Ressenya del llibre "Sin familia 1 "

El llibre de “ sin família” tracta molts temes bastants controvertits com es la família i la mort o el dolor de perdre a un ser volgut. Fa un temps la família era molt important per a l’educació i sobre tot per al desenvolupament del xiquet tant en el àmbit educatiu com personal , el pare i la mare devien d’estar junts de cas contrari moltes investigacions deien que en cas de no ser així, el xiquet patiria danys tant  emocionals com psicològics.  

En l’actualitat aquesta tradició, per posar-li un nom, a canviat i es deu al canvi de la societat, ja no es pot definir la família com una unió entre pares i mares necessariament si no hui en dia n’hi ha mes tipus de famílies com per exemple hi ha qui te una mare i un pare o dues mares o dues pares, també hi ha qui te sols una mare o ni tan sols així, hi ha qui es adoptat o a qui se vol com a un pare no te la mateixa sang.

Aquest llibre tracta de fer-nos veure com es pot nàixer sense pares o sense cap persona que porta la mateixa sang que tu i formar una nova família i aquesta no necessariament deuen de ser persones, també poden ser animals com es el cas d’aquest llibre que tracta d’un xiquet que va nàixer orfe, però un senyor major li va adoptar i se’l va portar amb ell per a fer teatre per els pobles que passava, al principi aquest xiquet no el volia perquè el posava a treballar però quant va passar el temps el xiquet va començar a donar-se compte que estimava aquell senyor major i van començar a gaudir l’un de l’altre. El senyor i el xiquet junt als gossos i al mono van anar de poble en poble com una gran família.

El segon tema controvertit d’aquest llibre es la mort i es controvertit per això, no sempre en les escoles infantils es parla de la mort tan de cop o a vegades ni tan sols es parla ja que hi ha famílies que no volen ensenyar als xiquets des de tan xicotets el significat de la mort.

 La historia segueix amb males noticies ja que quan aquesta gran família va arribar a un poble i  vam començar a treballar fent teatre per a totes les persones. Una dona que estava mirant el teatre va acusar al senyor de robatori i se’l van endur a la presó un temps, en aquest temps que ell va passar en presó, el xiquet va tindre que continuar sol amb els gossos i el mono fent teatre per a totes les persones.

Un dia quan la fam i el fred es van apoderar d’ells, el gosset va eixir corrent en mig de la neu i del llops que vivien per aquella zona i va acabar morint. Cada vegada el xiquet s’anava quedant molt sol com al principi però ell sempre esperava l’eixida del seu pare de la presó.

El xiquet va tindre que lluitar contra tot i mantenir-se fort per ell. Un gran dia quant ja no tenia mes forces per a continuar estava practicant el teatre sol i es va encontrar amb un xiquet en cadira de rodes i de sobte aquest es va començar a riure i va riure i riure de tal manera que la mare del nen va contractar al xiquet per a fer riure al seu fill.

Al final del llibre conta com el senyor surt de la presó on estava per equivocació i al poc de temps degut al fred i a la fam va morir i com a final del llibre el xiquet es troba a un altre xiquet que igual que ell estava sol en el món i van continuar ells dos.

Aquest llibre es molt controvertit, però es un llibre que toca uns temes importants com es la mort d’un ésser estimat o proper a tu i per altra banda la importància de tindre una família.     

Les aventures de Pinotxo

El llibre de Carlo Collodi “Las aventuras de pinocho”, tracta d’una aventura que viuen Maese Cereza i el seu amic Geppeto però sobre tot aquest últim amb la creació del seu ninot.

Primer que tot en aquest llibre es narra de com un personatge que es diu Maese Cereza, un fuster va trobar un tros de fusta que plorava i reia com un xiquet, en aquest moment va decidir regala-li aquell tros al seu gran amic Geppeto i ací comença les grans aventures de Pinotxo.

Aquest llibre esta dividit en 36 capítols i en cada un d’ells conta una aventura diferent. L’autor vol donar a entendre aquesta novel·la com una xicoteta faula sobre la vida humana; del be i del mal, dels errors i dels penediments, de les temptacions i dels capritxos que tots tenim en la vida reial.

La varietat i multiplicitat de les situacions límits com per exemple quan es va convertir-se en ruc o quan va tenir que fer de gos, per innocent o quan va ser arrebossat per ser fregit com si fora un peix exòtic, etc. Son algunes de les ironies que fa el autor a aquest llibre.

En primer lloc ens conta com un senyor es troba una fusta que parla com un xiquet i va ser tan gran l’ensurt que va regalar aquesta fusta tan rara al seu gran amic Geppeto a qui també li va sorprendre que una fusta parli i se li va ocórrer una gran idea, aquesta idea consistia en crear un xiquet de fusta que ball, faça esgrima, sàpiga donar salts mortals i que sobretot parli; dit i fet, va començar a fer un ninot amb les seues mans, peus, cap, nas, cames... etc.

Una vegada va ser creat, Pinotxo va eixir fugint de casa de Gepetto i va començar a fer entremaliadures de ninot, va comportar-se tan malament que per la seua culpa Geppeto va terminar empresonat i el pobre ninot va passar tantes penúries com per exemple passar molta fam i es va donar compte la falta que li feia el seu pare.

Pinotxo segueix les seues aventures però sempre al voltant del seu comportament i sempre està en la franja d’actuar bé o d’actuar mal dons sempre, al final del tot per alguna raó o per altra sempre acaba actuant de mala forma. Per més que els majors li donen bons consells com per exemple: Pinotxo no façs cas dels consells dels mals amics: si no, et penediràs. Però no ho aconseguís i termina fent-les cas i ficant-se en embolics.

En el camí de les seues aventures es troba amb dos amics, la guineu i un gat. Aquestes animals volien fer-li mal al ninot però tan gran era l’astúcia dels animals que van convèncer a Pinotxo per a que vaga amb ells a plantar unes monedes que li havien donat al ninot en un lloc que es deia ‘el pais de los bobolicones’

El pobre Pinotxo passa histories tan iròniques que el que volen donar a conèixer o a entendre  en aquest llibre és que malgrat totes les accions i les males decisions sempre hi ha com a una eixida als problemes. Pinotxo es un gran exemple de com l’ innocència d’un xiquet que per voler fer el be i fer cas al seu pare i desprès a la fada que apareix pel mes que ells vol no te la capacitat de fer-ho.

A pesar de totes les males coses que fa el ninot sempre te un únic desig i es trobar al seu pare per a poder cuidar-lo i comprar-li un gran abric per a que no passi fred i al final del tot quan ja pensa que això es impossible, la història ens torna a sorprendre i fa que pare i fill es retroben i que per fi Pinotxo puga donar-li tot el que ells volia al seu pare i per finalitzar aquesta historia el ninot Pinotxo va terminar treballant per a donar-li menjar i moltes coses al seu pare i desprès a part de treballar per a mantindre al seu pare es va posar a treballar el doble per a cuidar també a la seua fada que es va convertir con en la seua mare que sempre protegís a Pinotxo.

Potser el resum més senzill i eficaç sigui el de Nicola Rilli: que diu que Pinotxo representa una anàlisi profunda de la vida en general de l'home comú, que viu la seua vida comuna, de vegades de grans valors, i de vegades incolora.

 El que importa fer notar és la realitat amb què Carlo tracta el tema humà, tancat en la història d'aquest ninot que ens entusiasma i ens commou. Potser per això aquest xicotet heroi de fusta, tan humà, tan de carn i ossos ell, captiva a tots els lectors amb aquesta senzillesa de les coses ben fetes.

 Referència bibliogràfica: (Collodi, 1983)

Ressenya de l’activitat de la gimcana poètica

El dia 24 de novembre a la facultat de magisteri es va realitzar una gimcana poètica literària a les 11 del matí a les aules de l'entre planta. Aquesta activitat va ser molt interesant perque tenia molts de recursos per a la literatura juvenil i sobre tot per a desenvolupar la imaginació dels estudiants

La gimcana poètica es tractava de fer proves que anteriorment la professora va explicar de com teniem que fer-les i com a novetat d’aquesta gimcana es que tota la informació per a resoldre la prova estava en Internet i se accedia mediant una app

•  La primera prova va consistir en fer una obra d’art amb objectes de la universitat i posar-li un títol que siga poètic. El meu grup i jo ferem una estructura amb cadires i despres li varem posar flors simbolitzant la vida dins del caus.

• La segona prova va consistir en fer un cal·ligrama feliç que tractava de fer un poema en forma d’un dibuix que siga graciós. Nosaltres varem fer una flor amb un poema molt divertit.

• La tercera prova que tenia la gimcana consistia en fer dos cartells amb pintura de dits amb un consell de com educar als xiquets com per exemple: “ Si no hi ha vocacio, no hi ha educacio“ o “ si als xiquets vols educar, no els has d’etiquetar”

• A la quarta activitat es tractava de expressar amb la voz llegint un text amb una emoció concreta i al nostre grup ens va tocar la tristessa, quan va arribar l’hora de fer-lo en adonaren que era molt dificil ja que cada volta que grabavem ens eixia un somriure però al final ho varem aconseguir.

• Per finalitzar aquesta gimcana poetica en l’activitat 5 ens va tocar fer un poema amb totes les terminacion d’una paraula en concret.

Aquesta activitat m’agradat molt ja que de no m’imaginava que anava a fer-se tant amena i entretinguda. A mes vaig a destacar el gran treball de la profesora ja que no es treball facil fer una gimcana digital com aquesta i fins i tot la va aconseguir.

La literatura infantil en valencià i en català

 La primera aparició de la literatura infantil en català fou el 22 d’agost de l’any 1846, quan la revista londinenca “The Atenaeum” publicava un article de William Thoms (sota el pseudònim d’Ambrose Merton) ,que es referia a la necessitat de l’estudi de les «popular antiquities» o de la

«popular literature» (Thoms [1846] 1965: 4). Thoms no solament en creà el terme, ens proposava, sobretot a través de la seva pràctica investigadora i el treball de camp, «que les velles popular antiquities es redimensionen i passen a servir de documents a un nou tipus d’especulació que també a Alemanya existia però que es feia damunt d’un altre tipus de materials.No es tractava, doncs, d’un simple nom nou per a un concepte antic: es tractava d’un nou concepte i d’una metodologia que tot just sorgia i que requeria d’un nom específic.

El panorama de LIJ en català des dels anys noranta i en la dècada inicial del segle XXI presenta unes característiques similars al de les edicions en castellà:

-     -  Producció abundant

-    -   Una àmplia nòmina d’autors entre els quals hi han molts noms amb llarga trajectòria algunes noves veus

-      - Diversitat de gèneres —a excepció del teatre, que manté una presència testimonial—.

