En
l’apartat anterior hem parlat de la tradició oral i la seua evolució, i ara cal
anar temps enrere per a poder entendre com ha arribat la literatura infantil i
juvenil transformant-se fins convertir-se en lo que és en la actualitat.
Per introduir-nos en el món de la literatura infantil i
juvenil, cal remarcar que, aquesta ha sigut possible, gràcies a l’acceptació
del xiquet com un ser amb entitat pròpia. Podem diferenciar-la de la literatura
per adults perquè té un llenguatge adequat als infants, i on les imatges són
molt rellevants per a una bona comprensió del text.
Hem considerat, amb la finalitat d’explicar la seua
història i evolució, fer un repàs cronològic de les diferents èpoques, respecte
a aquesta temàtica.
· Època
primitiva: podem dir que la literatura comença quan el ser humà te capacitat
per a raonar i s’expressa mitjançant el llenguatge. En aquest moment, els
contes son narrats per tota la comunitat educativa. Es dona pas a la formació
de mites i llegendes.
· Època
medieval: no existia una noció de la infància com període diferenciat, i per
tant, tampoc la necessitat d’obres específiques.
· Renaixement:
un aspecte rellevant per a la literatura infantil i juvenil d’aquest període,
es la introducció de l’impremta (1946), la qual cosa produeix que les lectures
orals queden plasmades en llibres.
· Barroc: durant
aquesta època s’introdueix el les lectures infantils el món de les fades. A més
a més, es produeix una explotació desmesurada dels recursos literaris, el que
fa que algunes obres no tinguen qualitat.
· Segle XVIII: es produeix el naixement d’una literatura per a infants. Hi ha dues vessants, la intenció didàctica i moralitzadora i la fantasia, com a un reflex dels mites, llegendes i contes propis de la transmissió oral. Un esdeveniment important va ser la creació de la primera llibreria londinenca (1750). Durant aquest període trobem ja algunes obres conegudes en el temps actual, com son La Bella i la Bèstia, Les mil i una nit, Robinson Crusoe, Els viatges de Gulliver, etc. Un any mes tard, 1751, es va llançar la primera revista infantil, The lilliputian magazine. Un poc més va tardar en arribar a Espanya aquest fenomen, ja que va ser en 1798 amb la revista La Gaseta dels xiquets. Dos autors rellevants en Espanya, van ser Samaniego i Tomas de Iriarte.
· Segle XIX: arriba el segle d’or de la literatura infantil i juvenil, i es produeix un augment del gènere fantàstic. Es un període on sorgeixen grans autors que ara són clàssics de la literatura infantil i juvenil com:
- Els germans Grim: no són els inventors de contes tradicionals com La caputxeta vermella o La ventafocs, sinó que van recollir aquestes històries de la gent del poble i les van recollir de forma escrita donant-li la simplicitat de la tradició oral.
- Hans Christian Andersen: és l’autor de contes com La sireneta, L’aneguet lleig o El soldadet de plom.
· Segle XVIII: es produeix el naixement d’una literatura per a infants. Hi ha dues vessants, la intenció didàctica i moralitzadora i la fantasia, com a un reflex dels mites, llegendes i contes propis de la transmissió oral. Un esdeveniment important va ser la creació de la primera llibreria londinenca (1750). Durant aquest període trobem ja algunes obres conegudes en el temps actual, com son La Bella i la Bèstia, Les mil i una nit, Robinson Crusoe, Els viatges de Gulliver, etc. Un any mes tard, 1751, es va llançar la primera revista infantil, The lilliputian magazine. Un poc més va tardar en arribar a Espanya aquest fenomen, ja que va ser en 1798 amb la revista La Gaseta dels xiquets. Dos autors rellevants en Espanya, van ser Samaniego i Tomas de Iriarte.
· Segle XIX: arriba el segle d’or de la literatura infantil i juvenil, i es produeix un augment del gènere fantàstic. Es un període on sorgeixen grans autors que ara són clàssics de la literatura infantil i juvenil com:
- Els germans Grim: no són els inventors de contes tradicionals com La caputxeta vermella o La ventafocs, sinó que van recollir aquestes històries de la gent del poble i les van recollir de forma escrita donant-li la simplicitat de la tradició oral.
- Hans Christian Andersen: és l’autor de contes com La sireneta, L’aneguet lleig o El soldadet de plom.
![]() |
| El soldadet de Plom, Jon Erickson A més a més trobem altres autors d'Espanya:
- Cecilia Böhl de Faber: coneguda pels seus contes, oracions, endevinalles, i refranys infantils i juvenils.
- Luis Coloma Roldán: conegut per contes com Ratoncito Pérez o Jerònim.
- Editorial de Saturnino Calleja: amb novel·les com Cuentos de Calleja, Les mil i una nits, Els viatges de Gulliver i Les aventures de Robinson Crusoe. |
![]() |
| Les aventures de Robinson Crusoe, Daniel Defoe |
![]() |
| Pippi Calcesllargues, Astrid Lindgren |
En la actualitat, trobem diverses
funcions de la literatura infantil i juvenil, que segons Teresa Colomer podem
dividir en tres.
Se esquematizan en tres las funciones que
cumple la literatura infantil en el contexto sociocultural actual: el
aprendizaje del lenguaje y de las formas literarias básicas sobre las que se
sustentan y desarrollan las competencias interpretativas de los individuos a lo
largo de su educación literaria; la incorporación de los niños al imaginario de
su colectividad, y la socialización de las nuevas generaciones en los valores y
conductas de su cultura. (Colomer. T, 2005, pàgs. 203-216)
Per a complir la
seua funció, es necessari que es relacione amb el context on es produeix, i que
tinga en compte les característiques d’aquest.
Com a conclusió, podem observar que el pas del temps ha
fet possible que els xiquets i les xiquetes tinguen un tipus de literatura
adequada a les seues característiques i a la seua comprensió del món. Nosaltres,
com a futurs mestres, hem de ser conscients que vivim en una societat de canvi,
i hem de tindre una ment oberta, perquè segurament, d’ací quaranta anys existiran
noves formes de literatura. Encara que, es important, que sempre tinguem
present tot allò que s’ha aconseguit gràcies a molts autors i autores,
inventors, persones que han transmès contes a les generacions futures, mestres,
literaris, etc.
En les entrades posteriors farem referència, per una
banda, a la literatura infantil espanyola i en espanyol, i d’altra banda, a la
literatura infantil en valencià i català, dos aspectes en els que han fer
èmfasi les meues companyes.



Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada