Les aventures de Pinotxo

El llibre de Carlo Collodi “Las aventuras de pinocho”, tracta d’una aventura que viuen Maese Cereza i el seu amic Geppeto però sobre tot aquest últim amb la creació del seu ninot.

Primer que tot en aquest llibre es narra de com un personatge que es diu Maese Cereza, un fuster va trobar un tros de fusta que plorava i reia com un xiquet, en aquest moment va decidir regala-li aquell tros al seu gran amic Geppeto i ací comença les grans aventures de Pinotxo.

Aquest llibre esta dividit en 36 capítols i en cada un d’ells conta una aventura diferent. L’autor vol donar a entendre aquesta novel·la com una xicoteta faula sobre la vida humana; del be i del mal, dels errors i dels penediments, de les temptacions i dels capritxos que tots tenim en la vida reial.

La varietat i multiplicitat de les situacions límits com per exemple quan es va convertir-se en ruc o quan va tenir que fer de gos, per innocent o quan va ser arrebossat per ser fregit com si fora un peix exòtic, etc. Son algunes de les ironies que fa el autor a aquest llibre.

En primer lloc ens conta com un senyor es troba una fusta que parla com un xiquet i va ser tan gran l’ensurt que va regalar aquesta fusta tan rara al seu gran amic Geppeto a qui també li va sorprendre que una fusta parli i se li va ocórrer una gran idea, aquesta idea consistia en crear un xiquet de fusta que ball, faça esgrima, sàpiga donar salts mortals i que sobretot parli; dit i fet, va començar a fer un ninot amb les seues mans, peus, cap, nas, cames... etc.

Una vegada va ser creat, Pinotxo va eixir fugint de casa de Gepetto i va començar a fer entremaliadures de ninot, va comportar-se tan malament que per la seua culpa Geppeto va terminar empresonat i el pobre ninot va passar tantes penúries com per exemple passar molta fam i es va donar compte la falta que li feia el seu pare.

Pinotxo segueix les seues aventures però sempre al voltant del seu comportament i sempre està en la franja d’actuar bé o d’actuar mal dons sempre, al final del tot per alguna raó o per altra sempre acaba actuant de mala forma. Per més que els majors li donen bons consells com per exemple: Pinotxo no façs cas dels consells dels mals amics: si no, et penediràs. Però no ho aconseguís i termina fent-les cas i ficant-se en embolics.

En el camí de les seues aventures es troba amb dos amics, la guineu i un gat. Aquestes animals volien fer-li mal al ninot però tan gran era l’astúcia dels animals que van convèncer a Pinotxo per a que vaga amb ells a plantar unes monedes que li havien donat al ninot en un lloc que es deia ‘el pais de los bobolicones’

El pobre Pinotxo passa histories tan iròniques que el que volen donar a conèixer o a entendre  en aquest llibre és que malgrat totes les accions i les males decisions sempre hi ha com a una eixida als problemes. Pinotxo es un gran exemple de com l’ innocència d’un xiquet que per voler fer el be i fer cas al seu pare i desprès a la fada que apareix pel mes que ells vol no te la capacitat de fer-ho.

A pesar de totes les males coses que fa el ninot sempre te un únic desig i es trobar al seu pare per a poder cuidar-lo i comprar-li un gran abric per a que no passi fred i al final del tot quan ja pensa que això es impossible, la història ens torna a sorprendre i fa que pare i fill es retroben i que per fi Pinotxo puga donar-li tot el que ells volia al seu pare i per finalitzar aquesta historia el ninot Pinotxo va terminar treballant per a donar-li menjar i moltes coses al seu pare i desprès a part de treballar per a mantindre al seu pare es va posar a treballar el doble per a cuidar també a la seua fada que es va convertir con en la seua mare que sempre protegís a Pinotxo.

Potser el resum més senzill i eficaç sigui el de Nicola Rilli: que diu que Pinotxo representa una anàlisi profunda de la vida en general de l'home comú, que viu la seua vida comuna, de vegades de grans valors, i de vegades incolora.

 El que importa fer notar és la realitat amb què Carlo tracta el tema humà, tancat en la història d'aquest ninot que ens entusiasma i ens commou. Potser per això aquest xicotet heroi de fusta, tan humà, tan de carn i ossos ell, captiva a tots els lectors amb aquesta senzillesa de les coses ben fetes.

 Referència bibliogràfica: (Collodi, 1983)