que descobrirà paraules, estructures, recursos, etc., a mesura que entren en contacte amb els llibres. També, inevitablement, hi haurà un transfons ideològic ". (Hollindale, 1992) (Minguez X., Cap a una definició de la literatura infantil i juvenil i els seus àmbits).

 La importància d'aquests llibres és el fet que mitjançant aquests, els joves poden desenvolupar la seua identitat i triar el seu lloc al món que canvia constantment. Trobem dos factors bàsics que han sigut els conseqüents de l'augment de la literatura infantil i juvenil. En primer lloc, els mestres que volen conservar l'interés per la literatura i per això s'adapten als nous gustos i coneixements dels xiquets i en segon lloc, a un canvi de les actituds de l'alumnat (García, Padrino, 2001).

 La literatura infantil i juvenil pot ser dividida en diverses maneres, entre elles per gènere. 

Els gèneres, en la Literatura infantil i juvenil, poden ser determinats per la tècnica, el to, el contingut, o la longitud. sis categories principals de literatura de infantil i juvenil, amb alguns subgèneres:

• Els llibres il·lustrats.
• Literatura tradicional: hi ha deu característiques de literatura tradicional: Autor desconegut, introduccions convencionals i conclusions, vagues ajustos, personatges estereotipats, antropomorfisme, causa i efecte, final feliç per a l'heroi, màgia acceptada com normal, breus històries amb arguments simples i directes, repetició d'acció i model verbal. La major part de la Literatura tradicional consistix en contes tradicionals, que transporten les llegendes, la duana, supersticions, i les creences de persones en vegades passades. Este gènere gran pot ser descompost en subgèneres: mites, faules, balades, música folklórica, Llegendes, cuentos d'hadas, fantasia, ciència-ficció, comèdia, romanç, etc.
• Ficció, incloent els subgèneres de fantasia i ficció realista.
•  Biografies, autobiografies.
• Poesia i vers.
• Teatre infantil: teatre per a xiquets (realitzat per adults i destinat a un públic infantil que és tan sols espectador-receptor) i teatre dels xiquets (creat per a ser escenificat pels xicotets. Ell es convertix en l'emissor.) Autors importants van ser: Benavente, Lorca, Valle-Inclán, etc.

 Per una banda els objectius que té aquest tipus de literatura és incentivar la creativitat augmentant la imaginació, ampliació del vocabulari descobrint noves paraules en els textos i obres literàries, fomentar el gust per la lectura. Per altra banda les funcions que té aquesta literatura és transmetre valors mitjançant les histories  i la transmissió de cultura.

GÈNERE NARRATIU

 El gènere narratiu és una expressió literària que es caracteritza per relatar històries fictícies. La història literària sol ser imaginaria,  però amb models del món real. Tota l'acció es desenvolupa en un lloc determinat i durant un cert període de temps. 

 Els textos de gènere literari tenen una estructura interna definida per una presentació on es presenta la història o es fa una descripció d'aquesta, el desenvolupament on es planteja un problema i el desenllaç es ressol el problema.

 Al gènere narratiu ens trobem normalment amb relats narrats en primera persona o en tercera persona. El relat en tercera persona permet una major objectivitat i distanciament respecte a l'acció i els personatges, en canvi amb la primera persona hi ha una major subjectivitat i permet una identificació emocional del lector respecte a este personatge. 

Hi ha diversos tipus de narradors però els mes comuns són el narrador intern on és un protagonista de la història i utilitza la primera persona, no poden comptar més que aquelles dades que el personatge haja pogut conéixer. Podem assenyalar dos subtipus: el narrador "jo testigo" que és un personatge secundari en la trama del relat, i el narrador "jo protagonista" que és el protagonista de la història. I el narrador extern el qual conta la història en tercera persona, on el mes comú son l'omnicient que sap tot el que pensen i senten el protagonistes i l'observador que observa dónes de certa distància l'escena i no sap el que pensen o senten.

 Dins del gènere narratiu trobem diversos subgèneres: el vaig comptar, la llegenda, la faula, la novel·la, etc.

PLA LECTOR

 Un pla lector és el disseny d’una estratègia pedagògica per fomentar i orientar la pràctica de la lectura dels estudiants que es situa en un marc conceptual determinat, que entén la lectura com un acte de comunicació més enllà de la pura descodificació del que està escrit, i s'estructura entorn d'una sèrie d'objectius generals i eixos d'actuació (currículum, enfocaments didàctics i organització escolar, reforç i suport educatiu, biblioteques, context familiar i cultural, tecnologies de la informació i la comunicació, i formació permanent del professorat) interrelacionats entre si que estan destinats a afavorir la competència lectora de l’alumnat i el desenvolupament de l’àmbit lector.