-      - Una oferta extensa i plural que es nodreix amb l’aparició constant de noves col·leccions per a totes les edats.

-     - Bon nivell mitjà de qualitat

Però fins als anys seixanta no es va poder editar en llengua catalana,

La bona salut del llibre infantil en català és visible tant en la quantitat d’empreses editorials que publiquen llibres infantils com en la llarga llista d’autors i il·lustradors, molts dels quals poden dedicar-se de manera professional a escriure només per a nens i joves. Cal recordar, però, que l’edició de llibres infantils i juvenils en català presenta, cada vegada més, grans coincidències amb l’edició castellana, ja que els llibres s’editen, simultàniament o al cap de poc temps, en les dues llengües.

Amb el nou segle va haver-hi un cert enrenou a les empreses editorials: d’una banda, fusions i compres que han portat a desdibuixar els trets d’editorials que van marcar la història de la literatura infantil catalana (La Magrana, abduïda per RBA, o totes les que es troben actualment dins del Grup 62, participat per Planeta, com ara Destino, Empúries o Columna); de l’altra han sorgit noves iniciatives i segells independents que han renovat les propostes.

Cal fer esment especialment de les editorials valencianes que es mantenen a còpia de tenacitat i d’imaginació en un medi lingüístic menys favorable. S’esforcen per ampliar l’oferta amb noves col·leccions i, amb la irrupció de llibres d’acurat disseny i edició, fan possible que la LIJ en valencià tingui, cada vegada més, projecció fora del País Valencià. Just és referir-nos a les dues editorials amb més recorregut, Tàndem i Bromera, 

  

Els nostres joves lectors poden gaudir de la versatilitat de Joan de Déu Prats i de Joan Armangué asi com de molts autors experts en el realisme i la quotidianitat.

  

D’altra banda, mentre autors procedents de la literatura d’adults, com ara Lolita Bosch, han desembarcat feliçment a la LIJ, altres incursions de professionals mediàtics (homes del temps, presentadors de televisió) han tingut menys significació. La normalització s’observa també en el nombre creixent de premis (vint en la relació que anualment facilita la revista CLIJ) a obres originals en llengua catalana, majoritàriament de narrativa, amb una notable participació d’entitats de la Comunitat Valenciana.

Per als primers lectors o per als que no saben llegir, han sorgit col·leccions on predomina les imatges, entre les quals cal destacar: 

• -      Espais, una iniciativa de La Galera en què Cristina Losantos perfila uns detallats escenaris desplegables

                                       

• -      Les enginyoses històries breus i circulars de Ziu, escrites i dibuixades per Montse Ginesta

                                     

                                                 

• -      Els particulars personatges dels Bum-bum creats per Luchini que va publicar Abadia de Montserrat
• -      Les divertides propostes d’Imma Pla i Montse Ganges. 

Per a lectors joves, la novel·la realista segueix dominant el panorama sota el guiatge d’autors que tracten temes una mica a remolc de l’actualitat —Dolors Garcia Cornellà, Gemma Pasqual— amb derivacions cap a temes de conscienciació social com la d’Àngels Bogunyà” Les veus protectores” (2004), o de sensibilitzacions feminista com la de Gemma Lienas “El diari lila de la Carlota” (2001), per esmentar dues de les més destacables.

 En el rànquing de gèneres, se situen les novel·les d’intriga, encara que amb diferents tractaments, que van des de les més properes al terror a les més habituals amb joves investigadors o professionals que han de resoldre un misteri o fins i tot gènere negre.  

  

La consciència que cal atendre la diversitat ha arribat també als llibres infantils. Sorgeixen edicions de textos preparats amb les pautes de “lectura fàcil” dirigits a col·lectius amb dificultats lectores com per exemple de gènere biogràfic (Abadia de Montserrat), i la col·lecció Kalafat (Castellnou), de clàssics juvenils.

Per la seva banda, l’editorial El Cep i la Nansa ha tret al mercat la col·lecció Ginjoler, de llibres que combinen l’escriptura amb el llenguatge dels signes. La multiculturalitat lingüística es veu reflectida en la col·lecció Minaret (La Galera), que presenta textos escrits en tres llengües: català, castellà i àrab o xinès. 

Ja abans de la concessió el 2002 del Premio Nacional de Literatura Infantil al poeta Miquel Desclot, la poesia havia iniciat una tímida aparició; però en aquests deu anys ha crescut considerablement.  

Hui en dia son moltes institucions que estudien la LIJ i també des de diferents universitats s’ha impulsat l’estudi i anàlisi de la LIJ, amb uns resultats excel·lents, com ara els treballs generats per la Xarxa Temàtica de LIJ catalana (1999-2006), formada per investigadors de les universitats de l’àrea catalana, que s’han materialitzat en dues publicacions. Així mateix, aquests anys s’han celebrat quatre congressos de la LIJ catalana.

 El potencial de l’entorn digital ha afavorit l’augment de presència de la LIJ: a més de les possibilitats d’informar-se en línia a través de catàlegs, obres de referència, butlletins d’editorials, revistes digitals, etc., hi ha un gran nombre de blocs sobre tots els temes i gèneres per als qui volen parlar, discutir i criticar el que es publica i a qui ho publica. Cal destacar en aquesta immensa xarxa la revista digital Cornabou, dirigida pel periodista i crític Andreu Sotorra i, en el doble format, imprès i en línia, la revista Faristol, publicació del CClijCAT, que aquest any 2010 farà vint-i-cinc anys.

       

Es pot concloure que l’edició de llibres infantils en català és abundant en títols, variada en gèneres i temàtiques, formalment correcta i equiparable a la d’altres països. El panorama és satisfactori i se espera que en aquest nou segle, millorar els resultats en alguns aspectes.

tradició oral

“La literatura oral és un compendi de narracions amb estructures sòlidament forjades segle a segle que vehiculen uns continguts que interessen tant als individus com a les comunitats que les han fet néixer, i aquestes narracions formen part de l’imaginari col·lectiu”. (Ros, 2009)

La LIJ és aquella escrita per a xiquets i joves. El naixement de la LI es relaciona amb la pedagogia, la moralitat i el folklore.

La literatura universal es divideix en una sèrie de etapes que vaig a explicar a continuació:

• ·         Època Primitiva

  Aquest es el primer període i on comença la historia de la literatura en general. Tot comença quan el ésser humà te la capacitat de processar informació i transmetre-ho a través de la llengua. En aquest període destaquen: els mites, relats que tracten de explicar el origen del món, del ésser humà, de la societat... i les llegendes històries inverosimils basades en la realitat, a més dels contes en comunitats amazòniques.

• ·         Època Medieval

  A aquest període la LIJ és un recurs al que solament poden accedir uns pocs, l’anomenada noblesa, i a més, la societat s’estructurava en un sistema feudal. A aquest període destaquen els abecedaris, els sil·labaris i els bestiaris.

• Renaixement  Barroc (segle. XVI – XVII)

  El Renaixement suposà la reivindicació de la civilització clàssica , la introducció de la impremta a 1476 i l’acostament de les històries orals en forma de llibres.

  El Barroc suposa una crisi dels dogmes, l’explotació dels recursos de la retòrica, de la sintaxi i de la versificació i l’utilització de tots els recursos de l’ art. Aquesta època va considerar-se com introducció i consagració del món de les fades a la literatura infantil.

  Dins d’aquest període destaquem llibres com: L’ocell blau i El príncep seglar de Madame D’aulnoy, Els pastors de Betlem de Lope de Vega i Jocs de la Nit de Nadal amb enigmes d’Alonso de Ledesma, entre els més destacables.

• ·         El segle XVIII

  En aquest període te lloc el naixement d’una literatura per a infants on s’enfronten la intenció didàctica i moralitzadora i la fantasia. En 1750 apareix la figura de John Nweberry com fundador de la primera llibreria de Londres i en 1751 es va aparèixer la primera revista infantil anomenada The Iilliputian magazine, però  fins a 1798 no va aparèixer una com aquestes a Espanya: La Gaseta dels xiquets. També va aparèixer Jeanne Marie Leprince amb El magatzem dels xiquets a 1757 dividit en 4 volums: la bella i la bèstia, les mil i una nit, Robinson Crusoe i Els viatges de Gulliver.

  Dins d’aquet període, situant-nos a Espanya, destaquem la figura de Samaniego i Tomas de Iriarte els quals compartien dos característiques fonamentalment: la intenció pedagògica amb tocs humorístics i les auques i al·leluies.

• ·         El segle XIX

  En aquest període comença a tindre força la fantasia i apareixen els escriptors que es convertiren en clàssics de la LI. Els Germans Grim van recollir històries de les veus del poble o de manuscrits de les biblioteques on treballaven. van saber donar a les narracions senzillesa i saviesa natural de la tradició narrativa oral ja que, la oralitat era molt important en contes com Hansel i Gretel, Barba blava, El llop i les set cabrets, La bella dorment del bosc, La ventafocs, Blancaneu entre altres.

  També és important en aquest període la figura de Oscar Wilde, el qual reprèn la tradició romàntica i contes de fades com a “El príncep feliç”, “El rossinyol i la rosa”, etc.

  A la segona meitat del segle XIX varen destacar les novel·les de viatges i aventures entre les quals apareixen: L’illa del tresor de Robert Louis Stevenson, El viatge de la Terra a la Lluna, Vint mil llugües de viatge submarí o Viatge al centre de la Terra Jules Verne entre altres importants.

RESSENYA ACTIVITAT SAC

La gimcana poètica és una activitat proposta en la setmana d’activitats complementaries que vam realitzar el dia 24 de novembre a las 17:30 de la vesprada en les aules EP.1-4, on la coordinadora va ser Nuria Olmos.

La gimcana poètica consta de cinc proves, on cada equip ha de superar amb la finalitat de reunir els fragments d’un poema com a recompensa per la realització de cadascuna.

L’objectiu que puc extraure d’aquesta activitat és mostrar un recurs didàctic per a treballar en un futur amb el gènere poètic a classe d’una manera dinàmica i diferent on els xiquets participen activament com nosaltres ho hem fet.

Pel que fa a les proves d’aquesta activitat, la primera que va fer el meu grup anomenada poema objecte era una composició amb objectes amb el fi d'expressar qualsevol missatge, nosaltres vam agafar un cartell on posava “DONA sang, Dona vida” i el vam canviar per “dona wifi, dona vida” on el títol que vam elegir per a expressar el missatge va se CONNECTA’T A LA VIDA. La segona activitat que vam fer va ser el cal·ligrama feliç, que consistia en fer un cal·ligrama amb l’objectiu de fer riure a alguna persona de fora de l’activitat . La tercera prova es deia versos molt sentits on teníem que recitar un poema amb un sentiment determinat i al nostre grup li va tocar recitar-lo amb por,  aquesta prova la teníem que gravar en un vídeo. La quarta prova va ser elaborar amb pintures  de colors frases que tenen que rimaren relacionades amb l’educació “El buen profesor enseña con amor” i “La innovació naix de la vocació”. Per últim, la traca de rimes, en aquesta activitat havíem de triar una paraula i després escriure en trossos de paper, paraules que rimaren amb ella per a inventar un poema amb eixes paraules.

Per a finalitzar, la utilitat que li veig a aquesta activitat és que és molt interesant per a treballar amb la creativitat i la imaginació del xiquets i a més potenciar-les, també el fet de que l’activitat es realitze per equips potència el treballa en grup i el desenvolupament de la cooperació per a arribar a superar tots junts les proves. 

Ressenya d'activitat de la SAC

     La activitat de la Setmana d’Activitats Complementaries de la que vaig a parlar es el Bee-bot. Encara que no es una activitat que tinga una relació directa amb la literatura infantil i juvenil, he volgut establir una connexió, perquè em va parèixer molt interesant.

     El Bee-bot es un robot infantil programable amb aspecte d’abella que conté set botons (uns per a moure’s en línia recta, altres per a girs, i tres més per a iniciar, pausar o netejar la seqüència de moviments).

     Crec que les noves tecnologies poden ser molt beneficioses sempre que es faja un bon ús d’elles. Es per això per lo que he inventat una activitat que relacione el Bee-bot amb la literatura infantil i juvenil. Aquesta activitat tracta de un mapa que té un recorregut amb cinc parades. Cadascuna de les parades té un nom que fa al·lusió a alguns contes clàssics, com són Nunca Jamás, el País d’Oz, el bosc de Caputxeta, la casa de la Ventafocs i Terra de meravelles. En la casella d’eixida del recorregut es ficarà el Bee-bot, i com que té mobilitat mitjançant els seus botons, els xiquets el mouran fins la primera casella del tauler. En cadascuna de les caselles es llegirà una adaptació del llibre clàssic, corresponent a eixa casella, per a xiquets. Per a complementar la activitat es faran activitats abans, durant i després de la lectura. A més a més, com els llibres tenen una determinada extensió, es una activitat que pot durar fins a cinc dies (un per cada casella).

     Amb el Bee-bot es treballa el desenvolupament del pensament computacional, el pensament lògic i l’orientació en el espai, al mateix temps que es treballa l’esquema corporal, el llenguatge direccional i la capacitat de ficar-se en el lloc d’altre.

     Em pareix una activitat molt dinàmica per a realitzar amb els xiquets, i es molt probable que amb el Bee-bot mostren més interès en realitzar-la, ja que es una forma de aprendre jugant, al mateix temps que s’aproximen a la lectura d’alguns llibres clàssics. A més a més, fomenta l’aprenentatge significatiu a través d’activitats transdisciplinars, per la qual cosa es més fàcil que el xiquet tinga una relació més directa amb la literatura infantil i juvenil. 

Proposta de pla lector

   Introducció

    En primer lloc, cal remarcar que la finalitat d’un pla lector o pla de foment de la lectura, es llegir més i llegir millor. És molt important que, tant el professorat com l’alumnat, tinguen una actitud positiva i mostren interès per allò que es proposa.

   El pla lector que anem a elaborar, va dirigit a l’Escola Infantil Santa Clara, situada en el carrer Màrtirs, nombre 11. Es una zona residencial y tranquil·la de fàcil accés del municipi de l’Eliana, pertanyent a la província de València. La classe a la se adequa el programa de lectura es la de tercer de segon cicle, es a dir, per a xiquets i xiquetes de entre cinc i sis anys d’edat. Hem escollit aquest rang d’edat, ja que es pot realitzar un major nombre d’activitats, però cal remarcar que es pot realitzar un pla lector des de edats més primerenques.

    Podem dir que el context sociocultural on està situat el centre pot ser beneficiós en lo relacionat amb la lectura, ja que es un poble on la majoria dels habitats gaudeix de un bon nivell econòmic. Això implica que el alumnat del centre té accés a materials com llibres, noves tecnologies, etc. També sabem que el nivell cultural del poble es alt, ja que s’ha extret mitjançant enquestes. A més a més, amb informació treta de qüestionaris dels pares, sabem que un percentatge molt alt d’ells, son lectors habituals. Aquestes dades son beneficioses, donat que els xiquets imiten en gran part les accions que realitzen els seus pares, i l’acte de llegir moltes vegades comença per imitació, fins que es fa pel propi plaer.

   Abans de l’elaboració d’aquest pla, en l’escola ja es fomentava la lectura, encara que no hi havia cap programa que seguís unes directrius. L’escola també conta amb una biblioteca que s’utilitza regularment. En ella els alumnes tenen infinitats de llibres al seu abast, i hi han setmanes en les que es realitzen activitats en ella.

    Al centre s’observa un bon nivell de competència literària i lectora, ja que des de els tres anys, ja comencen a llegir llibres amb l’ajuda de la mestra, i ja coneixen algunes obres com Els tres porquets, Caputxeta vermella, La ventafocs, etc.

   Els criteris específics d’avaluació de la competència literària són que el xiquet o la xiqueta comprèn allò que llig, té coneixements sobre el fet literari, té capacitat de crear els seus textos literaris, pot interpretar un text en el seu context, coneix autors i obres representatives i contrasta opinions sobre aquest fet amb els seus companys. A partir d’aquests criteris podem elaborar dos objectius específics com son dotar als alumnes d’un bon nivell de competència literària, i formar a futurs lectors de la manera adequada.

   A més a més, en aquest pla lector s’inclou al professorat amb programes de formació, activitats complementàries de formació per propiciar una bona competència lectora, i reunions per a tractar tots els temes relacionats amb la lectura i la literatura. És imprescindible que el professorat s’involucre en el pla de foment de la lectura, ja que es un aspecte que inclou a tota la comunitat educativa.

   El paper del mestre es fonamental en aquesta programació, ja que és la persona que està en contacte directe amb els alumnes, i ha de se capaç d’aconseguir despertar la curiositat del xiquet per llegir. Pot aconseguir-ho, aprofitant les classes per a tractar llibres d’interès, recomanar aquells que enganxen als xiquets i les xiquetes, proposar activitats per a abans, durant i després de la lectura, es a dir, tots aquells aspectes que fan que els alumnes tinguen un contacte directe amb els llibres.

   Finalment, hem d’incloure una avaluació de tots els aspectes del pla lector, per saber si hem aconseguit els objectius que hem plantejat, i comparar-los amb els resultats obtinguts. Aquesta avaluació es pot fer mitjançant enquestes i qüestionaris realitzades tant per xiquets com pel professorat, i amb reunions per a valorar que ha sortit i ha funcionat i en que aspectes caldria millorar.

  La biblioteca està al costat del edifici de l’escola, la qual cosa vol dir que no es troba a l’interior del centre.

  La biblioteca conta amb una planta, on es fa una distribució per edats de 0 fins als 6 anys. Aquesta distribució té una finalitat: que els xiquets troben els llibres adequats a la seua edat i una major comoditat.

  En quant al espai, es tracta d’una sala molt amplia i lluminosa amb estanteries, taules i cadires adaptades a l’altura dels alumnes per a que els xiquets pugen compartir la lectura i realitzar activitats.

  En un racó de la sala hi ha un lloc amb gespa artificial on el xiquets es poden tombar per a llegir amb altres companys, a més de tenir una paret ambientada en la naturalesa on els xiquets poden acostar-se imaginant que estan a la natura.

  Alguns aspectes que es poden treballar en aquest racó són: Tertúlies amb els companys d’altres cursos del centre, contacontes i teatres representats pels xiquets, les famílies, els mestres o persones de fora de l’àmbit escolar.

  D’altra banda, hi ha una zona amb ordinadors on els xiquets poden buscar la informació que vulgen. Aquests tenen programes adequats la seua edat, tenen jocs educatius per a reforçar, a més tenen contes il·lustrats i animats.

  La biblioteca conta amb una gran varietat de llibres i contes repartits en les diferents estanteries poesia, teatre, àlbums, contes tradicionals, entre altres, per a que els xiquets puguen agafar-los i aprendre de cadascun dels diferents gèneres que oferix la biblioteca. La majoria estan il·lustrats per a que els xiquets més menuts siguen capaços de seguir la historia per si mateixos i tinguen la curiositat per preguntar si hi ha alguna cosa que no saben.

  A més a biblioteca en cada divisió per edats compta amb llibres d’idiomes com castellà, valencià, anglès i francès per a que poden anar familiaritzant-se amb altres idiomes i anar comprenent altres llengües diferents a la seua.

  Per últim, la biblioteca té un sistema de préstec de llibres on els xiquets es poden portar el llibre que els agrada durant un temps i llegir-ho a casa i ensenyar-ho als seus pares i/o germans.

  Per a treballar el Pla Lector en el grup de cada classe, realitzarem distintes activitats al llarg de la setmana:

  Tots els dies a primera hora de la manyana, a mode d’introducció (a la lectura) i relaxació s’empraran uns minuts relatant un conte diari al grup, en els que el xiquets participaran puguent transformant o decidint que fa el personatge principal.

  En les rutines matinals es dedicarà uns 30 minuts aproximadament a la lectura de xicotets contes o histories en classe, per a que els xiquet tinguen motivació per a llegir, se les proposarà diferents llibres per a la seua edat.

  També es pot dur a terme setmanalment activitats d’animació a la lectura per part d’una mestra del centre passant per les aules i introduint l’historia d’un llibre per ha que el xiquets s’intriguen per el que passa i el vulguin llegir.

  Cada vegada que se introdueix un nou temari anirà precedit d’una historia o conte introductor per que els xiquets veuen la lectura també com una forma de poder entendre les coses, com per exemple veiem en el projecto “Entusiasmat” ,en el que es treballa majoritàriament la intel·ligència lògic-matemàtic, es desenvolupa la comprensió lectora amb el relat de diverses histories formulades en forma de problemes matemàtics a los que els xiques deuran encontrar una solució.

  Al llarg de la jornada escolar el xiquet te l’opció de elegir gaudir del “Racó de la lectura” per llegir llibres.

