Literatura infantil universal

       En l’apartat anterior hem parlat de la tradició oral i la seua evolució, i ara cal anar temps enrere per a poder entendre com ha arribat la literatura infantil i juvenil transformant-se fins convertir-se en lo que és en la actualitat.

Per introduir-nos en el món de la literatura infantil i juvenil, cal remarcar que, aquesta ha sigut possible, gràcies a l’acceptació del xiquet com un ser amb entitat pròpia. Podem diferenciar-la de la literatura per adults perquè té un llenguatge adequat als infants, i on les imatges són molt rellevants per a una bona comprensió del text.

Hem considerat, amb la finalitat d’explicar la seua història i evolució, fer un repàs cronològic de les diferents èpoques, respecte a aquesta temàtica.

     ·    Època primitiva: podem dir que la literatura comença quan el ser humà te capacitat per a raonar i s’expressa mitjançant el llenguatge. En aquest moment, els contes son narrats per tota la comunitat educativa. Es dona pas a la formació de mites i llegendes.

        ·    Època medieval: no existia una noció de la infància com període diferenciat, i per tant, tampoc la necessitat d’obres específiques.

      ·    Renaixement: un aspecte rellevant per a la literatura infantil i juvenil d’aquest període, es la introducció de l’impremta (1946), la qual cosa produeix que les lectures orals queden plasmades en llibres.

      ·    Barroc: durant aquesta època s’introdueix el les lectures infantils el món de les fades. A més a més, es produeix una explotació desmesurada dels recursos literaris, el que fa que algunes obres no tinguen qualitat.
 ·    Segle XVIII: es produeix el naixement d’una literatura per a infants. Hi ha dues vessants, la intenció didàctica i moralitzadora i la fantasia, com a un reflex dels mites, llegendes i contes propis de la transmissió oral. Un esdeveniment important va ser la creació de la primera llibreria londinenca (1750). Durant aquest període trobem ja algunes obres conegudes en el temps actual, com son La Bella i la Bèstia, Les mil i una nit, Robinson Crusoe, Els viatges de Gulliver, etc.  Un any mes tard, 1751, es va llançar la primera revista infantil, The lilliputian magazine. Un poc més va tardar en arribar a Espanya aquest fenomen, ja que va ser en 1798 amb la revista La Gaseta dels xiquets. Dos autors rellevants en Espanya, van ser Samaniego i Tomas de Iriarte.
 ·    Segle XIX: arriba el segle d’or de la literatura infantil i juvenil, i es produeix un augment del gènere fantàstic. Es un període on sorgeixen grans autors que ara són clàssics de la literatura infantil i juvenil com:
    - Els germans Grim: no són els inventors de contes tradicionals com La caputxeta vermella o La ventafocs, sinó que van recollir aquestes històries de la gent del poble i les van recollir de forma escrita donant-li la simplicitat de la tradició oral.
     - Hans Christian Andersen: és l’autor de contes com La sireneta, L’aneguet lleig o  El soldadet de plom.

El soldadet de Plom, Jon Erickson

A més a més trobem altres autors d'Espanya:

- Cecilia Böhl de Faber: coneguda pels seus contes, oracions, endevinalles, i refranys infantils i juvenils.

- Luis Coloma Roldán: conegut per contes com Ratoncito Pérez o Jerònim.
- Editorial de Saturnino Calleja: amb novel·les com Cuentos de Calleja, Les mil i una nits, Els viatges de Gulliver i Les aventures de Robinson Crusoe. 

Les aventures de Robinson Crusoe, Daniel Defoe

 ·    Primera meitat del segle XX: els llibres infantils son pensats i escrits per als xiquets. Els personatges són més complexos i es toma al xiquets com a punt de partida per a crear-los. La literatura es fa per a gaudir. Trobem llibres com Peter Pan, Winnie the Pooh, Pippi Calcesllargues, etc. Encara que Espanya s’incorpora tard, trobem autors de prestigi com Valle-Inclán, Jacinto Benavente o Eduardo Marquina. 

Pippi Calcesllargues, Astrid Lindgren

            En la actualitat, trobem diverses funcions de la literatura infantil i juvenil, que segons Teresa Colomer podem dividir en tres.

Se esquematizan en tres las funciones que cumple la literatura infantil en el contexto sociocultural actual: el aprendizaje del lenguaje y de las formas literarias básicas sobre las que se sustentan y desarrollan las competencias interpretativas de los individuos a lo largo de su educación literaria; la incorporación de los niños al imaginario de su colectividad, y la socialización de las nuevas generaciones en los valores y conductas de su cultura. (Colomer. T, 2005, pàgs. 203-216)

            Per a complir la seua funció, es necessari que es relacione amb el context on es produeix, i que tinga en compte les característiques d’aquest.

Com a conclusió, podem observar que el pas del temps ha fet possible que els xiquets i les xiquetes tinguen un tipus de literatura adequada a les seues característiques i a la seua comprensió del món. Nosaltres, com a futurs mestres, hem de ser conscients que vivim en una societat de canvi, i hem de tindre una ment oberta, perquè segurament, d’ací quaranta anys existiran noves formes de literatura. Encara que, es important, que sempre tinguem present tot allò que s’ha aconseguit gràcies a molts autors i autores, inventors, persones que han transmès contes a les generacions futures, mestres, literaris, etc.

En les entrades posteriors farem referència, per una banda, a la literatura infantil espanyola i en espanyol, i d’altra banda, a la literatura infantil en valencià i català, dos aspectes en els que han fer èmfasi les meues companyes.