 No hi ha un pla lector model, sinó que cada centre, cada grup, amb la participació i concertació de directius, professors i pares de família dissenyen aquets pla. Una cosa important és que la seqüència dels llibres siga determinada pels propis alumnes amb l'orientació d'un docent.

 Per a l’execució del pla lector unes bones ferramentes per a fomentar aquest serien: l’ús de la llibreria, lectures, avaluacions, com a elements motivadors incentivant la lectura i el gust per ella.

COMPETÈNCIA MEDIÀTICA

La competència mediàtica comporta el domini de coneixements, destreses i actituds relacionats amb sis dimensions bàsiques, de les que s’oferien els indicadors principals. Estos indicadors han de veure, segons els casos, amb l'àmbit de participació com a persones que reben missatges i interaccionen amb ells (àmbit de l'anàlisi) i com a persones que produïen missatges (àmbit de l'expressió).

COMPETÈNCIA LECTORA

La competència lectora, és un component de la competència literària, és la capacitat de comprendre, utilitzar i analitzar textos escrits per a assolir els objectius del lector, desenvolupar els seus coneixements i possibilitats i participar en la societat (OCDE, 2009). A més és la clau en l'accés a la interacció entre el text i el lector.

CÀNON LITERARI

Es coneix com a cànon literari, al conjunt de les obres clàssiques que formen part de l'alta cultura. Aquestos treballs, ja siga per les seues característiques formals, la seua originalitat o la seua qualitat, han aconseguit transcendir les èpoques i les fronteres, resultant universals i sempre vigents. El cànon literari no es troba tancat, amb l'avanç de la història nous escriptors poden passar a considerar-se com a clàssics i els seus llibres, inclosos en el cànon.

Ressenya llibre Nicolás tiene dos papás

      El llibre de Nicolás tiene dos papàs està escrit per Leslie Nicholls Ramón Gómez (Octubre, 2014), Ed: Movilh.

      Aquest llibre tracta un tema controvertir com és l’homosexualitat. Ho fa mitjançant la història d’un xiquet, Nicolás, que viu amb els seus dos papàs. A més a més, tant ell com els seus pares, tenen una bona relació amb sa mare, qui va a visitar-ho tots els caps de setmana.

     En quant al text, les paraules que utilitza no son complicades per als xiquets de primerenca edat, però per a una bona compressió es necessari que el professor que lliga el conte, pose èmfasi en els aspectes més rellevants.

       Un aspecte que m’agrada molt d’aquest llibre, es la importància que té la imatge en comparació al text, ja que aquesta ocupa una gran part de les pàgines. Crec que és molt important en la literatura infantil les imatges gràfiques donat que, per al xiquet o la xiqueta és molt més fàcil entendre la història, i a la vegada captar la seua atenció.

      També trobe rellevant, que en algun moment de la història, Nicolás li conta a una amiga del col·legi com es viure amb dos pares, i crec que es important ensenyar als xiquets mitjançant el punt de vista d’un altre xiquet, ja que es més fàcil que empatitzen amb ell.

       Com a conclusió, m’agradaria afegir una frase que diu Nicolás en el conte: “La primera vez que fui al colegio la profesora nos dijo que dibujáramos a nuestras familias. Yo dibujé a mis papás y a mi mamá”. Encara que, durant molt de temps, hem cregut que la família soles estava formada per un pare, una mare i els fills, en la societat actual en la que vivim ens donem compte de que el terme família ha evolucionat, i que per a un xiquet o una xiqueta, o nosaltres mateixos la família està formada per aquelles persones que volem i que ens volen. 

Llibre

       Entenem per llibre el conjunt de fulls de paper que formen només un volum. Un llibre literari és aquell que utilitza un llenguatge literari, amb un fi estètic per aconseguir l’atenció del lector. Es caracteritza per utilitzar un vocabulari selecte i on la major importància la té el text. El lector es l’encarregat de comprendre’l i donar-li un significat.

Paraliteratura

      Podem definir-la com una part de la literatura creada per al consum de masses, es a dir, amb la finalitat de satisfer les necessitats d’una gran part del públic. El seu objectiu es bàsicament comercial, i pretén manipular els sentiments. Es una literatura considerada al marge del gèneres literaris establits. Són, per exemple, el còmic o les novel·les policíaques. 

Àlbum il·lustrat

        És una obra literària dirigida principalment al públic infantil, que es caracteritza perquè, encara que conté una part textual combinada amb imatges com altres llibres infantils, sense una d’aquestes parts, l’altra no té sentit ja que es complementen. Es a dir, el text no es pot entendre sense les imatges gràfiques, que donen sentit al relat, i aquest busca les orientacions que condueixen a la fantasia. 

Gènere Líric

        La lírica es un dels gèneres literaris. Podem definir el gènere líric com el conjunt d’obres escrites en vers o prosa, on s’expressen sentiments i emocions segons la percepció del autor, la qual cosa implica que tenen un caràcter subjectiu. A més a més, en el gènere líric es recorre a les diferents qualitats estètiques del llenguatge.

       Les principals característiques d’aquest tipus de gènere son:

       - Expressen i transmeten sentiments.

       - Apareix la primera persona escrita per l’autor del poema.

       - La temàtica pot ser variada.

       - Estan escrits en vers o prosa.

       - Cada estrofa té versos presentats amb un ritme determinat.

       El gènere líric conté una sèrie d’elements que es troben dividits segons la seua estructura que pot ser externa e interna. Els elements de cadascuna d’elles són els següents:

      - Externa: composta per la rima, el vers i l’estrofa.

      - Interna: inclou el parlant líric, les actituds líriques, objecte líric i motiu líric.

        L’expressió habitual del gènere líric es el poema. Els poemes lírics els podem dividir en populars i cultes:

      - Populars: El seu autor sol ser anònim, i es transmeten oralment de generació en generació.

      - Cultes: Són poemes molt treballats i de perfecta elaboració, a més a més, tenen un públic molt              reduït. 

Intertext

      El intertext lector equilibra, gestiona i fica en connexió les diferents aportacions del lector, i a més a més, manté la relació entre la competència i l’experiència literària. La formació literària es recolza en l’espai que delimiten les habilitats de lectura, la competència literària, i l’experiència lectora.

       L’educació literària té com a finalitat formar lectors capaços de interactuar amb el text, i saber comprendre-ho e interpretar-ho. Mitjançant activitats de formació lectora, es desenvolupen habilitats per a que el lector puga establir una relació amb el text, i faja una interpretació coherent i adequada.

       La recepció literària està condicionada per les referències culturals del individu, que componen la seua competència literària i el seu intertext lector. Podem afirmar que “el diálogo intertextual, en su última instancia, se verifica y cumple plenamente en la conciencia que ofrece el espacio psíquico del lector”. Es a dir, cada lector pot dotar d’un significat diferent al mateix text, ja que depèn dels seus coneixements previs.

     Cal remarcar que cada individu té el seu propi intertext lector, ja que cadascun d’ells té els seus propis coneixements i unes específiques lectures acumulades. Al mateix temps que podem dir que cadascun té la seua pròpia competència literària.  

       Trobem una sèrie d’àmbits que cal remarcar dins d’aquest concepte:

             -  Àmbit d’anàlisis crític del discurs literari.

             - Àmbit de la recepció.

             - Àmbit didàctic de formació del lector i a la educació literària.

Competència Literària

Segons Bierwisch (1965) es defineix la Competència Literària com una “específica capacidad humana que posibilita tanto la producción de estructuras poéticas como la comprensión de sus efectos”.

       Una definició més actual es la de Cruzata Martínez, A. (2007) qui defineix el concepte de Competència Literària com “el resultado de las reflexiones y valoraciones independientes y críticas, que hace el lector, desde una perspectiva creativa, cognoscitiva, comunicativa, crítica y valorativa, que lo expresa de forma oral o escrita en el acto de la producción del discurso”.

     Podem definir la Competència Literària com la capacitat del lector d’identificar les característiques d’un text literari, i saber diferenciar-lo d’altres tipus de text, segons els trets de cadascun d’ells. A més a més, amb la seua adquisició el lector desenvolupa les seues capacitats i destreses que pot expressar tant de forma oral com escrita. Es a dir, es un conjunt de sabers culturals, discursius, textuals i pragmàtics que permeten que els alumnes i les alumnes llegeixen, comprenguen  i valoren els textos literaris, i al mateix temps pugen crear els seus propis textos. El desenvolupament de la Competència Literària necessita de la lectura como activitat bàsica de accés a la construcció de coneixements.

    Es diu que l’alumnat adquirirà una competència literària adequada quan:

          - Té coneixements sobre el fet literari

       -  Compren allò que llig

      - Interpreta un text en el seu context

      - Coneix autors i obres representatives

      -  Pot crear els seus propis textos literaris

      -  Contrasta la seua opinió amb els seus companys

   La Competència Literària conté una sèrie de components com son el text literari, el discurs literari, el intertext i el text lector. A més a més, dins d’aquest concepte trobem dos altres com són la percepció i la producció. El primer fa referència a la capacitat dels individus per a interpretar textos i obres literàries, trets que són més fàcils que posseeixen la majoria d’ells. D’altra banda, la producció i construcció de textos es un tant mes complicat, i no totes les persones son capaces de fer-ho, ja que requereix una major capacitat.

   Es molt important que el lector gaudi i desenvolupe la seua imaginació i la seua creativitat a través del coneixement de textos, tenint en compte el context cultural on aquests s’han produït.

  El procés d’adquisició d’aquest concepte requereix el domini de la comprensió de textos literaris, característica que va augmentat progressivament. Es a dir, la Competència Literària no s’adquireix en un determinant moment de la vida i ja està, sinó que va evolucionant a mesura que el lector va llegint nous textos i va adquirint noves habilitats.

  El paper del mestre en aquest àmbit ha de ser el de propiciar situacions que fomenten l’expressió de sentiments, idees i opinions dels seus i de les seues alumnes, així com facilitar espais que afavoreixen la comunicació amb els seus iguals. A més a més, ha de conèixer els diferents processos relacionats amb la Competència Literària per tal d’aconseguir una lectura compressiva d’aquests. Per la seua part, els estudiants han de mostrar-se receptius davant del fet literari amb una actitud positiva, i  es un fet primordial que sàpiguen a distingir el text literari d’altres varietats lingüístiques. 

Ressenya de lectura del llibre Julia tiene una estrella

El llibre del que vaig a parlar es de José, E y Gubianas, V, (Mayo 2006), Julia tiene una estrella, España: La Galera, aquest llibre presenta un esdeveniment que canviarà la vida de Julia per a sempre, sense que ella s’adoni, i es la mort de sa mare.

En el llibre, es descriu a la mare amb símptomes de que va a morir, però Julia tan sols pensa que està molt malalta. La mare de Julia pren la decisió de contar-li a la seua filla la historia de que se va a anar a treballar a una estrela, molt prompte, i per això no li podrà veure, però no ho pot comptar, a Júlia se li plantegen moltes preguntes com “¿Y cuando volverás? ¿Y a papà tampoco puedo decirselo?”, ella li explica que no li podrà veure en molt de temps i que el pare quan complisca sis anys li explicarà més coses sobre aquest tema, pel que fa quan li trobe a faltar, li comenta, que li farà senyals des de la seva estrela que està a l'esquerra del tot i brilla més que cap.

Les il·lustracions afegeixen una bona dosi de complicitat al text.

El text mai diu que la mare va a morir, ni que li dirà el pare a la seua filla al sis anys, tot es pressuposa, per tant no pense que aquest llibre puga ajudar a un xiquet a superar el duel de la mort, en tot cas és una forma d'explicar a un nen, de manera bonica, que no va a veure a una persona durant molt de temps, sense contar-li el motiu, que en aquest cas es la mort.

            Lingüísticament parlant el llibre es simple i no es necessari una gran competència lingüística o lectora, a més s’utilitza una forma de parla molt infantil (com si l’autor parlara amb el xiquet lector) “Julia tiene una estrella. No vayais a creer que es una estrella de juguete, ni de esas dibujadas en un papel”

Animació lectora

    Conjunt de recursos i estratègies que faciliten la aproximació dels xiquets i xiquetes als llibres i a la literatura oral d’un mode lúdic i gustos.

    En la animació a la lectura es deurà seleccionar adequadament els texts i les activitats de abans, durant i després de la lectura a més de tindre en compte: el alumnat, la família, els llibres, la escola i el professorat.

   Amb aquesta podem desenvolupar el hàbit lector, transmetre valors positius (solidaritat, estima a la naturalesa, respecte,..), descobrir la diversitat dels llibres i les seues possibilitats lúdiques, creatives, etc.

Figures retòriques

    Entenem per figura retòrica tota modificació del us normal del llenguatge; per que es consideri com a tal deu tindre el propòsit de utilitzar una expressió innovadora i atraient, es dir, consisteix en donar un sentit diferent al comú utilitzat.

    Las apareixen, sobre tot, en el àmbit del llenguatge literari, però no significa que sol puguem encontrar-les en aquest, també es possible en el  us quotidià o en distints llenguatges especialitzats

    A l’hora de analitzar-les no n’hi ha que identificar-la, valorar i explicar l’importància i significació que dita figura te en un text concret.

Intertextualitat

    La intertextualitat es la relació que un text (oral o escrit) manté amb altres texts (orals o escrits).

    Aquest concepte permet comprendre el mode en que els texts influeix uns en altres. I es pot activar tant quan un emissor produeix un text, com quan el seu receptor lo interpreta.

    La intertextualitat pot incidir (sent un obstacle o un recolzament) en la comprensió d’un text, ja que al ser gran part cultural, es possible que no siga compartit totalment per membres de diferents comunitats lingüístiques.