Lectura almenys d’un llibre per trimestre en cadascuna de les aules i nivells.

  Després de llegir i que els xiquet pugen opinar sobre les lectures podran dir a la seua classe en llibre, conte o historia que més le ha agradar cada trimestre i recomanar-lo.

  A més si els xiquets volen es port fer intercanvis de llibres que ja s’han llegit per a que els seus companys els lliguen.

  Com alguns llibres son molt típics de que les agraden als xiquets (Peter Pan) després que haver ho llegit es pot anar a una funció de teatre a veure’l.

  També es pot celebrar els actes a l’abril com a més del llibre i la lectura, aprofitant les efemèrides del 2 d’abril, Dia Internacional del Llibre Infantil i Juvenil, i el 23 d’abril, Dia Internacional del Llibre, amb actes col·lectius en què participa tot el centre. (donar i depres comprar llibres)

  Per a veure la evolució del xiquet o xiqueta es farà una prova inicial de comprensió lectora i d’expressió escrita, tant de textos literaris com de textos no literaris, a començament de curs.

  Més tard per a comprovar l’evolució es realitzaran proves d’avaluació final per a valorar els progressos aconseguits per l’alumnat en relació a la comprensió lectora i l’expressió escrita, tant de textos literaris com de textos nos literaris.

 A més es veurà el nombre de llibres llegits per cada alumne/a en cada un dels nivells educatius del centre, amb distinció de la llengua en què està publicat i –en nivells superiors– si l’obra és literària o de divulgació de coneixements.

 Quan els docents fan un pla lector per a motivar i fomentar la lectura en els xiquets més xicotets, han de crear unes diverses activitats i estratègies per a treballar en l'aula.

 És molt important en primer lloc crear un clímax on els alumnes es desenvolupen sense gens de vergonya i se senten identificats amb els recursos que es lis propose i eixe clima de serenitat, d'harmonia lis dona l’oportunitat de vivenciar la seua funció en la societat en la qual viuen i sobretot en aquesta part es pretén treballar amb les famílies perquè siguen protagonistes de l’avanç dels seus xiquets. En aquest pla lector hem proposat tres activitat per a treballar amb les famílies i l’equip docent, d’administració i serveis en la vida literària de la comunitat:

- ACTIVITAT 1: CONTA CONTES

  En aquesta activitat es pretén treballar la lectura amb les famílies i 

de manera entretinguda, ja que aquesta activitat es fa en els caps de setmana que és quan els xiquets passen més temps fora de l’escola i amb la seua família, perquè està creada concretament per a treballar en grup i fomentar en l’alumnat l’interés per la lectura i també per a desenvolupar l’hàbit lector.
  L’activitat consisteix a donar cada divendres de la setmana als xiquets un llibre per a llegir en casa amb la seua família. I el dilluns porten un treball on es resuma el llibre que han llegit.
  Una vegada fet aquesta part de l’activitat, passem a la següent part que consisteix en què com cada dia de la setmana es fa l’assemblea a classe, el xiquet que li toque ser l’encarregat eixe dia, té que ensenyar el seu treball del llibre a tots els seus companys de   classe.
  D’aquesta manera en l’escola es pot observar si la família ajuda al xiquet a realitzar el treball o si pel contrari no han tingut molt de temps per a fer els deures.  
  

- ACTIVITAT 2: UNA HISTORIA DIFERENT

  La segona activitat consisteix en què cada dimecres de la setmana els pares, mares o qualsevol persona propera al xiquet, puga anar al centre a contar un conte o una cançó o qualsevol text que prèviament hagen treballat amb ell, utilitzant tot el material que siga necessari per a fer la representació de l’obra per tal de fomentar en l’alumnat la lectura com a activitat d’oci i de gaudi.

  També té com a objectiu promoure la col·laboració i participació de les famílies i altres membres de la comunitat educativa de dins o de fora del centre amb la literatura infantil i juvenil.
  És una manera d’ajudar al xiquet a guanyar seguretat en si mateix, ja que a l'estar acompanyat pels seus pares creen un ambient de confiança.

   Aquesta activitat dura tot l'any de manera que tots els xiquets puguen participar i que cada un tinga el seu moment davant els seus amics de classe per a ensenyar el conte i presentar a la seua família. 

- ACTIVITAT 3: ANEM D’EXCURSIÓ

  Una altra activitat consisteix en fer diverses eixides del centre concretament el dia 23 d’abril, ja que és el dia del llibre o el dia 21 de març, dia internacional de la poesia i per aquests motius anar a visitar les biblioteques més properes al centre per a potenciar l’ús i la dinamització d’aquestes zones i adequar-les als objectius i actuacions recollits en el pla lector.

  Els xiquets en aquestes eixides gaudiran de persones especialitzades per a contar contes o historietes, també gaudiran d'un temps lliure per a què agafen els llibres que vulguen i llegisquen de manera lliure i finalment gaudiran de diverses xerrades d'autors de llibres que visiten les instal·lacions els dies de les excursions o també de diferents pel·lícules en pissarres digitals com tal de reforçar la figura dels mitjans audiovisuals i digitals com a mitjans de suport a la lectura.     

                  

Literatura infantil universal

       En l’apartat anterior hem parlat de la tradició oral i la seua evolució, i ara cal anar temps enrere per a poder entendre com ha arribat la literatura infantil i juvenil transformant-se fins convertir-se en lo que és en la actualitat.

Per introduir-nos en el món de la literatura infantil i juvenil, cal remarcar que, aquesta ha sigut possible, gràcies a l’acceptació del xiquet com un ser amb entitat pròpia. Podem diferenciar-la de la literatura per adults perquè té un llenguatge adequat als infants, i on les imatges són molt rellevants per a una bona comprensió del text.

Hem considerat, amb la finalitat d’explicar la seua història i evolució, fer un repàs cronològic de les diferents èpoques, respecte a aquesta temàtica.

     ·    Època primitiva: podem dir que la literatura comença quan el ser humà te capacitat per a raonar i s’expressa mitjançant el llenguatge. En aquest moment, els contes son narrats per tota la comunitat educativa. Es dona pas a la formació de mites i llegendes.

        ·    Època medieval: no existia una noció de la infància com període diferenciat, i per tant, tampoc la necessitat d’obres específiques.

      ·    Renaixement: un aspecte rellevant per a la literatura infantil i juvenil d’aquest període, es la introducció de l’impremta (1946), la qual cosa produeix que les lectures orals queden plasmades en llibres.

      ·    Barroc: durant aquesta època s’introdueix el les lectures infantils el món de les fades. A més a més, es produeix una explotació desmesurada dels recursos literaris, el que fa que algunes obres no tinguen qualitat.
 ·    Segle XVIII: es produeix el naixement d’una literatura per a infants. Hi ha dues vessants, la intenció didàctica i moralitzadora i la fantasia, com a un reflex dels mites, llegendes i contes propis de la transmissió oral. Un esdeveniment important va ser la creació de la primera llibreria londinenca (1750). Durant aquest període trobem ja algunes obres conegudes en el temps actual, com son La Bella i la Bèstia, Les mil i una nit, Robinson Crusoe, Els viatges de Gulliver, etc.  Un any mes tard, 1751, es va llançar la primera revista infantil, The lilliputian magazine. Un poc més va tardar en arribar a Espanya aquest fenomen, ja que va ser en 1798 amb la revista La Gaseta dels xiquets. Dos autors rellevants en Espanya, van ser Samaniego i Tomas de Iriarte.
 ·    Segle XIX: arriba el segle d’or de la literatura infantil i juvenil, i es produeix un augment del gènere fantàstic. Es un període on sorgeixen grans autors que ara són clàssics de la literatura infantil i juvenil com:
    - Els germans Grim: no són els inventors de contes tradicionals com La caputxeta vermella o La ventafocs, sinó que van recollir aquestes històries de la gent del poble i les van recollir de forma escrita donant-li la simplicitat de la tradició oral.
     - Hans Christian Andersen: és l’autor de contes com La sireneta, L’aneguet lleig o  El soldadet de plom.

El soldadet de Plom, Jon Erickson

A més a més trobem altres autors d'Espanya:

- Cecilia Böhl de Faber: coneguda pels seus contes, oracions, endevinalles, i refranys infantils i juvenils.

- Luis Coloma Roldán: conegut per contes com Ratoncito Pérez o Jerònim.
- Editorial de Saturnino Calleja: amb novel·les com Cuentos de Calleja, Les mil i una nits, Els viatges de Gulliver i Les aventures de Robinson Crusoe. 

Les aventures de Robinson Crusoe, Daniel Defoe

 ·    Primera meitat del segle XX: els llibres infantils son pensats i escrits per als xiquets. Els personatges són més complexos i es toma al xiquets com a punt de partida per a crear-los. La literatura es fa per a gaudir. Trobem llibres com Peter Pan, Winnie the Pooh, Pippi Calcesllargues, etc. Encara que Espanya s’incorpora tard, trobem autors de prestigi com Valle-Inclán, Jacinto Benavente o Eduardo Marquina. 

Pippi Calcesllargues, Astrid Lindgren

            En la actualitat, trobem diverses funcions de la literatura infantil i juvenil, que segons Teresa Colomer podem dividir en tres.

Se esquematizan en tres las funciones que cumple la literatura infantil en el contexto sociocultural actual: el aprendizaje del lenguaje y de las formas literarias básicas sobre las que se sustentan y desarrollan las competencias interpretativas de los individuos a lo largo de su educación literaria; la incorporación de los niños al imaginario de su colectividad, y la socialización de las nuevas generaciones en los valores y conductas de su cultura. (Colomer. T, 2005, pàgs. 203-216)

            Per a complir la seua funció, es necessari que es relacione amb el context on es produeix, i que tinga en compte les característiques d’aquest.

Com a conclusió, podem observar que el pas del temps ha fet possible que els xiquets i les xiquetes tinguen un tipus de literatura adequada a les seues característiques i a la seua comprensió del món. Nosaltres, com a futurs mestres, hem de ser conscients que vivim en una societat de canvi, i hem de tindre una ment oberta, perquè segurament, d’ací quaranta anys existiran noves formes de literatura. Encara que, es important, que sempre tinguem present tot allò que s’ha aconseguit gràcies a molts autors i autores, inventors, persones que han transmès contes a les generacions futures, mestres, literaris, etc.

En les entrades posteriors farem referència, per una banda, a la literatura infantil espanyola i en espanyol, i d’altra banda, a la literatura infantil en valencià i català, dos aspectes en els que han fer èmfasi les meues companyes.