La primera aparició de la literatura infantil
en català fou el 22 d’agost de l’any 1846, quan la revista londinenca “The Atenaeum” publicava un article de
William Thoms (sota el pseudònim d’Ambrose Merton) ,que es referia a la
necessitat de l’estudi de les «popular antiquities» o de la
El
panorama de LIJ en català des dels anys noranta i en la dècada inicial del
segle XXI presenta unes característiques similars al de les edicions en
castellà:
- - Producció abundant
- - Una àmplia nòmina d’autors entre
els quals hi han molts noms amb llarga trajectòria algunes noves veus
- - Diversitat de gèneres —a excepció del teatre,
que manté una presència testimonial—.
- - Una oferta extensa i plural que es nodreix
amb l’aparició constant de noves col·leccions per a totes les edats.
- - Bon nivell mitjà de qualitat
Però fins
als anys seixanta no es va poder editar en llengua catalana,
La
bona salut del llibre infantil en català és visible tant en la quantitat d’empreses
editorials que publiquen llibres infantils com en la llarga llista d’autors i
il·lustradors, molts dels quals poden dedicar-se de manera professional a
escriure només per a nens i joves. Cal recordar, però, que l’edició de llibres
infantils i juvenils en català presenta, cada vegada més, grans coincidències
amb l’edició castellana, ja que els llibres s’editen, simultàniament o al cap
de poc temps, en les dues llengües.
Amb
el nou segle va haver-hi un cert enrenou a les empreses editorials: d’una
banda, fusions i compres que han portat a desdibuixar els trets d’editorials
que van marcar la història de la literatura infantil catalana (La Magrana,
abduïda per RBA, o totes les que es troben actualment dins del Grup 62,
participat per Planeta, com ara Destino, Empúries o Columna); de l’altra han
sorgit noves iniciatives i segells independents que han renovat les propostes.
Cal fer
esment especialment de les editorials valencianes que es mantenen a còpia de
tenacitat i d’imaginació en un medi lingüístic menys favorable. S’esforcen per
ampliar l’oferta amb noves col·leccions i, amb la irrupció de llibres d’acurat
disseny i edició, fan possible que la LIJ en valencià tingui, cada vegada més,
projecció fora del País Valencià. Just és referir-nos a les dues editorials amb
més recorregut, Tàndem i Bromera,
Els
nostres joves lectors poden gaudir de la versatilitat de Joan de Déu Prats i de
Joan Armangué asi com de molts autors experts en el realisme i la
quotidianitat.
D’altra banda, mentre autors
procedents de la literatura d’adults, com ara Lolita Bosch, han desembarcat
feliçment a la LIJ, altres incursions de professionals mediàtics (homes del
temps, presentadors de televisió) han tingut menys significació. La
normalització s’observa també en el nombre creixent de premis (vint en la
relació que anualment facilita la revista CLIJ) a obres originals en llengua
catalana, majoritàriament de narrativa, amb una notable participació d’entitats
de la Comunitat Valenciana.
Per als
primers lectors o per als que no saben llegir, han sorgit col·leccions on
predomina les imatges, entre les quals cal destacar:
- - Espais, una iniciativa de La Galera en què Cristina Losantos perfila uns detallats escenaris desplegables
- - Les enginyoses històries breus i circulars de Ziu, escrites i dibuixades per Montse Ginesta
- - Els particulars personatges dels Bum-bum creats per Luchini que va publicar Abadia de Montserrat
- - Les divertides propostes d’Imma Pla i Montse Ganges.
Per
a lectors joves, la novel·la realista segueix dominant el panorama sota el
guiatge d’autors que tracten temes una mica a remolc de l’actualitat —Dolors
Garcia Cornellà, Gemma Pasqual— amb derivacions cap a temes de conscienciació
social com la d’Àngels Bogunyà” Les veus
protectores” (2004), o de sensibilitzacions feminista com la de Gemma
Lienas “El diari lila de la Carlota”
(2001), per esmentar dues de les més destacables.
En el rànquing de gèneres, se situen les
novel·les d’intriga, encara que amb diferents tractaments, que van des de les
més properes al terror a les més habituals amb joves investigadors o
professionals que han de resoldre un misteri o fins i tot gènere negre.
La
consciència que cal atendre la diversitat ha arribat també als llibres
infantils. Sorgeixen edicions de textos preparats amb les pautes de “lectura
fàcil” dirigits a col·lectius amb dificultats lectores com per exemple de
gènere biogràfic (Abadia de Montserrat), i la col·lecció Kalafat (Castellnou),
de clàssics juvenils.
Per la seva banda, l’editorial El
Cep i la Nansa ha tret al mercat la col·lecció Ginjoler, de llibres que combinen
l’escriptura amb el llenguatge dels signes. La multiculturalitat lingüística es
veu reflectida en la col·lecció Minaret (La Galera), que presenta textos
escrits en tres llengües: català, castellà i àrab o xinès.
Ja abans
de la concessió el 2002 del Premio Nacional de Literatura Infantil al poeta
Miquel Desclot, la poesia havia iniciat una tímida aparició; però en aquests
deu anys ha crescut considerablement.
Hui en dia
son moltes institucions que estudien la LIJ i també des de diferents
universitats s’ha impulsat l’estudi i anàlisi de la LIJ, amb uns resultats
excel·lents, com ara els treballs generats per la Xarxa Temàtica de LIJ
catalana (1999-2006), formada per investigadors de les universitats de l’àrea
catalana, que s’han materialitzat en dues publicacions. Així mateix, aquests
anys s’han celebrat quatre congressos de la LIJ catalana.
El potencial de l’entorn digital ha afavorit
l’augment de presència de la LIJ: a més de les possibilitats d’informar-se en
línia a través de catàlegs, obres de referència, butlletins d’editorials,
revistes digitals, etc., hi ha un gran nombre de blocs sobre tots els temes i
gèneres per als qui volen parlar, discutir i criticar el que es publica i a qui
ho publica. Cal destacar en aquesta immensa xarxa la revista digital Cornabou,
dirigida pel periodista i crític Andreu Sotorra i, en el doble format, imprès i
en línia, la revista Faristol, publicació del CClijCAT, que aquest any 2010
farà vint-i-cinc anys.
Es pot
concloure que l’edició de llibres infantils en català és abundant en títols,
variada en gèneres i temàtiques, formalment correcta i equiparable a la
d’altres països. El panorama és satisfactori i se espera que en aquest nou
segle, millorar els resultats en alguns aspectes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada