tradició oral

“La literatura oral és un compendi de narracions amb estructures sòlidament forjades segle a segle que vehiculen uns continguts que interessen tant als individus com a les comunitats que les han fet néixer, i aquestes narracions formen part de l’imaginari col·lectiu”. (Ros, 2009)

La LIJ és aquella escrita per a xiquets i joves. El naixement de la LI es relaciona amb la pedagogia, la moralitat i el folklore.

La literatura universal es divideix en una sèrie de etapes que vaig a explicar a continuació:

• ·         Època Primitiva

  Aquest es el primer període i on comença la historia de la literatura en general. Tot comença quan el ésser humà te la capacitat de processar informació i transmetre-ho a través de la llengua. En aquest període destaquen: els mites, relats que tracten de explicar el origen del món, del ésser humà, de la societat... i les llegendes històries inverosimils basades en la realitat, a més dels contes en comunitats amazòniques.

• ·         Època Medieval

  A aquest període la LIJ és un recurs al que solament poden accedir uns pocs, l’anomenada noblesa, i a més, la societat s’estructurava en un sistema feudal. A aquest període destaquen els abecedaris, els sil·labaris i els bestiaris.

• Renaixement  Barroc (segle. XVI – XVII)

  El Renaixement suposà la reivindicació de la civilització clàssica , la introducció de la impremta a 1476 i l’acostament de les històries orals en forma de llibres.

  El Barroc suposa una crisi dels dogmes, l’explotació dels recursos de la retòrica, de la sintaxi i de la versificació i l’utilització de tots els recursos de l’ art. Aquesta època va considerar-se com introducció i consagració del món de les fades a la literatura infantil.

  Dins d’aquest període destaquem llibres com: L’ocell blau i El príncep seglar de Madame D’aulnoy, Els pastors de Betlem de Lope de Vega i Jocs de la Nit de Nadal amb enigmes d’Alonso de Ledesma, entre els més destacables.

• ·         El segle XVIII

  En aquest període te lloc el naixement d’una literatura per a infants on s’enfronten la intenció didàctica i moralitzadora i la fantasia. En 1750 apareix la figura de John Nweberry com fundador de la primera llibreria de Londres i en 1751 es va aparèixer la primera revista infantil anomenada The Iilliputian magazine, però  fins a 1798 no va aparèixer una com aquestes a Espanya: La Gaseta dels xiquets. També va aparèixer Jeanne Marie Leprince amb El magatzem dels xiquets a 1757 dividit en 4 volums: la bella i la bèstia, les mil i una nit, Robinson Crusoe i Els viatges de Gulliver.

  Dins d’aquet període, situant-nos a Espanya, destaquem la figura de Samaniego i Tomas de Iriarte els quals compartien dos característiques fonamentalment: la intenció pedagògica amb tocs humorístics i les auques i al·leluies.

• ·         El segle XIX

  En aquest període comença a tindre força la fantasia i apareixen els escriptors que es convertiren en clàssics de la LI. Els Germans Grim van recollir històries de les veus del poble o de manuscrits de les biblioteques on treballaven. van saber donar a les narracions senzillesa i saviesa natural de la tradició narrativa oral ja que, la oralitat era molt important en contes com Hansel i Gretel, Barba blava, El llop i les set cabrets, La bella dorment del bosc, La ventafocs, Blancaneu entre altres.

  També és important en aquest període la figura de Oscar Wilde, el qual reprèn la tradició romàntica i contes de fades com a “El príncep feliç”, “El rossinyol i la rosa”, etc.

  A la segona meitat del segle XIX varen destacar les novel·les de viatges i aventures entre les quals apareixen: L’illa del tresor de Robert Louis Stevenson, El viatge de la Terra a la Lluna, Vint mil llugües de viatge submarí o Viatge al centre de la Terra Jules Verne entre altres importants.